28.4 Altres construccions temporals



expressió aspectual
expressió temporal
expressió temporal anafòrica
expressió temporal díctica

A més dels adjunts temporals descrits fins ara, hi ha construccions de forma oracional que localitzen un esdeveniment (o l’inici d’una situació) mesurant la distància entre el moment temporal que es pren com a referència i el moment anterior en què es produeix l’esdeveniment (o s’inicia la situació). Es tracta de construccions impersonals amb el verb fer (en tercera persona del singular), que poden funcionar com a adjunts (El vaig conèixer fa tres anys) o formar una oració independent (Fa tres anys que el conec),GIEC i d’altres encapçalades per les preposicions de, des de o d’ençà de seguides d’un sintagma nominal i una subordinada introduïda per la conjunció que (Des del mes de juny que no ens veiem).GIEC

a) Les construccions amb el verb fer que funcionen com un adjunt poden integrar-se en el sintagma verbal (Vam coincidir a la filmoteca fa temps; Vam coincidir fa temps a la filmoteca), poden ocupar una posició parentètica entre el subjecte i el predicat (Ell i jo, fa temps, vam coincidir a la filmoteca) o poden situar-se a la perifèria oracional, tant a l’inici com al final de l’oració (Fa temps vam coincidir a la filmoteca; Vam coincidir a la filmoteca, fa temps). També poden aparèixer, precedides obligatòriament de la preposició de, modificant un nom (Em va agradar molt la festa d’aniversari de fa quatre dies). Tanmateix, si el nom modificat és deverbal, la preposició de és opcional: Encara recordo la pujada (de) fa mesos al Canigó.

Aquesta construcció s’usa generalment amb un valor puntual i localitza el moment en què es produeix la situació expressada per l’oració principal: Va venir fa mesos. Pel fet de designar un moment temporal, pot funcionar com a complement de preposicions que indiquen el moment inicial o final d’un període de temps, com de, des de i fins: El conec de fa poc; El conec des de fa uns quants anys; No ens havíem adonat del problema fins fa un moment. Encara que menys habitualment, la construcció també es pot emprar sense la preposició des de o de, però amb el mateix significat: El conec fa {poc / uns quants anys} (‘des de fa poc, des de fa uns quants anys’).

b) En les oracions Avui fa tres anys del seu alliberament i Avui fa tres anys que va ser alliberat, el verb fer és el predicat de l’oració: el de l’oració simple en el primer cas i el de la principal en el segon. En tots dos casos, l’oració localitza temporalment la situació expressada pel sintagma preposicional que conté un nom deverbal (del seu alliberament) o per l’oració subordinada substantiva (que va ser alliberat).

Aquestes construccions amb fer poden tenir valor puntual, com en Fa vint-i-cinc anys que es van casar, o valor duratiu, com en Fa vint-i-cinc anys que són casats i Fa tres dies que no el veig. Encara que no és gaire habitual, en el primer cas la subordinada pot aparèixer introduïda per des: Fa anys des que hi van entrar per últim cop. La construcció amb fer té un valor puntual quan s’acompanya d’un sintagma nominal precedit de la preposició de (i menys habitualment des de) i amb un nom que designi un esdeveniment que té un valor puntual: Fa vint-i-cinc anys del seu matrimoni (o des del seu matrimoni).

Hi ha una construcció temporal relativament recent que equival semànticament a l’oració impersonal amb el verb fer, que és la construcció més genuïna i preferible. Es tracta de les oracions amb el verb portar en forma finita que selecciona un complement de mesura i un sintagma adjectival que expressi una propietat contingent o un sintagma preposicional: El meu fill porta tres dies {engripat / de mala lluna / sense dormir} (cf. Fa tres dies que el meu fill {està engripat / està de mala lluna / no dorm}). n També s’usa aquesta construcció amb un gerundi de verb d’acció: Portava molts anys treballant de dependenta; Porta estona fent el plaga. Tanmateix, la construcció temporal amb portar, contràriament a la construcció impersonal amb fer, no pot anar en temps verbals de passat perfectius. Podem dir Ahir va fer tres anys del nostre casament, però no seria possible una construcció equivalent amb portar i, doncs, resultaria anòmala una frase com Ahir vam portar tres anys de casats.

c) Les construccions encapçalades per un sintagma preposicional amb de, des de o d’ençà de seguit de la conjunció que com a element d’enllaç amb la resta de l’oració indiquen delimitació del temps durant el qual es produeix una situació designada: De l’abril que no en sabem res (‘de l’abril fins ara’); Des del dia 5 (que) no sabien res d’ell, però ahir els va telefonar; D’ençà d’aquell dia (que) no n’han sabut res. Amb la preposició de la conjunció d’enllaç que és imprescindible. n

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Segona edició - juny 2020

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona