31.3.1 Interrogatives totals



exclamativa
interjecció
interrogativa
modalitat oracional
oració declarativa
oració imperativa
oració optativa

Les interrogatives totals pregunten sobre el contingut proposicional complet de l’oració. Poden ser estructures independents (Has perdut el carnet?) o poden estar integrades en una oració composta com a subordinada substantiva (Em va preguntar: Has perdut el carnet?; Em va preguntar si havia perdut el carnet).

Segons el tipus de pregunta que plantegen, les interrogatives totals es classifiquen en neutres (Vindràs?), de contraexpectativa (Que no vindràs?) i confirmatòries (Vindràs, no?). La primera interrogativa simplement busca informació sobre la possibilitat que l’interlocutor vingui; la segona expressa estranyesa pel fet que no vingui, i en la tercera l’emissor fa notar que espera que la resposta sigui afirmativa.

a) Les interrogatives neutres són interrogatives totals que demanen una resposta afirmativa o negativa (, no). Poden construir-se només amb una entonació interrogativa, corresponent a un contorn entonatiu ascendent (Neva?) i, en alguns parlars, també poden anar encapçalades per la conjunció que i presentar un contorn entonatiu descendent (Que neva?). La diferència prosòdica es pot observar comparant les figures 31.2 i 31.3, que il·lustren la pronúncia més habitual d’aquestes construccions.

Figura 31.2
Contorn entonatiu bàsic d'una interrogativa total neutra (patró ascendent)

Interrogativa total neutra (patró ascendent)

Figura 31.3
Contorn entonatiu bàsic d'una interrogativa total neutra (patró descendent)

Interrogativa total neutra (patró descendent)

No tots els parlars fan el mateix ús de les interrogatives encapçalades per la conjunció que. Per exemple, l’oració Que neva? pot ser interpretada com a interrogativa total neutra en la majoria del central (principalment el barceloní i el tarragoní), en baleàric i també en nord-occidental i en tortosí. En altres parlars, en canvi, una oració encapçalada amb que no és mai neutra. És el cas del valencià, del septentrional i també del gironí. En aquests parlars, l’oració Que neva? només és interpretada com una pregunta de sorpresa que expressa que el fet que ara nevi no entrava en les expectatives de l’emissor.GIEC

Entre les característiques sintàctiques de les interrogatives totals neutres, podem destacar les relacionades amb l’ús de la negació. En primer lloc, cal notar que una interrogativa negativa no constitueix una pregunta neutra, ja que sol ser emprada per a manifestar estranyesa: No tenen cotxe, vostès?; No vols venir? D’altra banda, els quantificadors negatius ningú, cap, res, gens, mai, enlloc i gaire no s’interpreten com a pròpiament negatius, sinó que reben una interpretació no específica. Així, res en (Que) en saps res? s’interpreta com ‘alguna cosa’ i mai en L’has vist mai? significa ‘alguna vegada’.

Les interrogatives formades amb els adverbis de negació no… pas (No té pas febre?; No voleu pas que us ajudem?) poden ser emprades per a iniciar una conversa i donen a entendre que si la resposta és positiva se’n desprendrà una conseqüència, que fins i tot es pot fer explícita en la conversa: No teniu pas gana? Ho pregunto perquè, si en teniu, ja podríem dinar. Aquestes interrogatives no van mai encapçalades per la conjunció que.

b) Les interrogatives de contraexpectativa són interrogatives totals que mostren que les suposicions o les expectatives de l’emissor respecte als fets no s’han complert: Ja te’n vas? Jo em pensava que dinaríem junts. Aquestes oracions expressen sorpresa, incredulitat o disgust, i sovint obliguen el receptor a donar alguna explicació o a emfatitzar la resposta. El seu contorn entonatiu es caracteritza pels trets exclamatius.

Igual que les interrogatives totals neutres, aquestes interrogatives poden anar encapçalades per la conjunció que. A més, el subjecte pot ser preverbal ((Que) la teva germana també és aquí?), postverbal (T’ho ha comprat la Verònica?) o pot aparèixer dislocat ((Que) us ha convocat, el gerent? Això sí que no m’ho esperava). D’altra banda, aquestes interrogatives poden anar negades: (Que) no et trobes bé?; (Que) no té balcó, aquest pis?

Contràriament a les interrogatives totals neutres, les de contraexpectativa poden anar reforçades per elements modals com ara segur o de debò (Segur que vols venir amb mi?; De debò que no té cotxe? Jo em pensava que en tenia). Si l’oració és negativa, un element de polaritat com res, ningú o cap hi pot rebre una interpretació negativa: (Que) no hi havia ningú? Si havíem quedat que t’esperarien!

En mallorquí i menorquí, aquest tipus d’interrogativa es forma amb la conjunció disjuntiva o: O seràs a Ciutadella? (Això no m’ho esperava); O no seràs a Ciutadella? (M’esperava trobar-t’hi). Al costat d’aquesta construcció, el mallorquí empra també la interrogativa encapçalada per que i la forma reforçada que és que: Que no seràs a Ciutadella?; Que és que no seràs a Ciutadella?

c) En les interrogatives confirmatòries l’emissor es decanta per una resposta positiva o per una de negativa i demana al receptor que s’expressi en aquest sentit. Aquestes interrogatives inclouen una marca de confirmació, com ara eh, oi, veritat o no, que sovint se situa a la fi d’una oració: Mira de fer-la feliç, eh?; Anireu a l’estrena, oi?; Tornareu aviat, veritat?; Vols venir, no? Algunes d’aquestes marques poden encapçalar una oració introduïda per la conjunció que (Eh que (no) anireu a Vilaür?; Oi que (no) anireu a Vilaür?; Veritat que (no) anireu a Vilaür?). La marca de confirmació afecta semànticament l’oració convertint-la en una interrogativa esbiaixada, és a dir, orientada cap a la polaritat expressada per l’oració. La diferència entre les oracions amb l’element interrogatiu inicial i les que el porten al final està en l’entonació que reben i també en la presència de la conjunció que, la qual només apareix enllaçant l’oració amb la marca de confirmació quan aquest element encapçala la construcció (Oi que no arribareu tard?).

El català és ric en marques de confirmació, tot i que no totes són igualment habituals en tots els parlars. Així, per exemple, en baleàric s’empra el predicat és ver(a) (Anireu a Vilaür, no és ver?) i en septentrional, ho és (Ho és que anireu a Vilaür?). L’ús de l’adverbi no en posició inicial apareix només en el parlar del Camp de Tarragona: No que anireu a Vilaür? (‘Anireu a Vilaür, oi?); No que no anireu a Vilaür? (‘No anireu a Vilaür, oi?).

Pel que fa a l’ordre sintàctic dels constituents, les interrogatives de confirmació poden dur el subjecte en posició preverbal: Oi que l’Hermínia vindrà demà?; Veritat que tu no ho sabies?; La Cecília en portarà una dotzena, no? A més, és possible inserir un vocatiu després de l’element interrogatiu: Oi, Bet, que demà no hi ha escola?


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona