29.5.2 Les construccions de gerundi dins del sintagma verbal



Una construcció de gerundi pot fer una funció d’adjunt del predicat, com en Posant explosius han aconseguit obrir el túnel, en què la subordinada adverbial indica la manera de l’acció, o pot constituir una predicació secundària dins la predicació verbal, i aleshores parlem de gerundis predicatius, com en Han fotografiat la teva mare comprant roba (equivalent a Han fotografiat la teva mare mentre comprava roba).

a) Les construccions de gerundi que actuen com un adjunt del predicat són construccions internes a l’oració que, sense perdre el sentit bàsic temporal, impliquen valors com la manera o la finalitat de l’accióGIEC. Així, en Ens van trucar ahir demanant més aclariments, la subordinada de gerundi té un valor final (‘per demanar més aclariments’). Pel que fa a una oració com La Roseta recitava els versos arrossegant les esses, s’expressa la manera com la Roseta recitava els versos i s’indica la simultaneïtat de dues accions (recitar els versos i arrossegar les esses). El sentit de simultaneïtat es pot reforçar amb el quantificador adverbial tot encapçalant la construcció de gerundi: La Roseta recitava els versos tot arrossegant les esses.

Els gerundis que actuen com a adjunts del predicat han de ser simples i la presència de la negació no en aquestes construccions no sempre és possible. En general, s’empra «sense + infinitiu» allà on hauríem de negar el gerundi: Em va respondre sense cridar (en comptes de no cridant). Tanmateix, la negació del gerundi és vàlida i necessària quan l’alternativa «sense + infinitiu» donaria a la construcció valor concessiu («tot i no + infinitiu»), en comptes del valor de manera, per a acomplir l’acció del verb principal: Va expressar la seva disconformitat no votant; Volen estalviar no anant a sopar a fora tan sovint. En aquestes oracions, sense votar o sense anar a sopar a fora equivaldrien a tot i no votar i tot i no anar a sopar a fora. També és necessària la negació del gerundi quan «sense + infinitiu» és inviable: Ha acabat no venint a la festa (en el sentit de ‘per no venir’).

b) Els gerundis predicatius estableixen una segona predicació dins d’una oració. En La mare va obrir la porta (tot) plorant es prediquen dues accions (La mare va obrir la porta i La mare plorava) i s’indica que es tracta d’accions simultànies. L’acció de plorar s’atribueix a un subjecte, la mare, d’una manera semblant a l’adjectiu plorós en La mare va obrir la porta plorosa.GIEC

El verb en gerundi expressa una acció en realització contínua i simultània amb la del verb principal, i és substituïble per una perífrasi amb estar quan el verb principal és de percepció. Així, Veig la teva filla llegint és paral·lela a Veig que la teva filla està llegint. El gerundi predicatiu, doncs, no pot ser compost (havent inaugurat) ni el verb pot indicar un estat com conèixer, tenir, contenir, saber, ser o estar. No són possibles He dibuixat la gavardina essent massa llarga ni Va dibuixar les roses tenint els pètals morats, sinó He dibuixat la gavardina massa llarga i Va dibuixar les roses amb els pètals morats. n

La construcció amb el gerundi és intercanviable també per una pseudorelativa encapçalada per que, com en Veig la teva filla que llegeix o He vist la teva germana que comprava els torrons (equivalents a Veig la teva filla llegint i He vist la teva germana comprant els torrons, respectivament).

Els gerundis predicatius poden tenir com a subjecte semàntic el subjecte del verb principal, com en L’escaladora va arribar al cim esbufegant, o poden estar orientats cap al complement directe, com en No estenguis la roba regalimant (cf. No la hi estenguis; No estenguis la roba tan xopa).

Les construccions amb gerundi predicatiu orientat cap al subjecte són properes a les del gerundi adjunt amb valor de manera (La mare va obrir la porta (tot) clavant-li una puntada de peu), però en aquest cas no expressen la manera com s’executa l’acció del verb principal, sinó que prediquen una situació, com hem vist. Notem, a més, que les construccions de gerundi predicatiu no deixen d’expressar simultaneïtat temporal, que pot ser reforçada amb el quantificador adverbial tot.

El gerundi predicatiu, com l’infinitiu, permet la pronominalització del sintagma nominal del qual predica: L’he vist bevent vodka. La diferència entre la construcció amb infinitiu (Aquesta dona la veuràs sempre feinejar) i la construcció amb gerundi (Aquesta dona la veuràs sempre feinejant) està en l’aspecte duratiu i, per tant, imperfectiu del gerundi.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona