31.4.1 Els quantificadors exclamatius



exclamativa
interjecció
interrogativa
modalitat oracional
oració declarativa
oració imperativa
oració optativa

Els quantificadors exclamatius es combinen amb paraules pertanyents a diverses classes sintàctiques, com es mostra i exemplifica en el quadre 31.6.a) El quantificador exclamatiu quin atribueix al nom que acompanya un grau elevat d’una propietat (positiva o negativa) que pot no fer-se explícita si es vol donar per suposada o òbvia. Així, en l’oració Quins amics que tens! l’emissor crida l’atenció del receptor sobre una qualitat sobresortint atribuïda als amics. Si volem fer explícita la qualitat en qüestió amb un adjectiu qualificatiu, com ara refinats, caldrà que aquest vagi especificat pels adverbis quantitatius més o tan: Quins amics més/tan refinats que tens! No és usual la presència de l’adverbi quantitatiu subtractiu menys en lloc de tan poc o més poc: Quins amics tan/més poc refinats que tens! Passa el mateix amb els noms no comptables: podem no fer explícita la propietat del nom introduït per quin i donar-la per suposada (Quin cafè que ens han servit!) o bé podem expressar-la a través d’un adjectiu precedit de més o tan, aquest darrer menys habitual en aquestes construccions: Quin cafè més aigualit que ens han servit!; Quines coses més estranyes que passen!; Quina nit tan fosca que fa!

Pel seu significat, els noms com tipus, mena o classe seguits d’un complement nominal poden aparèixer en el sintagma quantificat per l’exclamatiu quin: Quin tipus de pa que serveixen!; Quina mena de gent que coneixeu!

El nom introduït per quin només pot ser representat pel pronom en si va acompanyat del quantificador un, d’un numeral col·lectiu (parell, tercet) o d’un nom col·lectiu (colla, pila, munt): Quina una que en ve!; Quin parell que n’hem trobat!; Quina colla que en teníeu!

b) El quantificador exclamatiu quant pondera la quantitat d’un nom comptable, i llavors el sintagma és plural, com en Quantes hores que hi haurem de dedicar!, o d’un nom no comptable, com en Quanta feina que ens queda per fer! Aquest quantificador, com el seu correlat interrogatiu, pot introduir el nom amb la preposició partitiva de: Quant (de) temps que ha passat!; Quants (de) cotxes que teniu! En els registres molt formals, a més, també s’usa quant com a modificador d’adjectius i adverbis: Quant savi era, Llull!; Quant intensament que viu aquest viatge!

La diferència semàntica entre els exclamatius quin i quant pot quedar neutralitzada quan el nom és abstracte, com ara paciència, sinceritat, mandra, fe o sort: Quina sort que tens!; Quanta sort que vau tenir! En aquests casos, allò que pondera quin és també la quantitat de sort, ja que la propietat que es pot assignar a la sort per força fa referència al grau. Dit d’una altra manera, no hi ha tipus de sort o de paciència sinó graus de sort o de paciència. La combinació de quin i el quantificador poc amb un d’aquests noms abstractes permet expressar un grau baix: Quina poca fe que teniu!

c) El quantificador exclamatiu que és emprat principalment com a especificador de grau elevat (equivalent a molt) d’adjectius o participis i d’adverbis graduables: Que interessant que és aquesta pel·lícula! (‘la pel·lícula és molt interessant’); Que canviada que et veig! (‘et veig molt canviada’); Que cordialment que ens ha rebut! (‘ens ha rebut molt cordialment’). Per a expressar que el grau és baix, l’exclamatiu que s’acompanya del quantificador quantitatiu poc: Que poc nerviós que està!

Amb els noms comptables en plural i amb els noms no comptables, també podem ponderar la quantitat amb el quantificador exclamatiu que: Que llibres que compres! (equivalent a Quants llibres que compres! o a Compres molts llibres!); Que poca aigua que surt! Aquest exclamatiu també pot ponderar predicats que expressin estats o accions graduables: Oh, que menja, aquesta nena!; Que m’agrada! En aquests últims contextos, però, és més freqüent l’ús de l’adverbi exclamatiu com.GIEC

Els sintagmes exclamatius introduïts per l’exclamatiu que no formen part de sintagmes preposicionals. És possible, doncs, una oració com De quants temes parla!, però no direm De que temes parla!

L’atribut, el complement directe d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb inacusatiu especificats per que o quant poden ser representats pel pronom en: Que n’ets, de bona persona! (Que bona persona que ets!); Quants que en té, de diners!; Quantes que en surten, de tulipes!

En baleàric, en les exclamatives amb que apareix la preposició de davant de l’atribut sense el pronom: Que ets de bona persona!, tot i que també és possible Que ho ets, de bona persona!

d) Les exclamatives encapçalades per quin, quant i que no solen anar negades, bé que la presència de la negació és possible si l’exclamatiu és quant: Quanta vergonya que no haurem de passar! (parafrasejable per Quanta vergonya que ens estalviarem de passar!). Normalment, però, la negació que apareix en aquestes construccions és expletiva i aleshores no és possible la presència de la conjunció que entre el sintagma exclamatiu i la resta de l’oració: Quants malalts no ha curat, aquest metge!; Quines mentides no ha arribat a escampar!; Quan us retrobareu, que coses no t’explicarà! (exclamacions paral·leles a Quants malalts que ha curat, aquest metge!, Quines mentides que ha arribat a escampar! i Que coses que t’explicarà!, respectivament).

e) El quantificador exclamatiu adverbial com pondera la manera. Així, Com canta, aquesta soprano! és parafrasejable per Quina manera de cantar que té, aquesta soprano! Tanmateix, també pot ponderar la quantitat: Com plou!; Com consumeix, aquest cotxe! Aquest quantificador exclamatiu, com els quantificadors quin, quant i que, provoca alteració de l’ordre sintàctic. Ara bé, contràriament a l’adverbi exclamatiu quant, propi dels registres molt formals, com no va seguit de la conjunció que: Com els importa la teva salut! (cf. Quant que els importa la teva salut!). n En la ponderació del grau o la quantitat, el quantificador exclamatiu com també pot alternar amb l’exclamatiu que: Com li ha interessat, l’obra!; Oh, que m’ha agradat, aquesta novel·la!

En els parlars baleàrics i en la llengua general en els registres formals, l’exclamatiu com també és usat per a ponderar la propietat expressada per un adjectiu o adverbi graduable, el qual sol anar introduït per la preposició de: Com és d’impressionant, aquest poema!; Com era de tard! En aquests mateixos contextos, també és possible l’ús dels exclamatius que i si: Que n’és, d’impressionant, aquest poema!; Si n’era, de tard!

Les exclamatives encapçalades per com seguit de que expressen contrarietat o indignació: —Diu que no pensa pagar. —Com que no pensa pagar! Aquesta exclamativa és parafrasejable per Què vol dir que no pensa pagar?!

f) El quantificador exclamatiu si apareix en dos tipus diferents d’oracions exclamatives. En un cas, si pondera el grau d’una propietat o la quantitat: Si n’és, de bo!; Si en som, de lluny!; Si en guanyaves, de diners!; Si se’n necessita, de paciència! En aquestes oracions, l’adjectiu, adverbi o nom ponderat apareix dislocat a la dreta i representat pel pronom feble en. Paral·lelament, en Si els va aviciar, ella, els seus fills! i Mare meva, si s’arriben a estimar, els nets! es pondera la situació expressada pels predicats aviciar els fills i estimar els nets (en el sentit de Ella va aviciar molt els fills i Els nets són molt estimats). En aquests contextos també és possible el quantificador exclamatiu que: Que n’és, de lluny!; Que se’n necessita, de paciència!; (I) que s’arriben a estimar, els nets!

En l’altre cas, el quantificador exclamatiu si, seguit de la conjunció que, forma una exclamativa de contraexpectativa, és a dir, pondera la situació expressada pel predicat tot manifestant sorpresa: Si que té feina!: no ho hauria dit mai; Si que és tard!: haurem d’agafar un taxi; El Ter va molt alt: si que ha plogut!

No hem de confondre aquestes oracions encapçalades per si àton seguit de la conjunció que amb les emfàtiques formades amb l’adverbi d’afirmació : Sí que té feina. El emfàtic té un sentit reafirmatiu que no es troba en les exclamatives. Així, si el nostre interlocutor ens diu que no duu diners podem contestar-li: Sí que portes diners. Són a la butxaca dels pantalons. En canvi, en un context en què l’interlocutor ha buidat la cartera i n’ha deixat el contingut damunt la taula, podrem exclamar Si que portes diners! per mostrar la nostra sorpresa. L’element exclamatiu si seguit de que només pot aparèixer en oracions el predicat de les quals expressa una situació o estat graduable. En canvi, el emfàtic no està sotmès a aquesta restricció; per això, el trobem en oracions com ara Sí que hi haurà el president; Sí que és la teva veïna.GIEC

Els adverbis ja i tan/tant (aquest darrer precedit sovint de la conjunció i) són emprats també com a marques ponderatives: Ja es necessita paciència, ja!; Ja en tens, de barra!; (I) tan rossa que/com eres, de petita!; —La coneixes? —I tant que/si/com la conec!

Actualització: 17/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona