31.3.3 Altres construccions interrogatives



exclamativa
interjecció
interrogativa
modalitat oracional
oració declarativa
oració imperativa
oració optativa

Hi ha oracions interrogatives que es diferencien de les que hem presentat fins ara per la seva estructura o per les seves implicacions semàntiques i pragmàtiques. Són les interrogatives alternatives, les preguntes eco, les preguntes retòriques, les preguntes exhortatives i les preguntes exploratòries, que es presenten i s’exemplifiquen en el quadre 31.4.GIEC

a) Les interrogatives alternatives plantegen una disjunció que no admet com a resposta ni ni no. Aquesta disjunció pot expressar-se a partir de dos elements semànticament (o pragmàticament) oposats, coordinats per una conjunció disjuntiva: Medites o bades? L’emissor d’aquesta pregunta espera que la resposta del receptor confirmi una de les opcions de la interrogativa (per exemple, Medito). La conjunció que pot encapçalar les interrogatives alternatives: Que estudies o fas feina?

b) En les preguntes eco l’emissor repeteix totalment o parcialment el que ha dit el receptor, per demanar un aclariment o simplement per mostrar la seva sorpresa. Pot ser que tota la interrogativa sigui repetida, com en el diàleg següent: —Es casen aquest estiu. —Es casen aquest estiu? (equivalent a M’estàs dient que es casen aquest estiu?) o només una part, allò que no hem entès bé o que ens costa d’acceptar, que està representat per un element interrogatiu que apareix al final de l’oració: Vol estudiar què?

En els registres informals, les preguntes eco solen anar encapçalades per la conjunció que: Que vols fer què?; Que vols viure on? En canvi, no van precedides per que les preguntes eco que no estan formades per una oració sinó per un sintagma: —Vaig veure el teu germà. —El meu germà? Si l’element interrogatiu representa el subjecte, normalment apareix també en posició final: (Que) t’ho ha dit qui?

També podem formar una pregunta eco a partir d’una altra pregunta. Quan l’oració que es repeteix és una interrogativa total, la pregunta eco sol anar encapçalada per la conjunció si (o per que seguit de si): —Ho sabia, ella? —(Que) si ella ho sabia? (en el sentit de Em preguntes si ella ho sabia?). Quan la interrogativa que repetim és parcial, com en (Que) què vull?, aleshores pot ser que arribin a coexistir dos elements interrogatius en la mateixa oració, l’un en posició inicial i l’altre al final de l’oració (a més, optativament, de la conjunció que inicial): —Què ha dit, el president?(Que) què ha dit qui? El pronom qui en aquesta posició expressa estranyesa o que no s’ha entès prou bé el subjecte de la pregunta de l’interlocutor.

A vegades una pregunta eco pot repetir parcialment el que ha dit l’interlocutor, però posant el verb en infinitiu: —La teva mare voldria que et casessis. —Casar-me, jo? I ara!

c) Les preguntes retòriques són interrogatives totals que equivalen a una asserció, ja que el receptor coneix molt bé la resposta a la pregunta. Quan la pregunta retòrica és negativa ((Que) no et faig costat, jo?), la resposta esperada és positiva (Jo et faig costat) i, quan és afirmativa ((Que) potser t’he tractat malament?), s’espera una resposta negativa (No t’he tractat malament). Aquestes oracions poden anar encapçalades per la conjunció que, sobretot en els registres informals.

d) Les preguntes exhortatives serveixen per a amonestar o advertir el receptor o per a forçar-lo a dur a terme una determinada acció i tenen el sentit d’una ordre: Voleu callar? (equivalent a Calleu!). Per això, el verb sempre correspon a una segona persona discursiva (tu, vosaltres, vostè o vostès). Aquestes interrogatives poden anar encapçalades per la negació no (que en central, septentrional i nord-occidental pot anar reforçada amb pas) i sovint el verb modal de probabilitat deure. Així, una pregunta com No deveu (pas) voler que m’enfadi? (o No deveu voler pas que m’enfadi?) equival pragmàticament a Vigileu que no m’enfadi.

Les preguntes exhortatives poden anar introduïdes per que si en l’oració hi ha el verb modal poder o si van en futur o condicional: (Que) pots parlar més fluix? o, en negatiu, (Que) no pots parlar més fluix?; (Que) em faria el favor d’apartar-se?

e) Les preguntes exploratòries són interrogatives introduïdes per la conjunció i que serveixen per a fer una proposta o expressar un retret. Expressen una proposta quan l’oració va introduïda per la conjunció copulativa i seguida de la conjunció si (I si anem a la platja?) o un retret, quan van introduïdes únicament per la conjunció i: I em deixaràs aquí tot sol?

Equivalen a una interrogativa les denominades interrogatives encobertes, que estan formades per un sintagma nominal que equival a una subordinada substantiva interrogativa: Pregunten l’hora (equivalent a Pregunten quina hora és); Em va demanar el preu del moble (equivalent a Em va demanar quin era el preu del moble).GIEC

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona