29.2 Les formes verbals no finites



construcció perifèrica
forma verbal no finita
gerundi
infinitiu
participi
perífrasi aspectual
perífrasi modal
perífrasi verbal

L’infinitiu, el gerundi i el participi són formes verbals no finites, és a dir, no tenen morfema de temps i, per tant, no poden localitzar una situació respecte al moment de l’acte de parla; a més, són formes verbals no personals, és a dir, no presenten marques de persona.GIEC

L’infinitiu és la forma més neutra de les formes no finites i, per això, no té un valor aspectual concret, amb l’excepció de l’infinitiu compost, que és una forma de perfet. El gerundi simple té aspecte imperfectiu i, més concretament, progressiu o continu, mentre que el gerundi compost i el participi tenen aspecte perfectiu. Aquestes formes no finites poden tenir un valor temporal o modal de diversa mena, com recull i exemplifica el quadre 29.1.

A més, l’infinitiu, el gerundi i menys freqüentment el participi poden formar part de perífrasis verbals. L’infinitiu es troba en totes les perífrasis modals i en bona part de les aspectuals (He d’estudiar més; Deu haver llegit la nota; Sol llegir al matí). El gerundi s’usa en perífrasis aspectuals progressives o duratives (Estava llegint; Continua fumant molt). El participi pot formar part de perífrasis resultatives (No tenia acabats els deures).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona