30.3.2 La dislocació i la represa pronominal



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

El constituent dislocat sol aparèixer representat dins l’oració per un pronom de represa, amb què comparteix la funció sintàctica i les propietats morfològiques (de cas, gènere, nombre i persona, segons el pronom de què es tracti). Les característiques de les principals construccions amb constituents dislocats, incloent-hi la represa pronominal, es resumeixen en el quadre 30.3.

a) Els complements de règim dislocats són represos pel pronom en si van introduïts per la preposició de, mentre que els que van encapçalats per altres preposicions es reprenen amb hi: Me’n vaig adonar tard, de les seves intencions; A la bona vida t’hi acostumes de seguida; Ens hi haurem de familiaritzar, amb les noves tecnologies.

b) Els complements directes i indirectes dislocats representats per sintagmes nominals definits són represos pels pronoms el, la, els o les i li o els, respectivament: El llibre, ja l’he llegit; A la Marta li ha tocat la loteria. En el cas de complements directes representats per un sintagma nominal no definit, la represa de l’element dislocat, que pot ser tot el sintagma o una part que inclogui el nucli, va a càrrec del pronom feble en: No en va comprar, de llet de soja; De llet en va comprar un litre.

Si el pronom feble d’acusatiu o de datiu va duplicat per un pronom fort, no pot fer de pronom de represa d’un complement directe o indirecte dislocat. Per això, no és ben formada una construcció com Aquesta actriu la vaig veure a ella pel carrer, a diferència de Aquesta actriu la vaig veure pel carrer. En canvi, la represa és possible si apareix el quantificador tot dins l’oració: Als teus cosins els telefonaran a tots; Això ho he refet tot; Les vam convidar a totes, les teves companyes.

El complement directe dislocat va encapçalat per la preposició a si pot ser confós amb el subjecte, és a dir, si té la mateixa persona i nombre que aquest: Als visitants els han obsequiat amb un refresc; Ja l’ha rebuda, a la nova secretària general. També porten la preposició els complements directes dislocats que són interpretats com l’experimentador de la situació expressada pel verb, mentre que el subjecte és interpretat com a informació coneguda. Això es dona sobretot amb verbs causatius com afectar, satisfer, sorprendre o disgustar: A les jubilades això no les afecta; Aquell pla no la va satisfer, a l’administradora.

Finalment, les subordinades substantives de complement directe dislocades i els pronoms demostratius neutres dislocats (açò, això, allò) són representats pel pronom ho: No ho sé, si nevarà a Núria; Que vagin a votar, no els ho puc pas ordenar; No ho diguis, això.

c) El subjecte de l’oració també pot aparèixer dislocat. Si es tracta d’un subjecte definit no hi ha cap pronom dins l’oració que el representi. En No em saluden mai, aquests veïns, el sintagma nominal de tercera persona del plural aquests veïns dislocat a la dreta queda legitimat per les marques de persona i nombre del verb. Com en el cas del complement directe, si és un sintagma nominal no definit que fa de subjecte d’un verb inacusatiu, l’element dislocat, que pot ser tot el sintagma o el nucli i opcionalment el seu complement, és reprès pel pronom feble en: N’han arribat molts, de turistes; De cotxes de la teva empresa, se’n veuen pocs; De novel·les negres, n’han aparegut unes quantes de bones.

En les oracions exclamatives i en les interrogatives neutres i en les parcials no centrades en el subjecte, el subjecte explícit es presenta dislocat si no és implícit: La Sandra, com ha crescut!; Els representants, amb qui parlaran?; Què faràs, tu?

d) En la majoria dels parlars, els adjunts del predicat dislocats solen presentar represa pronominal: Fes el favor de no contestar-m’hi mai més, tan despectivament; El meu germà hi va estudiar traducció, a la Jaume I; Sempre hi serveixen el cafè, amb aquesta cafetera modernista. També els predicatius es reprenen generalment amb hi: Fred del tot només hi han servit el primer plat; Jo també hi arribo, de cansada. En canvi, no queden representats per un pronom de represa ni els adjunts finals dislocats, com en Per a la tia Quima comprarem un ram de flors, ni els adjunts causals dislocats, com en Vaig haver de deixar els estudis, a causa de la malaltia del meu pare.

Els complements de temps seleccionats per verbs com succeir, passar, acabar o començar, si apareixen en la perifèria oracional, no es relacionen amb cap pronom de represa. No diem, per tant, Hi va passar això, a la primavera ni Demà hi comença la campanya electoral amb la pretensió que hi representi a la primavera o demà. Els adjunts de temps, que no són seleccionats pel verb, emmarquen l’oració i, per tant, poden aparèixer en posicions perifèriques com a adjunts oracionals: La setmana passada va anar a votar molta gent; Va anar a votar molta gent, la setmana passada.GIEC A més, hi ha també sintagmes preposicionals amb un significat aspectual que modifiquen el predicat com a esdeveniment i que poden aparèixer dislocats sense pronom de represa (durant les vacances, en un dia): Durant tres hores vam estudiar; En deu minuts ho van resoldre.

e) El nucli del sintagma adjectival amb la funció d’atribut d’una oració amb el verb ser pot ser dislocat i representat pel pronom ho (o en en alguns parlars): Ho era molt, de llesta. Es reprenen amb ho altres atributs de ser o estar dislocats, excepte els locatius, que es reprenen amb hi: El Sr. Rius també ho és, de Reus; A Xàtiva ja no s’hi estan ni ells ni els seus pares.

f) També es reprenen amb ho les subordinades substantives dislocades que fan d’atribut dels verbs semblar i parèixer: No ho semblava, que havia de ploure tant.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona