28.2.1 La interpretació de les expressions temporals



expressió aspectual
expressió temporal
expressió temporal anafòrica
expressió temporal díctica

Les expressions temporals poden localitzar una situació de maneres diferents. Es poden interpretar com a anteriors, simultànies o posteriors al moment de parla (Ahir va venir a sopar; Avui ve a sopar; Demà vindrà a sopar) o a un moment anterior al moment de parla definit en el context lingüístic previ (El 17 de juliol va marcar la fi d’una era; l’endemà va esclatar la guerra). En els dos casos, es tracta d’expressions temporals que s’interpreten segons el context: l’extralingüístic, en el cas de demà (expressions díctiques) i el lingüístic, en el cas de l’endemà (expressions anafòriques). D’altra banda, hi ha expressions temporals que assenyalen moments o intervals independents del context per referència a dates o a situacions concretes (La guerra va esclatar el 18 de juliol de 1936). Finalment, poden interpretar-se per referència a moments o intervals que es repeteixen cíclicament com les hores, les parts d’un dia, els dies de la setmana o els mesos de l’any (Vaig anar al mercat dijous passat).

a) Les expressions temporals díctiques indiquen un moment o interval de temps anterior (ahir, fa segles), simultani (avui, ara, aquesta setmana) o posterior (durant les pròximes hores, d’ací/aquí (a) un moment) respecte al moment de l’acte de parla. Així, ahir designa el dia anterior a l’acte de parla, aquesta setmana es refereix a la setmana en què s’inclou el moment de l’acte de parla i durant les pròximes hores indica les hores immediatament posteriors al moment de l’acte de parla.

b) Les expressions temporals anafòriques indiquen un moment o interval de temps anterior (la vigília, la vespra), simultani (llavors, aleshores) o posterior (al cap d’un moment, l’endemà) a un moment que s’interpreta a partir del discurs previ. En l’oració La reunió era el dia quatre, però la van cancel·lar la vigília, l’expressió temporal la vigília no fa referència al moment de parla sinó al dia anterior al que s’introdueix en l’oració precedent (‘el dia quatre, en què s’havia de celebrar la reunió’). En Es van casar l’any 1964; aleshores treballaven en una sucursal bancària, l’expressió temporal aleshores indica simultaneïtat respecte a l’any en què es van casar introduït en l’oració juxtaposada precedent. Finalment, en Es van conèixer en una festa d’aniversari i l’endemà ja havien decidit viure junts, l’expressió temporal l’endemà designa el dia posterior al dia en què es van conèixer.

En els quadres 28.2 i 28.3 s’agrupen les principals expressions temporals d’interpretació exclusivament contextual (díctiques o anafòriques); diferenciem amb lletra rodona aquelles que només poden interpretar-se en relació amb un moment anterior definit pel context lingüístic previ (anafòriques). El quadre 28.2 inclou expressions referides a un període temporal no delimitat.

Quadre 28.2
Principals expressions temporals amb interpretació contextual (període temporal no delimitat)

El quadre 28.3 inclou expressions referides al dia i a altres períodes temporals delimitats, com la setmana, el mes o l’any.

Quadre 28.3
Principals expressions temporals amb interpretació contextual (període temporal delimitat)

c) La localització temporal també es pot fer independentment del context de parla o del context lingüístic (no depèn de l’enunciació ni del discurs previ). Així, es pot localitzar temporalment una situació per referència a una data fixada convencionalment, un esdeveniment històric o una situació concreta. En el calendari occidental, per exemple, es pren com a punt de referència l’any que es considera de naixement de Crist, a partir del qual es numeren els anys i els segles: el segle IV abans de Crist, el segle II (després de Crist), el 1962. Semblantment, en Els avis vivien a Manises durant la Guerra Civil, la localització es fa per referència al temps en què es produí la Guerra Civil, i en El vaig veure quan sortia del teatre, per referència al moment de la sortida del teatre.

Les expressions referides als segles o als anys poden aparèixer com a complement d’una expressió complexa: l’onze de setembre de 1714, les primeres dècades del segle ii abans de Crist.

d) Hi ha expressions que localitzen una situació en relació amb moments o intervals de repetició cíclica, com ara les hores o les parts d’un dia, els dies de la setmana, els mesos de l’any, les estacions, les festivitats o certs esdeveniments polítics, esportius o socials: a les tres, a la matinada, (el) diumenge, el dia 7, per l’abril, a la tardor, per Nadal, el dia de les eleccions municipals, després dels Jocs Olímpics, durant el sopar de Cap d’Any.

Aquestes expressions tenen una interpretació variable; en general, designen un moment o interval del cicle en curs (el dia, la setmana, l’any, etc., que inclou el moment de l’acte de parla): Se n’han anat a les tres; Van arribar {diumenge / el dia 7 / a la tardor / el dia de les eleccions}. Però també poden fer referència a un cicle que es delimita a partir de mecanismes diferents. L’expressió a les tres s’interpreta a partir d’un altre adjunt temporal precedent (ahir) en Van arribar ahir a les tres o a partir d’un complement del nom (d’aquell mateix dia) en El tractat de pau es va signar a les tres d’aquell mateix dia.

En moltes d’aquestes expressions el valor d’anterioritat o de posterioritat respecte al moment d’orientació es pot explicitar mitjançant modificadors del tipus passat, proppassat, que ve, vinent o entrant, si s’interpreten en relació amb l’acte de parla (valor díctic): El mes passat l’afluència de públic va ser considerable; El termini va acabar el proppassat 3 de juliol; Ja en parlarem la setmana que ve; L’any vinent es tornarà a convocar el premi; El mes entrant serà proclamat president. O bé següent o anterior si s’interpreten en relació amb un moment diferent del de l’acte de parla (valor anafòric): El Nadal següent ja no van voler assistir al sopar familiar; El dimarts anterior s’havien trobat. Afegint a aquests modificadors l’expressió no l’altre es fa referència al cicle immediatament anterior o posterior: Va guanyar les oposicions l’any passat no l’altre; Ens veurem dilluns que ve no l’altre. Notem, encara, la possibilitat d’usar l’altre, sense la negació, en casos com ara demà passat (no) l’altre, abans-d’ahir (no) l’altre.

En el cas dels dies de la setmana, la diferent interpretació té repercussions sintàctiques. L’expressió temporal s’usa sense article si s’interpreta en el marc del cicle en curs, en concret, la setmana en què es produeix l’acte de parla en exemples com: Anirem al teatre diumenge (‘el proper diumenge’); Va arribar dimarts passat; Se’n va dimecres vinent; Té hora amb el dentista dijous de la setmana que ve. En canvi, s’usa amb article si el cicle és diferent del de l’acte de parla o si ens referim a una acció que s’esdevé d’una manera habitual: Arribarà el diumenge 25 d’abril; Anem al teatre el diumenge (‘cada diumenge’). n

També s’usa amb article si s’interpreta en el marc del cicle en curs i té un modificador prenominal: el proppassat dilluns, el pròxim diumenge. Són, però, expressions menys habituals que les paral·leles amb el modificador posposat (dilluns passat, diumenge que ve).GIEC

e) Tenen igualment un valor variable tot un seguit d’expressions que indiquen anterioritat o posterioritat amb relació a un determinat moment. Es tracta de les preposicions intransitives abans i després, d’adverbis o locucions com ara més tard o tot seguit i de construccions del tipus dies enrere o anys a venir. El sintagma adverbial més tard, per exemple, s’interpreta en relació amb l’acte de parla en Ara no puc estar per tu, vine més tard i en relació amb un moment anterior a l’acte de parla en Em va dir que tornés més tard. Al seu torn, la preposició intransitiva abans indica un moment anterior al moment de l’enunciació en M’ho hauries d’haver dit abans, un moment anterior a un altre moment definit en el discurs en Em vaig molestar perquè m’ho hauria d’haver dit abans i un moment que es fixa a partir del temps designat pel seu complement en casos com Li ho hem de dir abans {del seu aniversari / d’arribar a Pollença / que sigui massa tard}.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona