20.4 El mode



aspecte
mode verbal
temps gramatical
ús derivat (d'un verb)
ús modal (d'un verb)
ús propi (d'un verb)

El mode verbal és un dels mitjans amb què s’expressa la modalitat oracional, és a dir, l’actitud amb què l'emissor realitza un acte de parla.GIEC Hi ha tres modes verbals diferents: l’indicatiu, el subjuntiu i l’imperatiu. Els seus usos principals es recullen i exemplifiquen en el quadre 20.2.

a) L’indicatiu és el mode més neutre i general, tant des del punt de vista semàntic com sintàctic. Des del punt de vista semàntic, és el mode de la pura asserció: en general, s’usa en aquells casos en què l'emissor es limita a asseverar una determinada informació. Des del punt de vista sintàctic, pot aparèixer en:

— Oracions declaratives, interrogatives o exclamatives independents o subordinades substantives: Aquest matí ha plogut; T’agrada la xocolata?; Ja s’han casat!; Sembla que aquest matí ha plogut; Pregunta-li quan arribarà; Es va sorprendre de com havia crescut.

— Subordinades de relatiu amb un referent específic, amb antecedent o sense: Vull entrevistar la persona que té millor currículum; Els qui volen marxar ja ho poden fer.

— En certes subordinades adverbials causals (Li hem telefonat perquè necessitàvem la seva col·laboració), concessives (Encara que és amic meu, no vindrà a la festa), condicionals (Si m’ho demana, li diré la veritat), consecutives (M’ho ha demanat com un favor, de manera que no m’hi puc negar) i temporals (Tan bon punt acabaré aquest jersei, te’l regalaré).

b) El subjuntiu és un mode marcat. Des del punt de vista semàntic, el subjuntiu és el mode de la no asserció, el mode amb què s’expressen valors relacionats amb la possibilitat, el dubte, la falsedat o altres valors de caràcter potencial (No crec que vingui demà; És possible que siguin a casa; És fals que m’hagin enviat cap carta); també es relaciona amb la necessitat, la voluntat, el desig, l’ordre, la causa o altres valors de caràcter optatiu (Necessito que m’ajudis; Tant de bo m’hagin deixat una nota; Ens van obligar que els ho contéssim tot), i amb la informació coneguda i poc rellevant, que sovint provoquen un determinat estat emotiu (Em sap greu que no te n’hagis assabentat abans; Encara que plogui a bots i barrals, hem d’anar-nos-en ara mateix, dit després de comprovar que plou). Des del punt de vista sintàctic, pot aparèixer en:GIEC

— Subordinades substantives (Prefereixo que et quedis a casa) i en certes subordinades adverbials causals (Estava dolgut perquè no l’haguéssim convidat a la festa), concessives (Encara que m’ho hagués demanat, no l’hauria pogut ajudar), condicionals (Si haguessis vingut, l’hauries vist), finals (Vaig cridar ben alt, perquè ells em sentissin), consecutives (Ens ho va demanar per favor; d’aquí que no ens hi poguéssim negar) i temporals (Tan bon punt acabi aquest jersei, te’l regalaré).GIEC

— Subordinades de relatiu amb un referent no específic, amb antecedent o sense antecedent: Vull entrevistar la persona que tingui millor currículum; Els qui vulguin anar-se’n ja ho poden fer.GIEC

— Algunes oracions independents amb un valor optatiu introduïdes per tant de bo o així i en prohibicions: Tant de bo li agradi aquesta sorpresa; Així se’n vagi i no torni mai més; No li diguis res; No penséssiu que el que diu és veritat.

En la majoria de contextos, les subordinades amb subjuntiu apareixen en correlació sintàctica amb un element que té valor modal i que regeix o condiciona la interpretació de la subordinada. En uns casos, es tracta del verb de l’oració principal, com el verb voler en Vull que m’ho expliquis tot fil per randa; en uns altres, es tracta del nexe de subordinació, com la conjunció final perquè en Els he telefonat perquè sabessin quan arribaríem; en uns altres, finalment, es tracta d’elements modals com ara la negació, com en No crec que hagin arribat encara.

Cal tenir en compte que no és acceptable l’ús del subjuntiu en oracions encapçalades per adverbis o locucions adverbials amb valors modals de dubte o incertesa com ara potser, possiblement, tal vegada, tal volta o per ventura. D’acord amb l’ús tradicional i més general en l’actualitat, en aquests casos s’empra el mode indicatiu, amb un temps de present, passat o futur segons la referència temporal: Potser es tracta d’un malentès (i no Potser es tracti d’un malentès); Possiblement vindran demà a sopar (i no Possiblement vinguin demà a sopar); Tal vegada han actuat amb una mica de precipitació (i no Tal vegada hagin actuat amb una mica de precipitació). n

El subjuntiu s’usa en les oracions encapçalades per la locució adverbial potser que, formada a partir de la lexicalització de la seqüència pot ser que i emprada per a atenuar un suggeriment, una ordre o una prohibició: Potser que ho deixi per a un altre moment; Potser que anéssim cap allí; Potser que no en parlessis amb ell. Notem que, en els exemples anteriors, potser que és una construcció fixada diferent del predicat pot ser seguit de que. Tan sols aquest darrer pot ser parafrasejable per ‘és possible que’ i admet que el primer verb aparegui en un temps verbal diferent o que s’intercalin elements entre els dos verbs: Pot ser que no em concedeixin la beca; Podria molt ben ser que no me la concedissin. n

c) L’imperatiu s’utilitza per a expressar la voluntat de l'emissor que el receptor o els receptors duguin a terme una determinada acció (Ves-te’n ja) o que es produeixi una determinada situació (Mireu de no badar), i apareix en oracions independents i afirmatives (Ajudeu-me!).

La negació de l’imperatiu es fa amb el subjuntiu: No m’ajudis més, que ja ho has embolicat prou. Igualment, s’usa el subjuntiu en comptes de l’imperatiu en subordinades indirectes (T’he dit que te’n vagis) i quan, tot i ser una oració independent, l’ordre és indirecta i el subjecte és de tercera persona (Que se’n vagi).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona