30. L'ordre de constituents: ordre bāsic i construccions marcades

30.4.1 La focalització contrastiva



La focalització contrastiva es dona quan un constituent que aporta informació nova es destaca prosòdicament, fenomen que generalment fa que es desplaci a la perifèria esquerra. El focus contrasta amb altres elements explícits o implícits, com en A BADALONA, volen anar a viure (, no a Montgat).

La figura 30.1 mostra gràficament el contorn entonatiu corresponent a una oració declarativa amb una focalització contrastiva i amb reordenació sintàctica, com la de l’exemple anterior.

Figura 30.1
Contorn entonatiu d'una focalització contrastiva

Focalització contrastiva

En les oracions amb èmfasi contrastiu s’afirma que el que es diu és vàlid per a un element tot negant explícitament o implícitament que pugui ser-ho per a qualsevol altre que el receptor hagi dit o donat per bo. Això fa que una oració amb èmfasi contrastiu no sigui adequada per a iniciar el discurs. L’element emfatitzat, doncs, aporta informació nova. Si és explícit, l’element alternatiu apareix coordinat o juxtaposat i va negat per no o no pas: VI, no puc beure, i no (pas) cervesa.

Una oració només pot contenir un constituent amb èmfasi contrastiu, a diferència del que passa amb els constituents dislocats. L’element focalitzat pot ser qualsevol tipus de sintagma, fins i tot un sintagma verbal: ESTUDIAR, no fas mai (i no pas nedar).

En canvi, una mateixa oració pot contenir un constituent focalitzat i un de dislocat, com en A l’àvia, vi blanc, li has de posar, no aigua, on a l’àvia és un complement indirecte dislocat i vi blanc està focalitzat.

La llengua disposa de diverses estratègies per a expressar èmfasi contrastiu, les quals poden valer-se només de la prosòdia o d’una combinació de sintaxi i prosòdia, com recull i exemplifica el quadre 30.4, en què es marca amb versaleta el constituent emfatitzat.a) La manera més simple d’emfatitzar un element per posar-lo en contrast amb un altre, present o no en l’oració, és el recurs a l’entonació sense haver d’acudir a la reordenació sintàctica dels constituents oracionals.GIEC L’element emfatitzat es troba en la posició sintàctica que li pertoca segons la funció, però l’entonació de l’oració és marcada. És el cas d’una oració com Volen anar a viure A BADALONA (i no a Montgat), en què l’èmfasi recau sobre el sintagma preposicional per posar-lo en contrast amb un altre sintagma preposicional, com ara a Montgat (o un adverbi que pugui fer la mateixa funció, com ara allí).

La focalització contrastiva pot recaure sobre un dels constituents d’un sintagma, que pot trobar-se dislocat, i fins i tot sobre alguns prefixos: Va contra el teu germà (i no el meu); Era damunt la taula, no pas a sota; En tenen tres, de fills; Tres, en tenen, de fills; És anticapitalista, i no capitalista. Es dona també dins d’oracions subordinades substantives declaratives amb la funció de complement verbal o de subjecte: M’han dit que aquesta vegada menjarem canelons de peix, i no macarrons.

b) Una manera més marcada d’emfatitzar un element consisteix a combinar el recurs prosòdic amb l’anteposició del constituent focalitzat, que ha de ser un sintagma complet: A BADALONA, volen anar a viure (i no a Montgat).

En la llengua escrita s’usa una coma entre el constituent focalitzat desplaçat a l’esquerra i la resta de l’oració.

L’anteposició de l’element emfatitzat afavoreix la inversió entre el subjecte i el verb: UNA BICICLETA, ens comprarà l’avi. Tot i això, també és possible l’absència d’inversió: UNA BICICLETA, l’avi ens comprarà.

En les focalitzacions, l’oració no conté cap pronom de represa, però el pronom feble pot aparèixer en aquelles construccions en què el pronom fort no es pot emprar sense el feble; concretament, quan l’element focalitzat és un pronom personal de complement directe o indirecte: A nosaltres, ens volien convèncer; A tu, t’ho van demanar. Quan el pronom és de tercera persona, el pronom feble pot no aparèixer. Així, al costat de A ell, cal imputar-li la derrota trobem A ell, cal imputar la derrota.

c) Una altra via per a focalitzar contrastivament un constituent consisteix a inserir-lo en una construcció clivellada, és a dir, una construcció encapçalada pel verb copulatiu ser seguida d’una subordinada encapçalada per la conjunció que o per un relatiu, de tal manera que l’element que es vol emfatitzar quedi separat de la resta de l’oració (és que…). Així, podem focalitzar el sintagma al Priorat a partir de Van anar al Priorat dividint l’oració de la manera següent: És AL PRIORAT que/on van anar.GIEC

També és possible la inversió de l’ordre quan la construcció inclou una relativa: On van anar és al Priorat. En aquest cas, l’element focalitzat se situa en posició final i no és necessàriament contrastiu: On volem anar de vacances és a l’Alguer; Com s’havia de fer era així; El que m’esborrona és això. Aquest tipus de construcció és emprada com a resposta a preguntes amb el verb fer: —Què s’ha de fer en aquests casos? —El que s’ha de fer és demanar una ambulància.

d) L’adverbi d’afirmació seguit obligatòriament de la conjunció que pot ser emprat com a focalitzador d’un element que apareix dislocat a l’esquerra de l’oració: D’això sí que me’n recordo (, però d’allò no); A tu sí que t’aprecien, a ell no. Aquesta construcció sintàctica va acompanyada d’una entonació emfàtica de l’adverbi.

Quan l’oració és negativa, per a emfatitzar podem fer servir l’adverbi i en alguns parlars del català central també l’adverbi no: Això sí que no pot ser; Això no que no pot ser. Quan l’element de polaritat reforça el valor de tota l’oració pot ser que en l’oració hi hagi elements dislocats a la dreta: —Em penso que el meu barret no t’agrada. —Sí que m’agrada, el teu barret.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona