26.2.1 Classes de construccions causals



construcció consecutiva
context agentiu
context no agentiu
final

Les construccions causals poden ser internes o externes.GIEC Les causals internes actuen dins del predicat verbal (No es veu res perquè és ben fosc) i les causals externes afecten tota l’oració principal (Va fer un discurs improvisat, ja que no s’esperava l’homenatge). Entre les causals externes, podem diferenciar les causals de l’enunciació, que ocupen una posició perifèrica i es refereixen a un acte enunciatiu, com ara una ordre (Torna’m el llibre, que el necessito).

a) Les causals internes estan integrades en el predicat, com en L’avi no vol sopar perquè no té gana, en què la causal funciona com a adjunt del verb. Aporten informació nova en el discurs i solen aparèixer posposades a l’oració principal.

b) Les causals externes són un element perifèric que afecta tota l’oració principal, no solament el predicat: Com que no té gana, l’avi no vol sopar. Aporten informació coneguda en el discurs i apareixen, generalment, anteposades a l’oració principal. Hi ha nexes que estan especialitzats en aquest ús, com ara com que i ja que.

c) Les causals de l’enunciació es refereixen a l’acte enunciatiu, com en Parlar català, perquè aquest és el nom de la llengua, és per a mi un signe d’identitat o A mi, això em costa de creure, perquè qui de nosaltres perdria el temps en aquestes coses? En el primer exemple, la construcció causal apareix en posició parentètica, després del nom català, a fi de justificar per què la persona que parla tria aquest terme. En el segon exemple, perquè introdueix una pregunta retòrica. Aquesta oració pot ser parafrasejada per ‘A mi, això em costa de creure, i ho dic perquè cap de nosaltres no perdria el temps en aquestes coses’. En aquest tipus de causals, la conjunció perquè sovint pot alternar amb la conjunció que, la qual en molts casos és el recurs més habitual: Procureu no tornar tard, perquè/que us esperaré despert.

Una causal de l’enunciació introduïda amb perquè també pot afectar una oració amb una modalitat no declarativa, per exemple, imperativa, com en Sortiu d’una vegada, perquè en cas contrari perdreu l’autobús (equivalent a Us prego que sortiu, perquè en cas contrari perdreu l’autobús) o una interrogativa, com en Vindràs aviat?, perquè he preparat un sopar especial (equivalent a Et pregunto si vindràs aviat perquè he preparat un sopar especial).

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona