29.4 Les construccions de participi



construcció perifèrica
forma verbal no finita
gerundi
infinitiu
participi
perífrasi aspectual
perífrasi modal
perífrasi verbal

Les construccions de participi són subordinades que tenen com a nucli verbal un participi i poden fer de complement d’un nom, com en Les persones ferides en l’accident van ser traslladades a l’hospital més proper, o d’adjunt oracional, com en Valorats els informes, s’ha adjudicat l’obra a la nostra empresa.GIEC En el primer cas, constitueixen una subordinada equivalent a una relativa (Les persones que van quedar ferides en l’accident); en el segon cas, parlem d’una construcció perifèrica de participi. Les diferents construccions de participi es recullen i s’exemplifiquen en el quadre 29.5.

a) Les construccions de participi modifiquen un sintagma nominal de la mateixa manera que ho faria una subordinada de relatiu. Així, en Un grup de balladors vinguts d’Occitània ens ensenyaran les danses del seu país, la construcció de participi vinguts d’Occitània és semànticament equivalent a una subordinada de relatiu especificativa (que han vingut d’Occitània). En Aquests intel·lectuals, nascuts tots ells a Salt, destaquen el vigor cultural de la ciutat, la construcció de participi és un modificador explicatiu del sintagma nominal aquests intel·lectuals. En aquest cas, el subjecte del participi podria ocupar la posició preverbal (tots ells nascuts a Salt).

b) Els participis poden constituir construccions perifèriques, és a dir, subordinades amb funció d’adjunt oracional que, típicament, se situen a l’esquerra de l’oració. Les construccions perifèriques de participi no demanen forçosament una conjunció o una preposició introductòria que especifiqui la semàntica que estableixen amb l’oració principal, com en Establerta la normativa, el tribunal convocà els candidats. Generalment, les construccions perifèriques apareixen a l’inici de l’oració (Acabat el curs, la Sandra i en Jordi es casaran), però també poden anar al final de l’oració (La Sandra i en Jordi es casaran, acabat el curs) o en posició parentètica (La Sandra i en Jordi, acabat el curs, es casaran). Les construccions perifèriques de participi presenten unes característiques sintàctiques i semàntiques específiques:

— El participi i el sintagma nominal que funciona com a subjecte concorden en gènere i nombre. És el cas de la teulada i restaurada en Restaurada la teulada, ja només faltava arrebossar la façana. El subjecte del participi pot ser implícit (Una vegada recuperada de l’accident, la Maria podrà reincorporar-se a la feina) o un pronom personal, com ara vosaltres en Creieu que tot canviarà, un cop arribats vosaltres al poder? o jo en la dita Mort jo, mort tothom.

— Només accepten verbs transitius i verbs inacusatius que expressen situacions delimitades (és a dir, amb un punt final i, per tant, compatibles amb el caràcter perfectiu del participi) i constitueixen construccions equivalents a les passives, en què el subjecte gramatical no és l’agent. Així, Localitzada la causa del problema, ja podrem respirar tranquils equival a la passiva La causa del problema va ser localitzada. Com en les passives perifràstiques, l’agent pot ser expressat per un sintagma preposicional amb per o per part de, que actua com un adjunt del predicat: Hi aniran a viure, un cop restaurada la casa per un bon arquitecte; Localitzada la causa del problema per part dels experts, ja podien respirar tranquils.

c) Les construccions perifèriques de participi solen rebre una interpretació temporal i, atesa la naturalesa del participi, sempre tenen un sentit perfectiu, és a dir, presenten la situació com a finalitzada i anterior a la situació expressada pel predicat de l’oració principal. Per això, en Restaurada la teulada, vam decidir arrebossar la façana, interpretem que l’acció designada pel predicat principal (decidir arrebossar la façana) va tenir lloc després de feta la restauració de la teulada. La relació temporal es pot reforçar encapçalant la construcció de participi amb expressions del tipus una vegada, un cop, un pic o una volta: Una vegada enllestits els comptes, aniré al banc, construcció pròxima a Una vegada (que) hagi enllestit els comptes, aniré al banc.

d) Les construccions perifèriques de participi també poden sumar al seu valor temporal bàsic un valor de tipus causal (Assabentat de la situació, haurà de prendre alguna mesura ‘com que està assabentat de la situació’), condicional (Fet amb temps, el treball quedarà millor ‘si es fa amb temps’) o concessiu (Perduda ja l’opció de compra, encara volien fer una oferta ‘tot i haver perdut l’opció de compra’), o bé poden sumar el valor temporal i un dels valors anteriors (Descartats els tres primers candidats, el procés de selecció va ser més fàcil ‘després de descartar els tres primers candidats’, ‘com que vam descartar els tres primers candidats’). Aquestes interpretacions tenen a veure amb característiques de la construcció i especialment amb la correlació de temps verbals.

— La interpretació causal es dona sobretot amb el verb principal en temps de perfet, com en Assabentats dels preus del mercat, hem decidit no vendre la casa (‘com que sabem que el preu de venda d’un immoble és baix’).

— La interpretació condicional es veu afavorida per l’ús dels temps condicional o futur en l’oració principal: Aquesta campana, una vegada restaurada, es podria col·locar en una biga al centre del campanar (‘si es restaura la campana’); Dissenyada la campanya per una agència de publicitat, tindrem més possibilitats d’èxit (‘si dissenya la campanya una agència de publicitat’).

— La interpretació concessiva es pot reforçar amb elements concessius com fins i tot, si bé o bé que: Fins i tot pintada de blanc, l’habitació sembla petita; Fins i tot modificada en segles posteriors, aquesta ermita és un bon exemple de l’estil romànic; Bé que deixades de banda algunes al·lusions, el text és acceptable. També la disjunció pot donar un sentit concessiu a la construcció de participi: Restaurada o no la casa, hi haurem d’anar a viure (‘sigui o no sigui restaurada’).

Les construccions perifèriques de participi es relacionen amb construccions com ara els adjunts oracionals encapçalats per la preposició amb, que contenen un predicat en participi (Amb la casa restaurada, farem el trasllat aviat; Amb tots els fills casats, se’n va poder anar a viure en un pis més petit). En aquestes construccions, el subjecte sempre és preverbal i el predicat pot ser també un sintagma preposicional, un sintagma adjectival o un sintagma adverbial: Amb tots els fills a casa, no se’n va poder anar a viure en un pis més petit; Amb un sou {tan petit / així}, no em puc comprar cap moto.GIEC

Les preposicions després, abans o fins també poden encapçalar una construcció de participi: Després d’examinades les dificultats per a tirar endavant la prova, es va suspendre la competició; Fins passades les eleccions, no s’establirà cap pacte. A diferència de les construccions amb la preposició amb, en aquests casos el subjecte és postverbal.

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona