30.4.2 Altres construccions amb un constituent focalitzat



dislocaciķ
čmfasi contrastiu
focalitzaciķ
perifčria oracional

En certs casos, un element oracional es focalitza sense que contrasti amb altres elements explícits o implícits. Aquesta focalització es pot aconseguir per diversos mitjans, com recull i exemplifica el quadre 30.5.

a) Es pot focalitzar un constituent anteposant-lo als altres i donant-li una entonació també marcada, tot i que no contrastiva: Un quadre com aquest, voldria per a casa nostra; En alguna banda dormirem, no pateixis. En el primer cas, el constituent destacat és el sintagma nominal amb un determinant indefinit un i, en el segon, és un sintagma que conté un quantificador indefinit (alguna). La coordinació amb ni també permet anteposar un constituent que es vol fer ressaltar: Ni amb ella ni amb ell, no parlaré. Aquestes construccions són pròximes a les exclamatives.

L’anteposició de l’element focalitzat es troba també en les respostes a una interrogativa parcial: —Què et va regalar? —Una corbata, em va regalar. En aquest cas, l’anteposició permet posar en relleu un constituent oracional i convertir-lo en el focus informatiu (no contrastiu). La focalització no contrastiva per anteposició també és aplicable a les oracions copulatives amb el verb el·líptic i consisteix a anteposar l’atribut, que ha d’estar format per un sintagma adjectival (o participi) amb un especificador quantitatiu: Massa ensucrat, aquest pastís.

b) L’adjectiu mateix té una funció emfatitzadora en La família mateixa el va acusar, La seva mateixa mare ho va reconèixer i Ho faràs tu mateixa. Com a adverbi, mateix també apareix com a intensificador posposat a un adverbi o sintagma de lloc (Deixa-ho ací mateix; És al llindar de la porta mateix), de temps amb valor díctic (Hi he parlat avui mateix; Vindrà aquest mes mateix), de manera també amb valor díctic (Fes-ho així mateix) o amb valor causal (Ho has de fer per això mateix).

c) Sovint ens servim d’adverbis focals com només, solament, únicament, fins i tot o ni tan sols per a destacar un constituent, com ara la gestora en Vam parlar-ne només amb la gestora, Únicament la gestora ho sabia i No va venir ningú, ni tan sols la gestora.

d) Els adverbis i () prou —seguits o no de la conjunció que— i ja poden ser emprats per a focalitzar el valor afirmatiu de l’oració: Bé vas saber com trobar el carrer; Bé que ho sabíem tots; Prou li ho va dir, que no es casaria amb ella; Prou que m’ho pregunten; Bé prou que ho sé, que te’n vols anar de casa; Ja m’ho imaginava, que no arribarien a temps.

Hi ha també elements focalitzadors que només són propis d’alguns parlars, com amb prou feines (si), pla, poca (o poc que) o rai: Amb prou feines menja; Jo pla que li diré res; Poca (o poc que) m’enfado; Tu rai, que ets la més llesta.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona