19. Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit

19.4 Altres estratègies d'indefinició del subjecte



impersonal pronominal
passiva
passiva perifrāstica
passiva pronominal
subjecte indefinit

A més de les construccions analitzades en els apartats anteriors, la llengua disposa d’altres vies per a interpretar el subjecte com a indefinit, és a dir, com a referit a una persona qualsevol, i no a alguna persona, animal o cosa concrets. Les construccions amb subjecte indefinit es recullen i s'exemplifiquen en el quadre 19.3.

a) Expressen un subjecte indefinit els pronoms indefinits existencials hom, un hom i un - una i el sintagma nominal la gent: En aquestes condicions econòmiques hom fa el que pot; Quan un hom està malalt no vol que el molestin; En aquests casos, un - una no sap què pensar; La gent és molt malpensada. També s’hi poden afegir construccions com hi ha qui o n’hi ha que: Hi ha qui ho veu tot negre; N’hi ha que es pensen que això és un aparell automàtic.

b) Les tres persones gramaticals també es poden utilitzar per a expressar un subjecte indefinit. El cas més freqüent es dona amb el subjecte el·líptic de tercera persona del plural. Si diem Han apujat la gasolina, Li van matar el pare a la guerra, Van dir que plouria o M’han pres la cartera, i el context no indica que ens referim a una tercera persona coneguda, aleshores el subjecte s’interpreta com a equivalent a una persona indefinida (‘hom’, ‘algú’, ‘qui sigui’). Observem que, encara que aquest subjecte el·líptic sigui formalment en plural (ho notem per la flexió verbal), l’agent de l’acció també pot referir-se a una única persona: Truquen a la porta; deu ser la teva germana.

A diferència del pronom es, aquest subjecte el·líptic no pot incloure la persona que parla ni aquella o aquelles a qui es parla. La passiva pronominal Aquí es fabriquen matalassos a mida pot ser interpretada en el sentit que l’emissor o el receptor queden inclosos en l’agent sobreentès. Aquesta interpretació no és possible, en canvi, en Aquí fabriquen matalassos a mida, cas en què no és possible incloure els interlocutors com a agents.

La tercera persona del singular té un sentit indefinit amb el verb dir: Diu que demà tindrem mal oratge pot equivaler a Ell (o ella) diu que demà tindrem mal oratge, però també a Es diu que demà tindrem mal oratge. El temps del verb dir ha de ser el present, a diferència de les oracions en plural ({Diuen / Van dir / Diran} que demà tindrem mal oratge), fet que indica que es tracta d’una expressió lexicalitzada. En parlars valencians, el grau de lexicalització de diu que és tal que pot aparèixer al final de l’oració: Demà tindrem mal oratge, diu que.

c) L’ús de la segona persona, generalment del singular, és una altra via per a expressar que el subjecte és indefinit: En el terreny polític sempre ets un rival: si reclames, perquè reclames; si no dius res, perquè calles. En les oracions de segona persona, el subjecte de sentit indefinit pren un valor dit universal (equivalent a tothom qui), dins el qual s’inclouen l'emissor i el receptor o els receptors, tant si és el·líptic, com en l’exemple anterior, com si és explícit: Encara que tu la vulguis ajudar, ella no t’ho permetrà. Els altres elements de segona persona (possessius o pronoms personals) que apareixen en l’oració adquireixen el mateix valor universal: Quan fas vacances a casa teva mateix, et cal trobar alguna distracció; Ara els dentistes et treuen un queixal que no te n’adones. Aquest és un ús molt freqüent, però menys formal que l’ús de la tercera persona del plural.

El valor universal es troba sobretot en les construccions amb valor condicional (amb si, quan o equivalents): Quan tens problemes, veus les coses d’una altra manera. En aquestes construccions, no és possible expressar una generalització amb la tercera persona del plural, cal emprar la segona del singular. L’oració Quan tenen problemes, veuen les coses d’una altra manera té un subjecte definit deduïble del context.

La segona persona del plural té unes possibilitats similars a la del singular, però s’usa menys: Ara els dentistes us treuen un queixal que no us n’adoneu; En el terreny polític sempre sou rivals: si reclameu, perquè reclameu; si no dieu res, perquè calleu. En aquest sentit, però, no és possible l’ús del pronom fort vosaltres.

d) El subjecte el·líptic de primera persona del plural també pot tenir un valor indefinit (equivalent a hom) i afecta altres elements pronominals de la mateixa persona que es troben en l’oració, com el pronom fort nosaltres en Quan reclamem un dret, sovint pensem més en nosaltres mateixos que en el bé comú.

En determinats contextos discursius, la primera persona del singular també pot tenir un valor indefinit, bé que no és tan freqüent: No puc demanar millors condicions per a mi si no tinc en compte els altres (en què la primera persona pot representar qualsevol persona o col·lectivitat).

Actualitzaciķ: 02/07/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona