30.2.3 L'ordre dels complements verbals i els adjunts



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

Els complements verbals solen ordenar-se segons el major o menor grau de relació amb el verb. Així, el verb acostuma a anar seguit del complement directe (o del complement de règim, si n’hi ha), aquest de l’indirecte i aquest, al seu torn, dels circumstancials o adjunts, com en Els pobles de la comarca van regalar una campana al monestir fa un any. Si l’oració conté adjunts al predicat o un predicatiu, aquests apareixen després dels complements seleccionats, sense cap ordre preestablert entre ells: La senyora Anastàsia menjava els espaguetis amb cullera i forquilla amb una gran elegància; Van servir la sopa massa calenta. Alterar l’ordre entre els complements seleccionats o entre aquests i els adjunts del predicat dona lloc a un ordre marcat que fa que el darrer complement s’interpreti com a informació nova, com en el cas del complement directe en els exemples següents: Els pobles de la comarca van regalar al monestir una campana; La senyora Anastàsia menjava amb cullera i forquilla els espaguetis; Van servir massa calenta la sopa.

Tanmateix, alguns adjunts del predicat poden aparèixer al costat del verb amb més facilitat que no pas d’altres sense que necessàriament la interpretació de l’oració hagi de deixar de ser neutra. És el cas dels adverbis formats a partir d’un adjectiu relacional: Ara analitzarem morfològicament aquestes oracions (cf. anàlisi morfològica); Vam ordenar alfabèticament totes les fitxes (cf. ordre alfabètic).

Els complements expressats per pronoms febles no introdueixen informació nova, però el complement directe i l’indirecte poden fer-ho si apareixen duplicats per un pronom fort: —A qui han convidat? —Ens han convidat a nosaltres; —A qui volia? —Et volia a tu.

Com a adjunts, les expressions temporals tenen un caràcter opcional i una posició relativament lliure: poden aparèixer amb els constituents del sintagma verbal (Anirem al teatre demà; Vam sortir de casa de matinada), en posició parentètica, entre el subjecte i el predicat (Els avis, quan arriba el bon temps, se’n van al poble) o a la perifèria oracional (Demà tenim una reunió; Tenim una reunió, demà). La posició d’aquests adjunts està condicionada per l’estructura informativa de l’oració. Si l’adjunt temporal apareix després del verb aporta informació nova en el discurs. Així, Va pedregar ahir pot ser una resposta adequada a la pregunta Quan (és que) va pedregar? No ho seria, en canvi, Ahir va pedregar, en què l’adverbi emmarca temporalment l’oració des d’una posició perifèrica.

A vegades la reordenació dels complements i adjunts verbals es deu a la complexitat o llargada d’un dels constituents, com en les oracions següents, en què el complement directe segueix un complement indirecte o de règim: Va regalar a la seva dona un exemplar de la primera edició del llibre amb il·lustracions originals del mateix autor; Obligaran a sortir de la sala tots els que no han estat convidats a la festa. Altres vegades, la reordenació pot ser amb finalitats estilístiques: Els qui en ell confien se salvaran.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona