28.2 Les expressions temporals



expressió aspectual
expressió temporal
expressió temporal anafòrica
expressió temporal díctica

Les expressions temporals emmarquen o localitzen una situació indicant el moment puntual o l’interval en què aquesta té lloc. En la majoria de casos, la relació entre l’expressió temporal i el temps verbal és de simultaneïtat.

La simultaneïtat és estricta en oracions com Van arribar a les tres, en què el verb en passat perifràstic i l’expressió temporal tenen un caràcter puntual, o en Fins als cinc anys tenia dificultats per a pronunciar les erres, en què el verb en imperfet d’indicatiu i l’expressió temporal tenen un caràcter duratiu. La simultaneïtat, en canvi, no és estricta en El nou local social va obrir les portes el mes passat, en què el moment de l’obertura del local queda inclòs en l’interval de temps expressat per el mes passat, o en A les tres tots estaven fent una becaina, en què l’interval durant el qual es fa la becaina inclou el moment designat per a les tres.

La relació també pot ser d’anterioritat, com en Els atletes van fer estiraments abans de la cursa, en què la realització dels estiraments és prèvia al temps en què es produeix la cursa, o de posterioritat, com en Els atletes van descansar després de la cursa, en què l’esdeveniment expressat pel verb (descansar) és interpretat com a posterior a l’esdeveniment expressat en l’adjunt (la cursa).

Les expressions temporals funcionen, generalment, com a adjunts oracionals, com en L’any passat vam anar de vacances als Pirineus. També poden ser complements exigits de certs predicats, com en La reunió tindrà lloc a les quatre o La trobada es va posposar de dilluns a divendres, o atributs del verb ser, com en La trobada és a les tres.GIEC

Com a adjunts, les expressions temporals modifiquen el predicat o el conjunt de l’oració i tenen un caràcter opcional i una posició relativament lliure: poden fer d’adjunts del sintagma verbal (Anirem al teatre demà; Vam arribar a casa a les quatre), però també poden comportar-se com a adjunts oracionals i situar-se en la perifèria oracional, tant a l’inici com al final de l’oració (L’endemà de Reis tenim festa; Jo no tinc festa, l’endemà de Reis), o bé en posició parentètica, entre el subjecte i el predicat (Nosaltres tres, quan arriba Nadal, tenim molta feina).

Les expressions temporals també poden aparèixer en aposició: demà a les sis del matí, el dia 18 de maig a les deu, dilluns cap al tard.

Hi ha predicats que propicien l’aparició d’expressions temporals, com produir-se, ocórrer, celebrar-se o tenir lloc, que indiquen la localització d’un esdeveniment en un temps i un lloc concrets; posposar, ajornar, avançar o traslladar, que fan referència a un canvi de localització temporal, o començar i acabar-se, que indiquen inici i final: La reunió tindrà lloc a les quatre; La trobada es va posposar de dilluns a divendres; El mal temps s’acabarà després del cap de setmana.

El verb copulatiu ser admet una expressió temporal com a atribut: L’examen serà a finals de juny; El sopar de germanor va ser ahir; La inauguració de la botiga és divendres.

Formalment, les expressions temporals poden correspondre a sintagmes preposicionals (a vegades formats per preposicions intransitives, és a dir, amb el complement implícit), sintagmes nominals, sintagmes adverbials o subordinades, com recull i exemplifica el quadre 28.1.

a) Són molt freqüents els sintagmes preposicionals temporals amb una preposició locativa, sobretot a i en. La preposició a sol aparèixer amb sintagmes nominals introduïts per l’article definit: a la una del migdia, al matí, a l’abril, a l’estiu, i la preposició en amb sintagmes no definits o introduïts per un demostratiu: en un moment de desesperació, en dies de pluja, en dissabte, en aquell instant. Hi ha casos, però, en què poden alternar totes dues preposicions: {Als / En els} anys setanta va treballar de cambrer; A/En l’edat mitjana molts monestirs eren centres religiosos i també culturals. En els casos d’alternança, l’ús de la preposició a és més habitual en uns parlars (especialment en central i en baleàric) i l’ús de en en uns altres (especialment en valencià). Tanmateix, no és possible l’alternança si la preposició indica durada a més de localització, cas en què obligatòriament s’ha d’usar en: Redactarà el text en quinze dies. n

b) Igualment s’empren amb un valor temporal altres preposicions, entre les quals es poden destacar la preposició de (Treballa de nit; És cuit de dilluns; De joves vivíem aquí); les preposicions per i cap a, que expressen localització temporal aproximada (Per vacances fem un dinar amb tota la família; Arribaran cap a les tres), i la preposició per a, que té un valor prospectiu (L’exercici és per a demà).

Hi ha també diferents construccions preposicionals que tenen un valor temporal, com ara a mitjan, de mitjan (o a mitjans de, de mitjans de) o a {principi(s) / començament(s) / final(s) / la darreria / les acaballes} de, que fan referència a una part d’un interval temporal: a mitjan setembre, a començaments del segle XXI, a les acaballes dels anys quaranta. A més, hi ha pels volts de, que introdueix una localització aproximada (pels volts de les deu); la locució al cap de, que pren com a complement un sintagma quantificat, com en al cap de quatre hores, o construccions del tipus d’ací/aquí (a) poc, de demà en vuit (o en quinze), que també contenen un sintagma quantificat.

c) També poden expressar localització temporal els sintagmes nominals tots sols, sense necessitat de cap preposició.GIEC És el cas, per exemple, de les expressions un altre dia, la setmana vinent, l’endemà de Reis o aquell diumenge d’abril. L’ús d’un sintagma nominal o d’un sintagma preposicional depèn de factors diversos, com ara el moment o l’interval temporal a què es fa referència (com ara hores, dies, setmanes o mesos) o l’existència de determinants o quantificadors nominals, o de complements del nom: Hem sortit de la feina una hora més tard; Vindrà a les tres; Tornarà el matí de dijous; Tornarà a(l) migdia; L’agost passat vam tenir molta feina; Va néixer a l’abril; El 2007 va iniciar-se una nova crisi financera mundial. En diferents casos, però, és igualment possible la presència o l’absència de preposició ({En aquell any / Aquell any} va haver-hi grans descobriments científics) i l’ús d’una preposició o de l’altra ({Al / Pel juny} tenim exàmens).

En el cas de noms amb l’article definit, la possibilitat de no usar cap preposició es veu afavorida si el nom porta algun modificador restrictiu: Ha vingut a la nit, però Es va morir la matinada de dijous a divendres; A l’hivern els dies són curts, però Vaig fer aquestes fotos l’estiu del 2002; A l’octubre farà deu anys, però Es va tornar a examinar el juny següent. La presència de noms temporals com ara dia, setmana, quinzena, mes, trimestre o any afavoreix també la manca de preposició pel fet que solen necessitar complement: El dia 18 farà cinquanta anys; Es casaran la primera quinzena de maig; El darrer trimestre, el nombre de desocupats ha baixat.

Com mostren els exemples anteriors, aquests noms s’usen precedits de l’article definit, però en mallorquí i menorquí es prescindeix de l’article en el cas de dia: Dia 20 celebrarem l’aniversari del pare.

Quan l’expressió temporal és atribut i el verb està en primera persona del plural, la preposició es pot elidir amb els dies de la setmana (Avui som (a) dimecres), però no en la resta de casos (Fa fred perquè som al febrer; Fa quatre dies érem al 2000). n

d) Determinats adverbis i locucions adverbials també expressen valor temporal. N’hi ha que tenen un valor pròxim al nom i fan referència a moments o intervals temporals (ara, demà, ahir, llavors) i d’altres que localitzen indicant distància temporal (aviat, més tard), quantificant (sempre, mai) o establint una relació entre esdeveniments (alhora, simultàniament).

e) Tenen valor temporal certes construccions formades per un nom sense determinant seguit d’un adverbi o sintagma preposicional amb valor direccional: temps enrere/arrere, anys a venir.GIEC

f) A mig camí entre els adverbis i les preposicions, se situen les preposicions intransitives abans i després, que es poden usar totes soles (Ja m’ho has preguntat abans) o bé amb un complement encapçalat per la preposició d’enllaç de si es tracta d’un sintagma nominal (Explica-m’ho abans de les set) o d’una oració d’infinitiu (Explica-m’ho abans d’anar-te’n), i sense aquesta preposició si es tracta d’una oració amb el verb en forma finita (Explica-m’ho abans que arribin els pares).

g) Hi ha, encara, altres expressions temporals formades per una oració subordinada o que contenen una subordinada; es tracta, entre d’altres, de les subordinades amb quan (quan vindreu), les construccions amb «en + infinitiu» (en fer-se fosc), les construccions de participi i gerundi (passades les vacances d’estiu, eixint de casa) o les construccions impersonals amb el verb fer (fa poc, feia tres dies).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona