19. Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit

19.2 Les passives perifràstiques



impersonal pronominal
passiva
passiva perifrāstica
passiva pronominal
subjecte indefinit

Les passives perifràstiques inclouen un subjecte gramatical que s’interpreta com el complement directe de l’activa corresponent. Així, Les aules van ser ocupades es correspon amb Van ocupar les aules. Es construeixen amb l’auxiliar de veu passiva ser, acompanyat d’un verb transitiu en participi passat i poden incloure, opcionalment, un complement agent, equivalent al subjecte agent de l’activa corresponent: Les aules van ser ocupades pels estudiants en vaga.

En general, la passiva perifràstica està sotmesa a més restriccions lèxiques i sintàctiques que la passiva pronominal. Precisament per això, la passiva pronominal és més habitual en tota classe de registres que no pas la passiva perifràstica, la qual s’usa gairebé exclusivament en els registres formals, i més específicament en els llenguatges acadèmic, tècnic o, amb més limitacions, periodístic.

No obstant això, hi ha contextos que afavoreixen la passiva perifràstica, per exemple, la coordinació o la subordinació quan es vol conservar la identitat referencial entre els subjectes: El director va denunciar el malestar de la plantilla i va ser destituït; El director no va denunciar el malestar de la plantilla perquè no volia ser destituït.

Les passives perifràstiques presenten les característiques següents:GIEC

a) El verb que actua com a predicat d’una passiva perifràstica apareix en participi i concorda amb el subjecte en gènere i nombre: Els socis no seran consultats.

b) Admeten la construcció passiva amb ser els verbs transitius que expressen una acció, és a dir, els que seleccionen un agent com a argument extern i un tema (o pacient) com a argument intern, per exemple, apagar, assassinar, atacar, criticar, devorar, dir, manipular, menjar, ordenar, pagar o signar: El foc encara no havia estat apagat; Al final el traïdor va ser atacat i devorat per una colla de llops; La informació va ser manipulada; L’informe ja ha estat signat.GIEC

c) El subjecte de les passives perifràstiques amb ser és un sintagma nominal amb determinant o quantificador. Són ben formades oracions com Uns quants periodistes seran expulsats de l’Iraq i Seran expulsats de l’Iraq uns quants periodistes, però no ho serien si el subjecte (preverbal o postverbal) fos simplement periodistes. n

Tanmateix, l’ús de subjectes sense especificador esdevé possible en el llenguatge periodístic (com a titular d’una notícia, per exemple) si el nom porta algun tipus de complement: Periodistes de la Unió Europea seran expulsats de l’Iraq; Han estat localitzades restes romanes a Palamós.

d) L’agent de l’acció verbal pot ser recuperat per mitjà d’un complement agent, de caràcter optatiu, encapçalat generalment amb la preposició per: Tal com està, aquest text serà difícilment acceptat per l’oposició.GIEC En lloc de per, també podem tenir les locucions per part de i, menys freqüentment, per obra de: La iniciativa va ser molt criticada per part de l’oposició; Han estat arruïnats per obra d’ell. Tot sovint no es concreta l’agent perquè no interessa o bé perquè es dedueix del context lingüístic o extralingüístic, és a dir, del coneixement que tenim del món. Per exemple, si diem que El jugador serà donat d’alta demà s’entén que el donarà d’alta un equip mèdic. Altres vegades, però, el complement agent, pel fet de trobar-se al final de l’oració, es converteix en un element informativament rellevant, el que aporta la informació nova: Aquestes trobades mensuals van ser propiciades i organitzades per l’associació de veïns. Aquí la manca de complement agent faria estranya aquesta construcció.

En alguns parlars (sobretot en els baleàrics i en gironí), també trobem un complement proper a l’agent introduït per de amb verbs de creació (com ara fer, pintar, dibuixar o brodar): Aquest pastís és fet de la seva germana; La brusa és brodada de l’àvia. n En lloc de la preposició de seguida d’un sintagma nominal, podem tenir de seguida d’un pronom personal tònic (només amb la tercera persona) o bé un possessiu: Aquest pastís és fet d’ell; És fet teu/vostre, aquest pastís? Aquestes oracions amb participis de verbs de creació s’han de considerar oracions estatives més que no pas passives.

Cal notar que hi ha diverses construccions pròximes a la passiva perifràstica que adopten una forma diferent a la de la construcció canònica. Es tracta de les construccions de participi, les construccions amb auxiliars diferents de ser (anar, estar, venir) i algunes construccions d’infinitiu.

— Hi ha construccions de sentit passiu formades amb el participi passat d’un verb transitiu, però sense el verb auxiliar de passiva ser.GIEC En són exemple els adjunts oracionals amb un participi: Rostit amb llard, el pollastre és més bo; Una vegada desgranats els pèsols, fes bullir aigua. Notem que el participi desgranats concorda en gènere i nombre amb el sintagma nominal que fa de tema, el qual pot quedar sobreentès: Una vegada desgranats, fes bullir aigua. Com en les oracions passives, l’agent de l’acció pot ser recuperat per mitjà d’un sintagma preposicional amb per, que actua com a adjunt del predicat: Trencades les negociacions per les dues parts, la reunió es va cancel·lar; Resolt el problema pel tècnic de l’empresa, vam reprendre l’activitat.

Trobem construccions amb participi com a construccions autònomes en titulars de premsa per a descriure fets recents (Expulsats els dissidents pel govern del Senegal; Assassinats vuit metges estrangers a l’Afganistan) o en anuncis o comunicats (Suspesa la funció a causa de la pluja).

— Hi ha construccions pròximes a les passives perifràstiques que en comptes del verb auxiliar ser porten altres auxiliars, com ara anar, estar o venir: La projecció de la pel·lícula anirà precedida d’una entrevista amb el director; La realització de l’obra està condicionada a l’existència de fons; El ram de flors venia acompanyat d’una nota d’agraïment.GIEC

— Hi ha una sèrie de construccions que contenen un infinitiu en forma activa, però que reben un significat passiu.GIEC És el que trobem, per exemple, en les subordinades d’infinitiu seleccionades per adjectius com fàcil, difícil, bo o car: No és una persona fàcil de convèncer; És un llibre difícil d’entendre; Aquestes coses són bones de fer; Tu ets car de veure.GIEC D’acord amb aquest significat passiu, un sintagma nominal com un text fàcil d’entendre pot ser parafrasejat per ‘un text que pot ser entès fàcilment’ (amb una passiva perifràstica) o per ‘un text que s’entén fàcilment’ (amb una passiva pronominal). Com passa en les passives perifràstiques, aquestes construccions admeten en certs casos un complement agent amb la preposició per: Van triar un text fàcil d’entendre per qualsevol que conegui mínimament el tema.

En aquestes construccions, el verb en infinitiu és transitiu, però apareix sense complement directe; per això, resulta anòmala una seqüència del tipus un text fàcil d’entendre’l, amb el complement directe representat pel pronom d’acusatiu. Hi ha construccions finals d’infinitiu amb una interpretació passiva: carn per a arrebossar (‘carn destinada a ser arrebossada’), préssecs per a confitar (‘préssecs que es confiten’), cabrit per a rostir (‘cabrit per a ser rostit’).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona