30.3.1 La dislocació: classes i particularitats



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

Els constituents dislocats presenten informació coneguda i tenen funcions diferents dins el discurs segons si són a la perifèria esquerra o a la perifèria dreta. La dislocació a l’esquerra s’utilitza per a recuperar un element del discurs que per alguna raó s’ha deixat momentàniament en suspens, per exemple a causa d’una digressió, o bé per a reprendre un element discursiu que ha estat introduït juntament amb altres en el discurs: —He portat patates, cireres i prunes. —Molt bé. La fruita posa-la a la nevera.

La dislocació a la dreta és una estratègia per a marcar un element del discurs com a informació coneguda. L’element dislocat a la dreta és sintàcticament perifèric i informativament secundari, cosa que permet que un altre element de l’oració sigui interpretat com a informació nova. Així, en Doncs jo sempre hi tiro un raig de llimona, a la maionesa, la informació nova és un raig de llimona, tot i no ser el darrer element de l’oració. Notem que si el sintagma a la maionesa és dins l’oració, i no pas dislocat, aporta informació nova: Doncs jo sempre tiro un raig de llimona a la maionesa.

Cal tenir en compte, a més, algunes restriccions i particularitats associades amb la dislocació:

a) La dislocació de certs constituents activa l’aparició, obligatòria o opcional, de la preposició de. Quan es disloca el nucli (i opcionalment alguns dels seus complements) d’un sintagma nominal indefinit, quantificat o sense especificador, la preposició de, que introdueix l’element dislocat, és obligatòria en la dislocació a la dreta, però optativa en la dislocació a l’esquerra: En sobren dues, de cadires; (De) cadires, en sobren dues. n Tanmateix, en les dislocacions d’adjectius o sintagmes adjectivals en funció d'atribut la preposició de és optativa tant si es tracta d’una dislocació a l’esquerra com d’una dislocació a la dreta: (De) llesta ho era molt; Hi va estar deu minuts ben bons, (d’)inconscient.

El comportament dels elements dislocats a l’esquerra és diferent segons els parlars: mentre que en nord-occidental, central i septentrional la dislocació amb de és habitual, la resta dels parlars no tenen tanta tendència a introduir amb de els noms o sintagmes nominals dislocats a l’esquerra: Melons, en queden tres (però En queden tres, de melons).

D’altra banda, si l’element dislocat és un infinitiu, en nord-occidental i central va encapçalat per la preposició de, i sense aquesta preposició en baleàric i valencià. Actuant com a element de represa a l’interior de l’oració hi ha la forma verbal flexionada: De dormir no dormirem; Menjar menja poc; Estimar-la, el que és estimar-la, no l’estima gens.

b) Els sintagmes nominals indefinits no solen aparèixer dislocats, excepte en el cas que puguin ser interpretats com a específics. Així, Algun conte ja me l’havien explicat només és possible en el sentit de ‘algun conte d’aquests’ o ‘algun conte dels que he sentit’. També pot fer possible la dislocació d’un sintagma nominal indefinit el fet que s’interpreti com un tipus d’entitat, no com una entitat concreta: Una casa així te la compren de seguida; No ens la podrem comprar mai, una casa amb jardí.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona