30.3 Les construccions amb elements dislocats



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

Parlem de dislocació quan, per raons d’organització de l’estructura informativa del discurs, un o més constituents de l’oració apareixen a l’esquerra o a la dreta de l’oració, fora del seu lloc habitual d’acord amb l’ordre bàsic.GIEC Si el constituent dislocat admet la pronominalització, aleshores dins l’oració apareix un pronom feble, que actua com a pronom de represa i representa respecte al verb la funció sintàctica i semàntica del constituent dislocat. Aquest constituent pot ser un sintagma nominal (la carta en La carta porta-la a correus, amb el pronom de represa la), un sintagma preposicional (al teatre en Al final hi hem anat, al teatre, amb el pronom de represa hi), un sintagma adverbial (també en Els teus cosins s’han casat aquest estiu, també, sense pronom de represa), un sintagma adjectival (rics en Ho són molt, de rics, amb el pronom de represa ho) o una oració subordinada substantiva (que estigui malalt en No ho sembla, que estigui malalt, amb el pronom de represa ho).

Notem que en la llengua escrita s’usa una coma entre el constituent dislocat a la dreta i la resta de l’oració (No en parlarem mai més, d'aquest tema), mentre que la coma és optativa en els dislocats a l’esquerra i generalment s’evita si es tracta de constituents poc complexos (D’aquest tema no en parlarem mai més). n

Actualitzaciķ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona