26.3.3 L'ús de per i per a davant d'infinitiu



construcció consecutiva
context agentiu
context no agentiu
final

Les oracions finals més prototípiques complementen un predicat que indica una acció duta a terme per un agent.GIEC És el cas, per exemple, de La mare ha telefonat per confirmar la data de la festa o la telefonada de la mare per confirmar la data de la festa i S’hi han desplaçat molts curiosos per saber què passava, en què hi ha un agent (el pare, molts curiosos) que realitza una acció, és a dir, fa alguna cosa (telefonar, desplaçar-se) amb el propòsit d’aconseguir el que s’indica en la construcció final (confirmar la data de la festa, saber què passava). En aquests casos, tradicionalment, s’usa per més infinitiu.

Tanmateix, els contextos agentius, com els d’abans, no exhaureixen tots els usos possibles de les finals, i en molts casos la final indica algun tipus de destinació a la qual s’orienta el que s’expressa en el predicat de l’oració principal: Aquest mecanisme serveix per a transmetre uniformement el moviment a les rodes; Tenim prou signatures per a presentar la petició. En aquests casos, tradicionalment, s’usa per a més infinitiu.

Així doncs, l’alternança de per i per a davant d’infinitiu depèn, com hem dit, del caràcter agentiu o no agentiu del context en què s’insereix l’oració final, com recull i exemplifica el quadre 26.3, en què es diferencien els contextos agentius, que es relacionen amb l’ús de per, dels contextos no agentius, que es relacionen amb l’ús de per a.

La preposició per s’utilitza quan la final apareix en un context agentiu (és a dir, quan depèn d’un predicat que indica que un subjecte agent fa una acció) i expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa: El meu fill treballarà a l’estiu per pagar-se el viatge; He deixat de llegir per parlar amb tu; El teu germà m’ha telefonat per demanar-me ajuda. n Així, els verbs treballar, llegir o telefonar indiquen una acció (equivalen a fer: ‘fer un treball, ‘fer una lectura’, ‘fer una telefonada’) que realitza el subjecte agent identificable i concret (el meu fill, jo, el teu germà).

Aquestes finals també poden complementar noms que designen accions (la telefonada del pare per avisar-nos del canvi d’hora cf. El pare va telefonar per avisar-nos del canvi d’hora) o referir-se a l’enunciació (Per tancar el tema, jo no conec aquesta gent de qui em parleu) en què la finalitat es refereix al fet de dir (‘perquè tanquem el tema, us dic que jo no conec aquesta gent de qui em parleu’).

La preposició per a, en canvi, s’utilitza en contextos no agentius, és a dir, quan la final depèn d’una categoria que no expressa una acció o bé es troba en una construcció que, encara que inclogui un verb d’acció, no té un subjecte agent (impersonals o passives). n En concret:

a) La preposició per a s’utilitza quan la construcció final depèn d’un nom, excepte amb noms que designen una acció (que equivalen a un verb agentiu): Vol un vestit nou i li manquen diners per a comprar-lo (però un ingrés bancari per pagar el lloguer equivalent a Va ingressar diners al banc per pagar el lloguer).

Entre els noms que es combinen amb una final amb per a, podem destacar els noms que designen instruments o mitjans (unes pastilles per a dormir, una paella especial per a fer truites, una excusa per a no fer res) i els noms que designen directrius, requisits, impediments o oportunitats (instruccions per a manipular aliments, condicions per a la cessió, termini per a presentar-se a unes eleccions).

b) Van introduïdes amb per a les finals que complementen adjectius i participis: És una proposta necessària per a aconseguir el que volem; Beure molta aigua és bo per a aprimar-se; Mai no tindrà suficient per a sobreviure; Aquest aliment està preparat per a ser congelat.

c) Hi ha finals introduïdes amb per a que apareixen en combinació amb un adverbi de grau o un quantificador nominal quantitatiu (molt, poc, massa, prou): Té poca experiència per a ser acceptat en aquesta empresa; La Núria estava massa disgustada per a considerar la proposta; Això no és prou per a aprovar l’assignatura.

En certs casos, el quantificador pot ser implícit, com en Tenim pernil per a fer tots els entrepans? (‘prou pernil’). En tots aquests casos, s’indica si l’element quantificat presenta un grau o una quantitat que permet o no permet assolir un determinat resultat d’acord amb un estàndard concret.

En aquestes finals no és acceptable en els registres formals l’ús de com precedint la preposició ni tampoc la conjunció final: Té poca experiència {com per a ser acceptada / perquè l’acceptin en aquesta empresa}; La Núria estava massa disgustada com per a considerar la proposta. Tampoc no és acceptable en els registres formals l’ús de consecutives amb tan/tant… com seguides d’una construcció final: És tan petit com per a passar inadvertit; No ha plogut tant com perquè els trens deixin de circular.

d) La preposició per a s’utilitza quan la final depèn d’un predicat que no és d’acció, com ara servir, aprofitar, disposar, convèncer, caldre, convenir, necessitar o bastar, entre d’altres: Aquest detergent no serveix per a netejar aquest material; Els seus consells li van aprofitar per a trobar feina; L’han convençut per a pintar la façana; Calen voluntaris per a distribuir les cartes; Això ens convé per a mantenir la quota de mercat. En general, els subjectes d’aquests predicats són inanimats.GIEC

e) Igualment, constitueixen contextos no agentius les construccions que, encara que incloguin un verb d’acció, no tenen un subjecte agent (impersonals o passives), com en S’han construït moltes escoles per a solucionar el problema dels barracons, on la final s’introdueix amb per a, a diferència de l’activa corresponent, L’Ajuntament ha construït moltes escoles per solucionar el problema dels barracons, que té un subjecte agent (l’Ajuntament).

f) També es tendeix a usar per a quan la final indica l’ús o la destinació que es dona a una cosa, com en Emprarem tots els recursos que tenim per a resoldre el problema, He utilitzat aquest martell per a arreglar la porta o Hem habilitat una aula per a fer reunions. Semblantment, s’usa per a quan el subjecte implícit de l’infinitiu no coincideix amb el de l’oració principal, com en El general va enviar missatgers per a demanar ajuda al rei, en què qui fa l’acció d’enviar (la de l’oració principal) és el general i qui demana ajuda al rei són els missatgers, i, doncs, l’agent del verb en forma finita (el general) i el de l’infinitiu (els missatgers) són diferents.

En el capítol dedicat a les preposicions, ja s'ha indicat que hi ha parlars que en la parla espontània usen només la preposició per (els orientals i part del nord-occidental) allà on altres parlars usen per i per a segons el cas (valencià, tortosí i a la Franja). En els parlars en què la preposició composta per a s’usa en la majoria de construccions finals, per també és possible en certs contextos agentius, especialment quan la construcció final és negativa: Matinaré per no fer tard a la feina; No cuina per no embrutar.

En els registres formals, tot i que hi ha hagut una variació i vacil·lació important, s’ha tendit a alternar per i per a en les finals d’infinitiu partint bàsicament de la distinció entre contextos agentius i no agentius.GIEC Al costat d’aquesta distinció, que és la que s’aplica en els exemples d’aquesta gramàtica per a evitar duplicitats i simplificar la presentació, és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu, en els parlars que diferencien les dues preposicions, o bé l’ús de per, en els parlars que sols usen aquesta preposició. n

En canvi, no és acceptable l’ús generalitzat de per en construccions diferents de les d’infinitiu, especialment quan introdueixen un sintagma nominal o equivalent. En aquests casos, la distinció entre per i per a té una base semàntica molt clara (causa respecte a destinatari) i cal preservar-la per a evitar ambigüitat: Ho hem fet per tu (causa); Ho hem fet per a tu (destinatari). n

No és tampoc acceptable en els registres formals l’ús de per a en la locució per a que, en lloc de la conjunció clàssica i més general perquè: L’han portat a l’hospital perquè li facin una ressonància (i no per a que li facin una ressonància). n

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona