29.3 Les perífrasis verbals



construcció perifèrica
forma verbal no finita
gerundi
infinitiu
participi
perífrasi aspectual
perífrasi modal
perífrasi verbal

Una perífrasi verbal és una forma verbal complexa constituïda per dos verbs, enllaçats en certs casos per una preposició. El primer verb, anomenat auxiliar, no té un caràcter predicatiu i es limita a aportar un valor modal o aspectual i a explicitar, si cal, la flexió de temps i persona, per la qual cosa s’usa generalment en forma finita i personal. El segon verb, anomenat principal, té un caràcter predicatiu i adopta una forma no finita (infinitiu, gerundi o participi). En les oracions No puc dir-te res i El seu germà comença a treballar demà de forner, el verb modal poder i el verb aspectual començar funcionen com a auxiliars, i els verbs dir i treballar, com a principals. A causa del seu valor predicatiu, el verb principal manté en les perífrasis els complements i les restriccions de selecció que imposa a aquests i al subjecte.GIEC

Tenint en compte la forma del verb principal, les perífrasis es classifiquen en perífrasis d’infinitiu, de gerundi i de participi. Segons el significat del verb auxiliar, es classifiquen en perífrasis modals i aspectuals. Els auxiliars de les perífrasis modals reben el nom de verbs modals, i els de les perífrasis aspectuals, el de verbs aspectuals.

Els valors modals i aspectuals que s’associen a les perífrasis també poden expressar-se en certs casos per mitjà d’adjunts aspectuals o modals, com ara els adverbis habitualment, finalment o segurament o l’expressió fa poc: Habitualment pren te; Finalment ho acceptà; Segurament és ell; Han entrat fa poc. Fins i tot és possible que en una mateixa oració es combinin la perífrasi i l’adjunt, amb la qual cosa s’emfatitza la idea aspectual o modal que comparteixen: Habitualment sol prendre te; Finalment acabà acceptant-ho; Segurament deu ser ell; Acaben d’entrar fa poc.

En el quadre 29.2 es presenten les diferents classes de perífrasis verbals.

En les perífrasis modals, el verb auxiliar aporta valors relacionats amb nocions com ara l’obligació, la capacitat o la possibilitat i el verb principal es construeix sempre en infinitiu. En les perífrasis aspectuals, per la seva banda, l’auxiliar fa referència a les diferents fases de realització d’un esdeveniment (l’inici, el desenvolupament o l’acabament) o a la seva repetició o interrupció. Tenint en compte el matís aspectual que aporta l’auxiliar, el verb principal es construeix en infinitiu, en gerundi i, més esporàdicament, en participi.

Alguns verbs auxiliars admeten l’omissió del verb principal, a vegades amb la presència d’un reforç adverbial: Si vols, pots; Em va dir que no gosava; Sí que podem.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona