28.3.3 Expressions temporals d'inici i d'acabament amb una subordinada



expressió aspectual
expressió temporal
expressió temporal anafòrica
expressió temporal díctica

Els valors temporals d’inici i d’acabament es poden expressar per mitjà de les preposicions des (de) i fins (a) i l’expressió d’ençà de/que seguides d’una subordinada, com s’exemplifica en el quadre 28.9.a) Un adjunt temporal pot marcar l’inici de la situació a què fa referència l’oració principal mitjançant des i d’ençà seguides d’una subordinada encapçalada per la conjunció que i el verb en forma finita: Des que es va separar, està molt més contenta; D’ençà que es va separar, està molt més contenta. La situació expressada per l’oració principal té un caràcter duratiu i l’expressada per l’adjunt pot ser durativa o puntual. És puntual si el temps verbal de la subordinada és perfectiu, com en els exemples anteriors, però és durativa i, per tant, simultània amb la principal, si el temps verbal és imperfectiu: Des que viu sola, la veiem més sovint (o D’ençà que viu sola, la veiem més sovint).

Els adjunts amb d’ençà fan referència a intervals que s’orienten des del passat fins al moment de l’acte de parla. Per això, l’oració a la qual s’adjunten es construeix generalment amb temps verbals que expressen situacions vinculades al moment de l’acte de parla o pròximes a aquest, com el present (D’ençà que surten junts, estan molt més contents), el perfet (D’ençà que van obrir la nova llibreria, hi he anat tres o quatre vegades) o el plusquamperfet en contextos negatius (D’ençà que és president, no l’havia vist mai tan disgustat ‘no l’hi havia vist mai fins ara’).

b) El valor d’acabament de la situació expressada per la principal pot venir marcat per mitjà de la preposició fins a, seguida d’una subordinada d’infinitiu (No pareu fins a trobar-lo) o bé d’una oració encapçalada per la conjunció que i el verb en forma finita, en aquest cas amb caiguda de la preposició a (No pareu fins que {el trobeu / l’haureu trobat}). Les subordinades finites poden presentar la negació expletiva (No pareu fins que no el trobeu) i en aquest cas també admeten l’ús de termes de polaritat negativa amb valor no negatiu, com en No pareu fins que no us digui ningú res més (‘fins que algú us digui alguna cosa’). n Les subordinades amb el verb en forma finita són força més habituals que les d’infinitiu.

Com ocorre en general amb els adjunts amb des de i fins a, els que contenen una oració amb el verb en forma finita es poden combinar i aleshores es designen tant el punt inicial com el punt final d’un interval temporal: Des que arribà fins que se n’anà no va parar d’enraonar.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera edició - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona