26.2.3 Altres construccions amb valor causal



construcciķ consecutiva
context agentiu
context no agentiu
final

A més de les construccions analitzades fins ara, hi ha construccions temporals que poden afegir un valor causal al seu valor temporal bàsic: la preposició en seguida d’una oració d’infinitiu simple i certes construccions de gerundi i de participi.

a) Les construccions formades per la preposició en seguida d’una oració d’infinitiu simple han pres en la llengua moderna un valor causal derivat del valor de seqüenciació temporal que s’estableix en aquestes construccions, com en exemples com ara En veure que no hi éreu, ens vam començar a preocupar, equivalent a Com que vam veure que no hi éreu, ens vam començar a preocupar o a Veient que no hi éreu, ens vam començar a preocupar.

Cal notar que només tenen valor causal si expressen una seqüenciació temporal de fets encadenats. Així, la subordinada encapçalada per en de l’oració En aparèixer la soprano a l’altra punta de l’escenari, el tenor va relliscar té valor temporal, però no expressa una successió de fets encadenats, sinó, més aviat, simultaneïtat. Per això, no s’empra amb sentit causal i, doncs, no equival a Com que la soprano va aparèixer a l’altra punta de l’escenari, el tenor va relliscar. n

b) Les construccions perifèriques de gerundi i de participi també poden atènyer un valor causal que deriva del seu valor temporal: Demanant-ho ell, ens van concedir l’ajuda de seguida (‘Com que ho va demanar ell ens van concedir l’ajuda de seguida’); Informats de la gravetat de la situació, van prendre ràpidament les mesures necessàries (‘Com que es van assabentar de la gravetat de la situació, van prendre ràpidament les mesures necessàries’). El valor causal és explícit en les construccions en què el gerundi o el participi apareixen seguits del relatiu com i del mateix verb en forma finita (en el cas del gerundi) o del verb estar (en el cas del participi): Parlant l’anglès com el parles, no tindràs cap problema per a comunicar-te en aquell país; Assabentats com estàvem del seu problema, tots li vam fer costat. En comptes del participi, són igualment possibles un sintagma adjectival o preposicional, i en aquest cas el verb pot ser altre que estar: (Ben) educat com era, va voler acomiadar-se de tothom; Sense diners com va, algun dia tindrà problemes.

Les construccions introduïdes per és que poden presentar un sentit pròxim al d’una causal externa. Aquesta construcció, molt habitual en els registres informals, s’utilitza sovint en el diàleg per a justificar, a manera de disculpa, una determinada actuació que prèviament ha recriminat l’interlocutor o que l’emissor pensa que pot ser recriminada: —Portes les mans brutes. —És que he estat arreglant la bicicleta; Perdona que arribi tard; és que no he sentit el despertador. També permet justificar una pregunta o una petició realitzada per l’emissor, com ocorre amb les causals de l’enunciació: Us importa que acabem demà? És que tinc cita amb el metge; Parla tu amb ell. És que jo ara no puc. A més, poden afegir informació que aclareix, matisa o emfatitza el que s’acaba d’asseverar: No es trobava gens bé, però és que no s’havia cuidat en la vida; No han volgut dir res més. I és que tot ho porten en secret.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona