20.5.4 El condicional simple i el condicional perfet



aspecte
mode verbal
temps gramatical
ús derivat (d'un verb)
ús modal (d'un verb)
ús propi (d'un verb)

El condicional simple expressa posterioritat en relació amb un moment de referència passat i el condicional perfet indica que la situació que expressa el verb és anterior i està vinculada a un moment de referència posterior a un altre moment passat. Addicionalment a aquests usos propis, el condicional simple i el condicional perfet presenten diversos usos derivats i modals. Els diversos usos apareixen recollits i exemplificats en el quadre 20.6.a) El condicional simple, en els usos propis, s’utilitza per a expressar posterioritat respecte a un moment de referència passat, amb un valor temporal paral·lel al que té el futur respecte al moment de l’acte de parla: Em va assegurar que arribaria a les set. Aquest ús apareix sobretot en subordinades substantives, però també en altres tipus de subordinades, com en causals (Em va dir que no l’esperéssim, perquè arribaria molt tard) o en consecutives (Havia d’arribar tan tard que es perdria la sessió del matí).

En l’ús derivat, el condicional simple es comporta com un futur de passat. Aquest valor es dona en textos escrits, sobretot historiogràfics, en contextos sintàctics en què generalment s’usa el passat simple o el perifràstic: Aleshores va conèixer la dona amb qui es casaria (o es casà, es va casar) dos anys més tard; Tres anys més tard tornaria (o tornà, va tornar) definitivament a Catalunya de l’exili.

En els usos modals, el condicional simple pot presentar un valor de present o futur irreal, de cortesia o d’atenuació.

— Amb el valor de present o futur irreal, s’usa per a indicar que una situació localitzada en el present o el futur és irreal o difícilment realitzable a causa d’una condició, explícita o implícita: Si plogués, no faria tanta calor; Jo de tu m’hi casaria; És clar que me n’aniria amb tu a la platja, però ara no tinc temps.

— El valor de cortesia es pot presentar amb el condicional simple en contextos en què l'emissor vol adoptar un to modest (o menys directe que si usés el present) per a atenuar l’expressió de desigs, preferències o ordres: Preferiria viatjar en primera classe; Voldria demanar-vos un favor; Caldria que hi donessis un cop d’ull.

— El condicional simple s’utilitza per a atenuar una afirmació o per a assenyalar que es dona una informació que s’atribueix a una altra persona (font indirecta de la informació) o que no se subscriu: Per tant, aquesta obra seria com una al·legoria de la societat actual; Segons la superstició popular, els follets habitarien en certes cases i turmentarien la gent mentre dormen. Tanmateix, no és acceptable el condicional en els contextos sintàctics que impliquen certesa. S’evita, doncs, una construcció com El diagnòstic indica que la lesió seria greu, ja que la presència del verb indicar fa explícita la certesa de la gravetat de la lesió. El temps verbal que correspon a la subordinada és el present: El diagnòstic indica que la lesió és greu. n

— En els registres informals, el condicional s’usa amb el valor d’incertesa, de probabilitat o de concessivitat. Amb un valor d’incertesa apareix en oracions interrogatives associat sovint als verbs modals poder i deure: Mentre anava cap a la porta es preguntava qui podria trucar amb tanta impaciència a aquelles hores; Qui deuria ser a aquelles hores? En aquests casos, en els registres formals es tendeix a expressar el mateix valor per mitjà d’aquests verbs modals prescindint del condicional: Mentre anava cap a la porta es preguntava qui podia trucar amb tanta impaciència a aquelles hores; Qui devia ser a aquelles hores? Amb un valor de probabilitat o de conjectura s’usen generalment verbs modals o els adverbis de modalitat, que són el recurs propi dels registres formals: Quina trencadissa! Devien/Degueren ser els incontrolats del club La Lluna (en comptes de Serien els incontrolats del club La Lluna); {Potser era / Podia ser} molt llest, però no ho demostrava (en comptes de Seria molt llest, però no ho demostrava). La perífrasi amb deure, o amb poder, de fet, és el recurs més habitual per a expressar la concessivitat: Devia ser molt llest, però no ho demostrava (o Podia ser molt llest, però no ho demostrava). n

b) El condicional perfet, format pel verb haver en condicional seguit de participi passat, en l’ús propi indica que la situació expressada pel verb és anterior i que apareix vinculada a un moment de referència posterior a un altre moment passat: Ens va dir que, quan arribéssim, els pares ja se n’haurien anat.

En els usos modals el condicional perfet presenta els mateixos valors que el condicional simple: valor de present o futur irreal, valor de cortesia i valor d’atenuació o de font indirecta.

— Amb el valor de present o futur irreal, el condicional perfet assoleix valors semblants al del condicional simple, però ara referits al passat. Així, aquest temps verbal s’usa per a expressar que una situació ha deixat de ser possible: Si s’hagués afanyat, hauria arribat més d’hora; Com que treballava, a la teva edat jo ja m’hauria pogut independitzar; Hauria d’haver viscut més anys per a adonar-se que els nets no volien continuar el negoci.

— El valor de cortesia apareix amb el condicional perfet en preguntes sobre possibles fets passats formulades d’una manera cortesa: Fa dies que busco el rebut. No us l’hauríeu pas endut amb el paquet?

— El valor d’atenuació o de font indirecta s’utilitza en casos com D’acord amb els postulats d’aquest autor, el debat científic s’hauria desviat de la qüestió central. El discurs periodístic sol recórrer a aquest condicional per a presentar informacions no contrastades: Per les informacions que ens arriben, la bomba hauria causat la mort de trenta civils. n Amb aquest valor, moltes vegades resulta més natural combinar el condicional amb el verb modal poder: Per les informacions que ens arriben, la bomba podria haver causat la mort de trenta civils. També es pot recórrer a altres recursos, com ara la citació d’una font concreta o l’ús del verb semblar: Segons els bombers, el foc s’ha originat per una burilla mal apagada; Sembla que un cotxe avariat causa retencions a la ronda.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona