28.3.2 Expressions temporals d'anterioritat i de posterioritat amb una subordinada



expressió aspectual
expressió temporal
expressió temporal anafòrica
expressió temporal díctica

Els valors d’anterioritat i de posterioritat en les subordinades temporals es poden expressar mitjançant diferents elements. El quadre 28.7 resumeix i exemplifica les construccions amb què es pot vehicular el valor d’anterioritat i els seus principals usos.La relació d’anterioritat s’indica per mitjà d’adjunts encapçalats per la preposició intransitiva abans: El pare se’n va anar abans que arribéssim; El pare se’n va anar abans de sopar. Seguida de que, la subordinada es construeix sempre amb subjuntiu, ja que fa referència a una situació hipotètica, que encara no s’ha produït en el moment a què es refereix la principal.

La preposició intransitiva abans té un valor comparatiu parafrasejable per ‘més aviat que’ i, com succeeix amb les comparatives de desigualtat, la subordinada pot contenir un terme de polaritat negativa usat amb un significat no negatiu: Se n’ha anat abans que ningú li pogués dir res (‘abans que algú li pogués dir alguna cosa’); Pensa bé el que has de dir abans de parlar amb ningú (‘abans de parlar amb alguna persona’). Si la subordinada té el verb en forma finita, també admet la negació expletiva: Desconnecta la màquina abans que no s’espatlli. I la negació és obligatòria en el cas de la locució abans no: Fes-ho abans no sigui massa tard. n

El quadre 28.8 resumeix i exemplifica les construccions amb què es pot vehicular el valor de posterioritat i els seus principals usos.a) D’una manera paral·lela al que ocorre amb la relació d’anterioritat, la de posterioritat s’expressa generalment per mitjà de la preposició després, que pot prendre com a complement una subordinada introduïda per la conjunció que i el verb en forma finita, o bé una oració d’infinitiu introduïda per mitjà de la preposició d’enllaç de: Ens n’anirem després que arribin ells; Soparem després de veure el partit de futbol. Les subordinades finites encapçalades per després admeten els dos modes. Si la subordinada té un caràcter hipotètic, es construeix amb subjuntiu: Ens n’anirem després que arribin ells. Si fa referència a una situació real, s’usa generalment l’indicatiu (Els aldarulls van augmentar després que el Govern va decretar el toc de queda), però el subjuntiu també hi és possible (Els aldarulls van augmentar després que el Govern decretés el toc de queda).

L’ús del subjuntiu en subordinades que fan referència a una situació real, com l’exemple anterior, és una innovació recent, que es troba sobretot en llenguatge periodístic. En tot cas, les subordinades d’infinitiu (Un mes després de publicar-se la informació, el conseller va dimitir) són més habituals que les subordinades amb el verb en forma finita, tant si es construeixen en indicatiu com en subjuntiu (Un mes després que es publiqués la informació, el conseller va dimitir).

b) Pel fet de referir-se a una situació anterior a la de la principal, les subordinades amb després admeten l’infinitiu compost, que té el valor d’anterioritat respecte al simple: Després d’haver-te escoltat pacientment, he de dir-te que no tens raó. En tot cas, l’ús de l’infinitiu simple o del compost no introdueix diferències significatives, per tal com el valor d’anterioritat de la subordinada ja s’expressa lèxicament per mitjà de la preposició després: Després {d’haver-te escoltat / d’escoltar-te}, he de dir-te que no tens raó.

c) El participi pot expressar posterioritat tot sol o bé precedit de després o de sintagmes com una vegada o un cop, que reforcen la idea d’immediatesa: Exposats els diferents arguments, es procedí a la votació; Després d’exposats els diferents arguments, es procedí a la votació; Una vegada exposats els diferents arguments, es procedí a la votació.

d) Sintagmes com una vegada o un cop també poden introduir una oració amb el verb en forma finita seguits opcionalment de que: Una vegada que s’exposaren els diferents arguments, es procedí a la votació (o Una vegada s’exposaren els diferents arguments, es procedí a la votació).

e) Per a expressar que la principal és posterior a un moment de referència, també es poden utilitzar les locucions (en) acabat de i en acabant de: En acabat de sopar, en parlarem; En acabant de dinar, redactarem l’informe. Igualment indiquen posterioritat construccions de gerundi compost com Havent sopat, en parlarem; En havent fet les gestions, tornarem a l’oficina.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera edició - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona