31.4 La modalitat exclamativa



exclamativa
interjecció
interrogativa
modalitat oracional
oració declarativa
oració imperativa
oració optativa

La modalitat exclamativa es vincula a la manifestació d’emocions com ara la sorpresa, la perplexitat o la indignació. Pot afectar construccions pròpiament exclamatives o també oracions imperatives o optatives.

Com en el cas de les interrogatives, es poden diferenciar dos tipus d’exclamatives: les totals i les parcials. Aquests dos tipus de construccions exclamatives s’exemplifiquen en el quadre 31.5.

a) Les exclamatives totals afecten el contingut proposicional complet de l’oració i reben una entonació exclamativa que permet a l’emissor expressar sorpresa, admiració, retret o enuig. Generalment, es tracta d’oracions declaratives (Neva!) o imperatives (Mireu el quadre!), però també poden ser interrogatives (I a mi què m’expliques, ara?!), a les quals s’afegeix un contorn exclamatiu que indica alguna mena d’emoció. També són exclamatives construccions d’infinitiu com ara Ni parlar-ne! o Ells dir això i tu haver-ho de suportar!

b) Les exclamatives parcials ponderen una propietat expressada per un element oracional, com en Que blanques que són aquestes parets!, en què es pondera la blancor d’unes parets.

D’altra banda, les oracions exclamatives, igual com les interrogatives, poden ser directes o indirectes. En les exclamatives directes, l’oració exclamativa manté l’entonació exclamativa: Has crescut molt!; Que lluny que són!; Li va dir: Com has crescut! En les exclamatives indirectes, l’oració exclamativa és una subordinada substantiva que s’integra en la principal: No saps que lluny que són. Tant les exclamatives parcials directes com les indirectes van encapçalades per un element exclamatiu: el quantificador que del sintagma que lluny i l’adverbi com en Com has crescut. Cal tenir en compte que només les exclamatives parcials poden constituir exclamatives indirectes, és a dir, subordinades substantives, com en el cas de El va sorprendre com ha crescut en dos mesos.GIEC

Equivalen a una exclamativa les denominades exclamatives encobertes com Les ganes que tenia de veure’l (equivalent a Quantes ganes que tenia de veure’l!). Es tracta de construccions que van introduïdes per un sintagma nominal amb un article definit en lloc d’un quantificador exclamatiu: La ràbia que fa, encara! (Quina ràbia que fa, encara!); La gana que vam passar durant la guerra! (Quanta gana que vam passar durant la guerra!). Aquestes construccions són pròpies dels registres informals.GIEC

En aquestes construccions, la presència de la conjunció que entre el sintagma nominal i la resta de constituents és obligatòria. Si el context discursiu o conversacional ho permet, el nom del sintagma nominal exclamatiu pot ser elidit i quedar sobreentès: Els (articles) que ha d’escriure encara!; I la (feina) que ens espera!; En les (polèmiques) que intervé! Ara bé, el nom no es pot elidir quan porta un complement, encara que es tracti de noms com quantitat, mena o classe: La quantitat de seguidors que té, aquest predicador!; La quantitat de diners, que gasta en roba! (però no La de seguidors que té, aquest predicador!; La de diners, que gasta en roba!). n

En general, l’entonació exclamativa es caracteritza per l’ús d’intervals tonals amplis. La figura 31.5 mostra molt esquemàticament el contorn entonatiu de l’oració exclamativa total Neva!, que expressa la sorpresa de l'emissor davant d’un fet inesperat. La diferència entre aquest contorn entonatiu i el contorn declaratiu (figura 31.6) es troba en l’amplada dels intervals tonals, que són més amplis en l’exclamació.

Figura 31.5
Contorn entonatiu d'una exclamativa total

Exclamativa total

Figura 31.6
Contorn entonatiu d'una declarativa

Declarativa

La figura 31.7 mostra el contorn entonatiu d’una exclamativa parcial.

Figura 31.7
Contorn entonatiu d'una exclamativa parcial

Exclamativa parcial

Les oracions exclamatives parcials, a part de l’entonació característica amb to ascendent per al sintagma focalitzat que veiem en la figura 31.7 per al cas de quanta, contenen un element exclamatiu que focalitza un constituent oracional. Aquest element exclamatiu permet destacar una propietat atribuïda a un constituent de l’oració, sigui ponderant el grau elevat d’aquesta propietat (Que desendreçada que tens l’habitació!), sigui ponderant-ne la quantitat (Quanta gent que hi ha!). De vegades, les exclamatives van precedides d’interjeccions (Oh, que petita que és!) o d’un vocatiu (Marta, quines arracades que portes!).

Entre els elements exclamatius, hi trobem quantificadors nominals (quin, quant) i quantificadors adverbials (com, ja, tan, tant, si). L’exclamatiu que pot actuar com a quantificador nominal (Que paciència que es necessita!) o com a adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi (Que bonic!; Que aviat que és!). Els sintagmes exclamatius encapçalats pels quantificadors nominals quin, quant i menys freqüentment que van seguits generalment de la conjunció que, la qual enllaça aquest sintagma amb la resta de l’oració: Quina vida que porten, els artistes!; Quants/Que llibres que tens!

El sintagma exclamatiu pot estar format per l’article definit el seguit de que, o poc que si es pondera a la baixa: El que sap, el teu germà! (en què es pondera la quantitat o la qualitat); Tan tard que aneu a dormir i el poc que us agrada matinar! (en què es pondera la quantitat). Amb adjectius i adverbis recorrem a quantificadors exclamatius com ara que, com o si: Que endavant que seus!; Com és de gran!; Si n’és, de gran! No són acceptables, doncs, expressions com L’endavant que seus! ni El gran que és! n

En els registres informals, també trobem sintagmes nominals indefinits amb valor ponderatiu el nom dels quals no és comptable: Una gràcia que feia, la criatura! (Feia una gràcia!); Una por que teníem! (Teníem una por!). En canvi, no és acceptable l’ús de l’expressió ponderativa És d’un lleig! en lloc de les exclamatives genuïnes Com és de lleig! o Que n'és, de lleig!

Els elements exclamatius provoquen una alteració de l’ordre sintàctic bàsic de l’oració, com es pot comprovar si comparem l’oració declarativa El teu poble és molt bonic amb l’oració exclamativa Que bonic és el teu poble! Si el sintagma exclamatiu s’identifica amb el subjecte, aquest ocupa la posició inicial: Quants joves que han marxat del país! En la resta de casos, el subjecte apareix en posició postverbal o perifèrica: És impressionant quin poder té la ment; Com ha estudiat, la teva filla!; La teva filla, quant ha estudiat! A més, hi ha la possibilitat que el subjecte sigui el·líptic: Que joves que érem! És important fer notar la presència de la conjunció que, que enllaça el sintagma exclamatiu anteposat i la resta de l’oració.

En algunes construccions exclamatives la conjunció que és optativa (Que bé (que) ho has fet), mentre que en d’altres és obligatòria (com ara en les exclamatives encapçalades per un sintagma nominal definit: Les coses que arriba a saber, aquest home!) i en alguns casos no apareix mai (per exemple, en les exclamatives encapçalades per com: Com heu crescut, fills meus!).

Actualització: 17/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona