19. Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit

19.3 Les passives pronominals i les impersonals pronominals



impersonal pronominal
passiva
passiva perifrāstica
passiva pronominal
subjecte indefinit

A més de la passiva perifràstica, les passives pronominals i les impersonals pronominals permeten evitar l’argument extern com a subjecte oracional. Es tracta de construccions que inclouen el pronom de tercera persona es amb un valor semàntic i un comportament sintàctic diferent del que presenta l’ús reflexiu. En són exemples els casos següents: L’any que ve s’haurà de restaurar el campanar (passiva pronominal); Per aquí no es corre tant (impersonal pronominal). A diferència del que s’esdevé amb l’ús reflexiu, en aquestes construccions el pronom es no es pot substituir per cap altre de primera o segona persona. La funció de es consisteix a impedir l’aparició d’un subjecte oracional i aleshores s’interpreta que l’acció s’atribueix a algú indefinit o referencialment indeterminat (‘hom, algú, qui sigui’). La diferència entre passives pronominals i impersonals pronominals és que les passives contenen un verb transitiu (restaurar, en l’exemple anterior) i les impersonals, un verb no transitiu (córrer, en l’exemple anterior).

El quadre 19.2 recull i exemplifica les característiques principals d’aquestes construccions.

a) Les passives pronominals contenen un verb transitiu, com anul·lar en S’ha hagut d’anul·lar la convocatòria, i les impersonals pronominals contenen un verb no transitiu, que pot ser intransitiu, inacusatiu o copulatiu, com jugar, néixer o nàixer i estar en Aquí es juga molt a cartes, Si es neix ric, tot és més fàcil i Que bé que s’està quan s’està bé!, respectivament.

b) En les passives pronominals, el pronom es funciona com qualsevol altre pronom feble pel que fa a les possibilitats de col·locació en relació amb el verb: Es deu poder interpretar així; Deu poder-se interpretar així; Deu poder interpretar-se així. En canvi, en les impersonals pronominals el pronom es només pot aparèixer en posició proclítica, encara que en l’oració hi hagi verbs auxiliars o modals: Ara es deu haver de passar pel pont (i no pas Ara deu haver-se de passar pel pont ni Ara deu haver de passar-se pel pont); A l’estiu se sol suar molt (i no pas A l’estiu sol suar-se molt); No es pot ser jutge i part interessada (i no pas No pot ser-se jutge i part interessada).

c) En les passives pronominals (S’han desmuntat les tendes del segon campament), l’element que faria de complement directe en una oració activa (Algú ha desmuntat les tendes del segon campament) concorda amb el verb com un subjecte gramatical. Això fa que la construcció sigui semànticament pròxima a una passiva perifràstica (Les tendes del segon campament han estat desmuntades). La passiva pronominal és molt més natural i habitual en tota mena de registres que no pas la perifràstica.

En canvi, en les impersonals pronominals, no hi ha cap sintagma nominal que pugui concordar amb el verb: Ara es parla molt de drets humans; Aquí es parla amb educació.

En els parlars nord-occidentals, les passives pronominals no fan concordar el verb amb el sintagma nominal, de manera que aquest no és tractat com un subjecte gramatical, sinó com el complement directe: Ara ja no es necessita tantes modistes; Ja es pot obrir les finestres; No es podrà vendre les trumfes a França. En canvi, hi ha concordança en aquests parlars quan el sintagma nominal és definit i va anteposat al verb i quan és el·líptic: Les finestres ja es poden obrir; Enguany aquí es collirà les trumfes quan es puguin vendre (i no pas quan es pugui vendre). L’absència de concordança entre el verb i el sintagma nominal no definit també es dona en aquests parlars amb els verbs inacusatius i en certes construccions locatives. n

d) La possibilitat de tenir un complement agent que veiem en la passiva perifràstica no és factible normalment en les passives pronominals. Tot i això, el llenguatge administratiu i el dels mitjans de comunicació en general han desenvolupat la capacitat d’explicitar l’agent com a adjunt, introduït especialment amb la locució per part de: S’han emès vots particulars per part de diversos diputats del grup mixt.

En el cas de les impersonals pronominals, el pronom es impossibilita l’aparició de l’argument agent. En conseqüència, en una oració com Ara es parla molt de drets humans s’interpreta que l’agent de l’acció és indefinit (‘hom, la gent’).

Al costat de les passives i les impersonals pronominals, hi ha passives pronominals amb valor genèric, que perden el valor d’activitat o d’esdeveniment realitzat per un agent i passen a interpretar-se com l’expressió d’una propietat genèrica a la qual s’afegeix un valor modal de simple obligació o possibilitat. Aquest és el significat de casos com els següents: Els bons esquís s’esmolen cada any (‘s’han d’esmolar’); Les taques de magrana no es treuen gaire bé (‘no es poden treure gaire bé’); Les pantalles d’ordinador es netegen amb escuma antiestàtica (‘es poden o cal netejar-les’). Es caracteritzen per tenir un subjecte generalment anteposat al verb, inanimat i de caràcter genèric (en el darrer exemple, les pantalles d’ordinador vol dir ‘totes les pantalles, qualsevol pantalla d’ordinador’). Inclouen un verb transitiu en un temps imperfectiu, generalment present o imperfet (que són els que expressen fets genèrics, repetitius i habituals), i solen dur un adjunt locatiu o temporal (cada any), de manera (gaire bé) o d’instrument o mitjà (amb escuma antiestàtica).GIEC


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona