30.2.2 Els subjectes postverbals en l'oració declarativa



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

Segons l’ordre bàsic, els subjectes explícits en l’oració declarativa apareixen en posició preverbal. Tanmateix, poden aparèixer en posició postverbal quan es tracta de subjectes marcats des del punt de vista de l’ordre sintàctic o des del punt de vista de la presentació o l’estructura informativa, en cas que aportin informació nova al discurs. Si es compara La cirurgiana decidirà la data amb Decidirà la data la cirurgiana, podem veure que, tot i que signifiquen el mateix, només la segona és una resposta adequada a Qui decidirà la data? i Decidirà la data algú?, que reclamen una resposta com Decidirà la data la cirurgiana o, simplement, la cirurgiana. Aquest fet és el resultat del caràcter d’informació nova del subjecte postverbal, en contrast amb el preverbal, que representa informació coneguda. El quadre 30.1 mostra els tipus de subjectes que han d’aparèixer o solen aparèixer en posició postverbal.

a) Els subjectes formats per un sintagma nominal sense especificador només poden aparèixer en posició postverbal. És el que ocorre amb el subjecte dels verbs inacusatius d’oracions com Sobren plats sopers o Enguany ja no arribaran alumnes nous. n

El subjecte també apareix obligatòriament en posició postverbal quan un verb intransitiu pur o un de transitiu sense complement actua com un verb inacusatiu. Aquest subjecte no s’interpreta, doncs, com un subjecte marcat: Al taller de la cantonada hi treballaven tres planxadores i sis cosidores. Les oracions d’inversió locativa expressen una propietat d’un lloc (el taller de la cantonada) i no pas una acció. n

b) Els subjectes formats per un sintagma nominal indefinit també solen aparèixer en posició postverbal. Una oració com Un delegat del Govern coordinarà els voluntaris en les tasques de reforestació és més pròpia del llenguatge periodístic que de la llengua general, que preferirà una construcció com Hi haurà un delegat del Govern que coordinarà els voluntaris en les tasques de reforestació. Ara bé, si el sintagma nominal indefinit fa referència a un element d’un conjunt conegut, la posició de subjecte preverbal no causa estranyesa: He anat a veure el campionat d’automobilisme. Un cotxe s’ha estimbat just davant nostre (en què un cotxe s’interpreta com ‘un dels cotxes participants’). Els sintagmes nominals indefinits (i fins i tot els que no porten cap especificador) també són habituals en la posició de subjecte preverbal de les oracions genèriques i en definicions: Un atropellament és un acte jurídic; Potència és a resistència com braç de resistència és a braç de potència.GIEC

c) Els subjectes formats per un sintagma nominal complex, atès que el nombre d’elements que el formen fa que continguin informació nova, apareixen generalment en posició postverbal, sense que la interpretació sigui necessàriament marcada: Són contribuents les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 36 de la Llei.

d) Les subordinades substantives constitueixen també subjectes complexos, i per això solen aparèixer al final de l’oració: No li interessava que visquéssiu a l’estranger; És necessari interpretar bé la primera escena.

Tanmateix, si a la dreta de l’oració hi ha un altre constituent complex, com ara una pròtasi condicional, el subjecte oracional apareix amb més naturalitat davant del verb: Interpretar bé la primera escena és necessari, si volem que la resta s’entengui. Passa el mateix si hi ha contrast entre alguns elements del predicat (Conèixer diverses llengües és no solament interessant sinó imprescindible) o si, en una copulativa, tant el subjecte com l’atribut estan formats per una subordinada o si ho estan tots els arguments del verb: Captenir-se bé és desitjar que les coses rutllin amb harmonia; Que no protesti no implica que hi estigui d’acord. En aquest darrer cas, podem afegir el fet davant la substantiva que fa de subjecte (El fet que no protesti no implica que hi estigui d’acord).

e) Els verbs psicològics de la classe de agradar poden dur el subjecte en posició preverbal o postverbal, i en aquest darrer cas el complement indirecte apareix dislocat a l’esquerra: La verdura no agrada als xiquets; Als xiquets no els agrada la verdura (però és molt estrany No (els) agrada als xiquets la verdura, sense que el subjecte formi un grup entonatiu a part). Passa el mateix amb verbs de necessitat o obligació com convenir, faltar o fer falta: L’aire de la ciutat no convé als malalts dels pulmons; Als malalts dels pulmons no els convé l’aire de la ciutat (però és més rar No (els) convé als malalts dels pulmons l’aire de la ciutat).

f) En les construccions que introdueixen un fragment de discurs directe es dona sovint la inversió del subjecte i el verb sense repercussió en l’estructura informativa (Li respongué Jesús: «Abans que Felip et cridés, jo ja et veia»), però no es tracta d’una inversió obligatòria (Jesús li respongué: «Abans que Felip et cridés, jo ja et veia»). En canvi, si l’oració amb el verb de dicció o opinió apareix al final de l’oració, llavors el subjecte ocupa necessàriament la posició postverbal: «No importa», va dir ella; Per parlar sense coneixement de causa val més callar, penso jo. En les oracions amb un verb de dicció seguit de subordinada substantiva o sintagma nominal complex també és possible la inversió entre el verb i el subjecte: Diu la mare que hi vagis de seguida; Però també havien anunciat les emissores la retirada de les tropes nord-americanes de la zona. A més, quan l’oració va encapçalada per adverbis de focus emfàtic com ara prou, ja o , el verb segueix l’adverbi i el subjecte no apareix en la posició preverbal bàsica: Prou coneixem nosaltres aquest lloc; Ja saps tu que això no és possible; La crítica, bé l’elogia.

En textos amb intenció literària hi sovintegen casos d’inversió consistents a presentar el complement davant del verb i el subjecte al final. Es tracta d’una reordenació o inversió estilística que no té cap repercussió en l’estructura informativa: Sota els seus peus lliscava la blancor del passeig; A l’esclat de la guerra precedí una primavera tràgica. En aquest darrer exemple, la preposició a davant del complement directe evita l’ambigüitat.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona