30.2.1 L'ordre de constituents segons la modalitat oracional



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

L’ordre de constituents en l’oració, i en especial la posició del subjecte, depèn fonamentalment de la modalitat oracional.

a) En les oracions declaratives amb un ordre bàsic, el subjecte explícit se situa davant del verb i darrere dels elements que apareixen a la perifèria esquerra, si n’hi ha, i els complements segueixen el verb ordenats segons el grau de relació que hi tenen: complement directe, complement indirecte i complements adjunts o circumstancials. Així, l’ordre bàsic en una declarativa correspon a casos com El jurat va lliurar el premi als guardonats al Teatre Principal. Tanmateix, hi ha diversos casos en què el subjecte és o tendeix a ser postverbal, com veurem més endavant.

b) En les oracions interrogatives, la posició dels constituents depèn del tipus d’interrogativa. En les interrogatives directes, el subjecte explícit normalment apareix en posició perifèrica, dislocat a la dreta o a l’esquerra de l’oració. Això afecta tant les interrogatives totals (Són de Castelló, els teus avis?; El teus avis, són de Castelló?) com les parcials (Quan ens acompanyarà, la vostra cosina?; La vostra cosina, quan ens acompanyarà?). Si el subjecte és un pronom personal ha d’anar en posició perifèrica (Saben la combinació, elles?). En canvi, no és acceptable situar el subjecte entre el verb i el complement, excepte en contextos contrastius. Per això, no són acceptables construccions com Coneix vostè els avantatges d’aquest producte? en comptes de Vostè coneix els avantatges d’aquest producte? o bé Coneix els avantatges d’aquest producte, vostè? (però sí que és acceptable en casos com Avises tu el conserge mentre jo tanco els vestidors?). n

En les interrogatives confirmatòries, el subjecte pot aparèixer en posició preverbal: Oi que l’Hermínia vindrà demà?; Veritat que tu no ho sabies?; La Cecília en portarà una dotzena, no? A més, és possible inserir un vocatiu després de l’element interrogatiu: Oi, Bet, que tu no ho sabies?

En les interrogatives indirectes totals, encapçalades per si, podem tenir el subjecte en les mateixes posicions que en una oració declarativa, segons a què es vulgui donar rellevància: Pregunta-li si els empresaris hi estan en contra; Pregunta-li si hi estan en contra, els empresaris.

En canvi, en les interrogatives indirectes parcials, el sintagma que conté l’element interrogatiu encapçala la construcció i la posició del subjecte oracional, si no és interrogatiu, tendeix a ser postverbal: Pregunteu quins plats ha fet l’àvia; No saben a qui ha donat l’enhorabona el director; No sé de què viuen els seus oncles.

La posició del subjecte pot ser preverbal o postverbal només si la funció sintàctica de l’interrogatiu és la d’un adjunt causal com per què, per quina raó o amb quin fonament o bé un adjunt de quantitat o grau com fins a quin punt i en quina mesura. Així, al costat de No sé per què els empresaris hi estan en contra podem trobar No sé per què hi estan en contra els empresaris.

c) Semblantment al que s’esdevé en les interrogatives parcials, els elements exclamatius comporten una alteració de l’ordre sintàctic bàsic de l’oració, com es pot comprovar si comparem l’oració declarativa La teva cosina té una casa molt gran amb l’oració exclamativa directa Quina casa tan gran que té, la teva cosina! o la indirecta No saps quina casa tan gran que té, la teva cosina! Si el sintagma exclamatiu s’identifica amb el subjecte, aquest ocupa la posició inicial: Quina gent que ha vingut! Fora d’aquest cas, el subjecte apareix en posició postverbal (És increïble el mal que fa, un queixal corcat!) o perifèrica, ja sigui al final de l’oració o a l’inici (Com canta, aquesta soprano!; La teva àvia, quantes coses que sap fer!).

d) En les oracions imperatives, el subjecte sol ser el·líptic (Vine; Veniu), excepte quan se li vol donar relleu o quan es vol expressar una contraposició o contrast. En el primer cas, el pronom va al principi: Tu mira com ho fan els grans. En el segon cas, el pronom apareix posposat al verb, generalment al final del sintagma verbal: Vine tu, que jo no em puc moure.

Si el complement del verb és complex i el pronom de subjecte va acompanyat pel modificador mateix o per un quantificador numeral, aleshores el subjecte pot anar entre el verb i el complement: Decideix tu mateix com s’ha d’organitzar; Penseu vosaltres tres si val la pena de participar-hi. En aquests casos, el subjecte de l’oració imperativa pot estar format també pel quantificador tots seguit d’un pronom de segona persona del plural (tots vostès) o d’un quantificador numeral (tots tres): Digueu {tots tres / tots vosaltres} quin dia de març podríeu anar a Flix.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona