28.5 Les expressions aspectuals



expressió aspectual
expressió temporal
expressió temporal anafòrica
expressió temporal díctica

Les expressions aspectuals indiquen la durada d’una situació (durant tres anys, breument), la freqüència amb què es repeteix (sovint, rarament, de tant en tant, una vegada al mes, poques vegades, cada tres dies) o la fase de desenvolupament en què es troba (encara, ja, parcialment).GIEC Afecten tota l’oració i mantenen una relació de complementarietat amb l’aspecte gramatical (l’aspecte associat al temps verbal) i amb la modalitat de l’acció o aspecte lèxic (el tipus de situació designat pel verb juntament amb altres elements oracionals). En una oració com Normalment, anem junts a comprar al mercat s’indica que l’acció d’anar junts al mercat es repeteix d’una manera habitual i aquest valor aspectual s’associa tant amb el temps imperfectiu en què es conjuga el verb anar (el present d’indicatiu) com amb l’adverbi de freqüència (normalment). No és ben formada, en canvi, una oració com Anem junts tres vegades a comprar al mercat, en què el valor delimitat de l’expressió de freqüència (tres vegades) entra en contradicció amb el valor no delimitat de l’aspecte imperfectiu del temps verbal.

Podem diferenciar les expressions aspectuals de durada, les de freqüència i les de fase, com recull i exemplifica el quadre 28.10.a) Les expressions aspectuals de durada designen un interval de temps o l’impliquen. Formalment, poden correspondre a sintagmes nominals introduïts per durant, en o per (Va ser tinent durant la guerra; He enllestit la feina en dos dies; Viurà al Marroc per un any), per les correlacions de les preposicions des de fins a, de vegades amb una part de la correlació silenciada, o dea (Avui treballarem des de les vuit fins a les quatre; Tenim obert des de les vuit; Tenim obert fins a les vuit; Tenen obert de nou a una), sintagmes nominals de mesura temporal (Ha estat descansant tot el matí), alguns adverbis en -ment, com breument, llargament, momentàniament (Van parlar llargament de l’assumpte) i l’adverbi sempre (Sempre s’han estimat molt).GIEC

b) Les expressions aspectuals de freqüència indiquen que una situació es torna a produir o es repeteix d’una manera més o menys constant. Poden fer referència a un nombre determinat de repeticions (una altra vegada, dues vegades, tres vegades) o expressar un nombre no determinat de repeticions (a/de vegades, sempre que puc, habitualment, cada setmana, una vegada al mes). En el primer cas es tracta d’expressions delimitades, i en el segon, de no delimitades. Les expressions no delimitades, alhora, poden indicar una repetició precisa (diàriament, cada dia, una vegada al dia, en dies alterns) o imprecisa (habitualment, sovint, a/de vegades, de tant en tant).

Sintàcticament, aquestes expressions estan integrades per elements diversos, especialment adverbis (diàriament, habitualment, esporàdicament, rarament, sovint, adesiara, sempre, mai), locucions adverbials (de tant en tant, a/de vegades) i sintagmes nominals amb el nom vegada quantificat per un cardinal o una expressió equivalent (tres vegades, un parell de vegades, una altra vegada).GIEC

Al costat de vegada també s’utilitzen variants com cop, volta i, en alguns parlars, pic, camí i viatge.

Els sintagmes nominals amb el nom vegada (o altres formes sinònimes) poden indicar freqüència delimitada (dues vegades, un parell de vegades) o no delimitada (algunes vegades, poques vegades; Cada vegada que em veu em saluda efusivament; Fem excursions per la muntanya almenys un parell de vegades al mes). Amb sintagmes nominals amb altres noms temporals (dia, setmana, mes) s’obté el mateix significat de freqüència no delimitada per mitjà del quantificador cada (cada {dia / mes / any / Cap d’Any / primavera}) o de diferents modificadors que indiquen el període en què es produeix la repetició (un dia de cada tres, dues setmanes al mes, un dia sí l’altre no, dia per altre): Hem de fer el torn de nit un dia de cada tres; Sols treballa dues setmanes al mes.

El sintagma que especifica la freqüència apareix introduït per la preposició per si va seguit d’un nom sense determinant: dues vegades per minut (o per hora, per dia, per setmana, per mes, per any). Si el nom va precedit de l’article definit, aleshores s’introdueix amb a o no duu cap preposició. La construcció sense preposició és habitual amb els noms hora, setmana i any: Dues vegades l’hora (o la setmana, l’any). La construcció amb a apareix amb els mateixos noms i en algun altre cas: dues vegades a l’hora (o al dia, a la setmana, al mes, a l’any).

Notem encara les expressions que també indiquen freqüència no delimitada dia rere dia, mes rere mes, any rere any i altres de semblants, o l’ús de l’adjectiu altern en sintagmes preposicionals del tipus en dies alterns: Any rere any guanyen socis; Fem classe de dues hores en dies alterns. Finalment, els sintagmes nominals amb un nom temporal també poden indicar freqüència no delimitada si s’usen en plural i precedits de l’article definit: Li costa dormir els dies de lluna plena. Els dies de la setmana s’expressen tradicionalment en singular, tot i que també és possible usar el plural: El dimarts solem anar al cine (o bé Els dimarts solem anar al cine).

c) Les expressions aspectuals de fase indiquen el punt de desenvolupament en què es troba una situació entesa en evolució. Corresponen als adverbis ja i encara, i els adverbis completament, totalment, parcialment i les locucions amb un significat equivalent (del tot, per complet, de cap a peus). L’adverbi encara indica la continuïtat d’una situació (Encara visc al mateix lloc); l’adverbi ja remet a l’inici d’una situació en un moment anterior (Ja s’ha canviat de pis), i la resta d’adverbis i locucions adverbials expressen el caràcter acabat o no d’un esdeveniment que ha d’arribar a un punt final de culminació (Hem redactat completament el plec de condicions).

Els adverbis ja i encara ocupen normalment se situen davant del verb, però poden anar darrere del verb oracions negatives, especialment en el cas de encara: No en tinc encara cap nova: em fan estar amb ànsia. En respostes amb no, d’altra banda, encara pot situar-se davant o darrere de la negació: —Ja han arribat? —No encara / Encara no.

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona