20.1 Introducció



aspecte
mode verbal
temps gramatical
ús derivat (d'un verb)
ús modal (d'un verb)
ús propi (d'un verb)

L’expressió gramatical del temps a través de morfemes verbals permet que una oració faci referència a una situació emmarcada en una temporalitat que es refereix al moment de l’acte de parla.GIEC Així, Ahir vaig parlar amb l’avi designa una situació passada o localitzada en un interval anterior al moment de l’acte de parla, Demà escriuré la carta de recomanació designa una situació futura o localitzada en un interval posterior a aquest moment i Des d’ahir que tinc mal de cap designa una situació present o localitzada en un interval que inclou aquest moment.

Les situacions a què fa referència una oració poden ser conceptualitzades de maneres diferents per l'emissor a través de l’aspecte gramatical. Així, és possible focalitzar un moment concret del desenvolupament d’una situació (Ahir, quan vas telefonar, parlava amb l’avi) o indicar que la situació és habitual o que es repeteix amb una certa freqüència (Sempre que podia parlava amb l’avi).

Finalment, mitjançant el mode, l'emissor pot indicar que es tracta d’una situació que té un caràcter real, com en els exemples anteriors, o bé que pertany a un determinat món possible (el món de les seves expectatives, dels seus desigs, dels seus dubtes), com en Tant de bo (que) hagués parlat ahir amb l’avi, Li haguera agradat que parlés amb l’avi o Hauria parlat amb l’avi, però no vaig poder.

En l’expressió del temps, l’aspecte o el mode, a més dels morfemes verbals, hi intervenen sovint altres elements de valor temporal, com ara els adverbis. En l’oració Ahir vaig parlar amb l’avi, el valor de passat s’expressa tant amb l’adverbi ahir com amb el temps verbal en què es conjuga el verb parlar (el passat perifràstic). Una cosa semblant ocorre en Sempre que podia parlava amb l’avi, en què la idea de repetició habitual s’associa a l’expressió aspectual sempre que podia i al temps d’imperfet d’indicatiu en què es conjuga el verb parlar, o en Tant de bo (que) hagués parlat ahir amb l’avi, en què la idea d’irrealitat depèn de l’expressió tant de bo i del plusquamperfet de subjuntiu en què es conjuga el verb parlar.

En aquest capítol, ens ocupem del concepte i tipus de temps, aspecte i modes verbals i descrivim els usos dels temps verbals d’indicatiu i de subjuntiu.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona