26.2.2 Els nexes causals



construcciķ consecutiva
context agentiu
context no agentiu
final

La conjunció perquè és el nexe més habitual per a introduir una construcció causal, però hi ha molts altres nexes causals, com es resumeix i exemplifica en el quadre 26.1.

a) La conjunció perquè és el recurs més habitual per a introduir una causal amb el verb en indicatiu, a diferència de perquè amb subjuntiu, que sol introduir subordinades finals. Pot introduir una causal interna (No es veu res perquè és ben fosc), externa (Es va alegrar molt de trobar-te a la festa, perquè no s’ho esperava) o de l’enunciació (Truca’m aviat perquè he de comprar les entrades avui mateix). Quan introdueix una causal interna pot anar precedida d’un adverbi focal, com especialment o precisament: És interessant precisament perquè d’entitats com aquesta ja no en queden. Les causals externes introduïdes amb perquè apareixen, generalment, posposades a l’oració principal, tot i que poden passar davant de l’oració principal si reben èmfasi contrastiu: PERQUÈ M'AGRADA, ho he fet (i no per cap altra raó).

b) La locució causal com que introdueix causals externes que aporten informació coneguda sigui perquè ha aparegut prèviament en el discurs, sigui pels coneixements compartits amb el receptor, o que l’emissor tracta com si fos coneguda: Com que ha heretat una dinerada, ara ens vol convidar; Com que a la nit pot refrescar, tinc una flassada als peus del llit. Aquesta construcció apareix anteposada a l’oració a la qual s’adjunta.

En els registres formals, no és acceptable l’ús de com en comptes de com que: Com que l’ascensor està espatllat, haurem de pujar a peu (i no Com l’ascensor està espatllat, haurem de pujar a peu). n

En la conversa espontània les causals amb com que poden quedar truncades, sense l’oració principal que hauria d’aparèixer a continuació i amb una entonació suspesa: ―Has tancat amb pany i clau? ―Com que no sabia que la mare era a fora… Amb aquestes causals suspeses, l’emissor tracta de justificar-se per alguna cosa que ha fet o dit i que pot resultar estranya a l’interlocutor.

Amb la conjunció com també hi ha les locucions com sigui que (o com siga que) i com fos que, pròpies dels registres molt formals: Com sigui que no he pogut analitzar amb detall el document, els meus comentaris seran molt generals.

c) La locució causal ja que introdueix causals externes (Es va alegrar molt de trobar-te a la festa, ja que no s’ho esperava) o de l’enunciació (Ja que ets aquí, queda’t a sopar). L’ús més tradicional d’aquesta locució és el que trobem en les construccions causals, generalment anteposades, que contenen informació compartida per l’emissor i el receptor. En molts casos es tracta de causals que justifiquen una ordre, un prec o un suggeriment, com ocorre en Ja que avui no treballes, per què no vas a passejar?, en què l’oració principal és una interrogativa que expressa un suggeriment. També poden ser causals de l’enunciació en què es justifica una decisió no prevista, com en Al final, el dia de la inauguració, ja que hi insistiu tant, serà el 4 de juliol.

Més recent és l’ús de la locució en les causals posposades que aporten informació nova i justifiquen el contingut de tota l’oració principal, com en L’esmorzar és l’àpat més important, ja que ens aporta les substàncies que necessitarem durant el dia, que es pot parafrasejar per ‘L’esmorzar és l’àpat més important, i això és així perquè és el que ens aporta les substàncies que necessitarem durant el dia’.

d) La locució causal per tal com, pròpia dels registres formals, introdueix un complement del predicat que aporta informació nova. La causal apareix normalment darrere de l’oració principal: Fugí a terres llunyanes per tal com havia matat un home.

e) La conjunció causal puix o la locució paral·lela puix que, pròpies dels registres molt formals, presenten un comportament paral·lel al de la locució ja que. Per exemple, en Transitar cap al tard per aquells paratges era molt perillós, puix que hom podia topar amb els saltejadors de camins, la conjunció introdueix una causal que explica el contingut de l’oració principal, és a dir, una causal externa. En Puix és un gran expert en el tema, vegem què diu, introdueix una causal de l’enunciació que justifica l’exhortació que fa l’emissor en l’oració principal, i en Arribada Sigiberta —puix així es deia la princesa— al peu de la cova, sentí una gran cridòria, introdueix la causa del fet de dir quelcom (‘i dic aquest nom perquè així es deia la princesa’).

f) La conjunció que introdueix causals posposades que se solen adjuntar a oracions imperatives o que expressen una ordre, una recomanació o un permís: Fes bondat, que ja no ets una criatura; Te n’has d’anar, que t’esperen; Ja podeu fer remor, que no us sentiré; Em podeu ajudar, que tinc pressa? Les causals amb que també poden justificar una decisió imprevista de l’emissor (Me’n vaig, que tinc pressa) o justificar la pregunta que fa l’emissor (Què et passa, que fas tan mala cara?) o l’expressió d’un desig (Tant de bo plogués, que no faria tanta calor). Es tracta, doncs, de causals de l’enunciació.

Aquestes causals, a més, poden acompanyar una interjecció equivalent a un acte de parla, com en Adeu, que és tard (cf. T’he de dir adeu, que és tard), Auxili, que m’ofego (cf. Ajudeu-me, que m’ofego) o Xit, que tots dormen (cf. Calleu, que tots dormen). La conjunció que també pot usar-se en causals parentètiques en què es justifica o explica l’ús d’alguna expressió, com en L’Aurora, que així és com es deia, no plorava; simplement deixava que la tristesa i el dolor la consumissin per dins.

g) La conjunció car, d’ús general en la llengua antiga i en l’actualitat pròpia dels registres molt formals, s’empra per a introduir causals externes que justifiquen el que es diu en l’oració a la qual s’adjunten. Les causals amb car apareixen principalment posposades: Examineu si el que dic és just, car aquesta és la tasca del jutge, mentre que la de l’orador és dir la veritat.

h) Les locucions prepositives pel fet de, i també per raó de i a causa de, poden introduir causals que s’adjunten al predicat de l’oració principal i aporten informació nova: Moltes vegades m’han criticat pel fet d’haver-me casat tan jove; Hi ha reincidència quan l’infractor ha estat sancionat per raó d’haver comès més d’una infracció de la mateixa naturalesa; El castell de Balsareny, a causa d’haver estat ben planificat i edificat, és un dels pocs castells regulars i homogenis d’aquella zona. La preposició d’enllaç de s’elideix quan aquestes locucions seleccionen una subordinada encapçalada per que: El referèndum sobre la reintroducció de la propietat privada a la república va ser anul·lat pel fet que la participació no va arribar al 50 % del cens.

i) La preposició per pot encapçalar construccions causals integrades per un sintagma nominal (Es va produir l’incendi per una acció deliberada) o per una oració d’infinitiu, anteposada o posposada a la principal o en posició parentètica: Per no haver fet prou bondat, us quedareu sense postres; Els van condemnar per haver desviat diners a Suïssa; El testimoni, per haver jurat en fals, pot ser acusat de perjuri.

Contràriament a les finals, les causals tenen un sentit retrospectiu. Per això, generalment, demanen la forma composta de l’infinitiu, amb la qual es fa referència a situacions anteriors al moment que es pren com a referència. Comparem La van convocar per haver cantat al Liceu, en què la subordinada té un sentit causal i expressa una situació anterior a la de l’oració principal, amb Va preparar-se molt per cantar al Liceu, en què la subordinada s’interpreta com a final i expressa una situació posterior.

Tanmateix, l’infinitiu compost pot alternar amb el simple si es donen determinades condicions. Així, podem dir M’han multat per saltar-me un semàfor (equivalent a M’han multat per haver-me saltat un semàfor), però no Va dimitir per fracassar. D’altra banda, l’infinitiu de la construcció causal amb per és simple quan el verb és copulatiu (o quasicopulatiu) o si es tracta d’un verb d’estat (tenir o portar/dur en un sentit no actiu) i, doncs, l’infinitiu té un sentit intemporal o habitual: Això li passa per ser {un badoc / de ciutat}; L’han felicitat per estar pendent dels seus pacients; El van acomiadar per no dur corbata. n

Cal notar que participis com atès i vist seguits de la conjunció que tenen un ús paral·lel al d’aquests participis seguits d’un sintagma nominal i presenten un cert grau de gramaticalització amb la conjunció que (atès que i vist que): Atès que s’havien presentat moltes propostes, decidírem posposar la reunió; Ateses les propostes presentades, decidírem posposar la reunió; Vist que ja ha arribat tothom, podem començar; Vistes les reaccions del públic, mantindrem l’obra en cartell.

Els nexes donat que i degut a, també basats en un participi, poden introduir una construcció causal: Vam decidir deixar-ho córrer, donat que el guany del negoci era tan petit. La locució degut a va seguida d’un complement que correspon a un sintagma nominal o una subordinada substantiva precedida de el fet: Ha augmentat el nombre d’escolars degut a la presència dels fills dels immigrants; Tenien una percepció esbiaixada degut al fet que no havien considerat totes les dades. n

Les causals amb atès que i vist que són externes. Generalment, apareixen anteposades, però també poden emprar-se posposades o en posició parentètica respecte a l’oració principal: Vist que havia fet molt bona feina, van contractar-lo; El director del centre, atès que hi havia un cert malestar, va convocar una reunió d’urgència.

Cal notar que no tenen valor causal les oracions amb el participi posat seguit de la conjunció que. Aquestes oracions tenien en la llengua antiga valor condicional o concessiu i s’han recuperat en la llengua actual amb valor condicional (Posat que algú addueixi un impediment greu, no es podrà signar el contracte).GIEC


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona