26.4.2 Les construccions consecutives ponderatives



construcció consecutiva
context agentiu
context no agentiu
final

Les construccions consecutives ponderatives expressen el resultat o la conseqüència d’una situació extrema, com ocorre en Va beure tant que es va marejar.GIEC En aquest exemple la idea de situació extrema s’expressa per mitjà del quantificador tant, i el resultat, per mitjà de l’oració introduïda amb que que es troba en correlació amb el quantificador.

Una construcció consecutiva ponderativa consta d’un sintagma quantificat i d’una oració que s’hi vincula, igual com en el cas d’una construcció comparativa. L’oració va encapçalada per la conjunció que i expressa el resultat o l’efecte que es deriva d’una situació extrema. Comparem, per exemple, la comparativa Enguany ha plogut tant com l’any passat, en què no hi ha cap constituent amb un valor intensiu i el quantificador tant es limita a establir una comparació d’igualtat, amb la consecutiva Enguany ha plogut tant que els camps s’han negat, en què el quantificador tant i l’oració que selecciona (que els camps s’han negat) tenen un valor intensiu i expressen una quantitat extrema.

La consecutiva es pot sobreentendre en aquells casos en què se supleix per una entonació suspesa (representada gràficament per un signe d’admiració o per punts suspensius), com en Tens una barra…, Estava tan disgustat… o Dius cada cosa…. D’altra banda, en els registres informals també és possible silenciar el quantificador o el sintagma quantificat i deixar la subordinada: Estudia (tant) que dona gust; Està (tan dèbil) que no s’aguanta.

El sintagma quantificat fa referència al caràcter extrem que té com a resultat el que s’indica en l’oració encapçalada per la conjunció que, ja sigui un grau, un nombre o una quantitat. Així, en El matalàs era tan dur que em vaig despertar amb mal d’esquena es fa referència a un grau extrem de duresa; en Hi havia tantes persones conegudes que no vam poder saludar tothom, a un nombre extrem de persones, i en Vaig posar tanta sal a l’arròs que era immenjable, a una quantitat extrema de sal. Els elements que aporten el valor extrem són tan/tant, que tenen valor quantitatiu, i tal, que té valor qualitatiu, com recull i exemplifica el quadre 26.5.

a) El recurs més habitual per a formar una consecutiva ponderativa és l’ús dels quantificadors comparatius d’igualtat (tan o tant), que expressen una situació que fa referència a l’extrem superior, com en Enguany ha plogut tant que el pantà quasi s’ha desbordat, o a l’extrem inferior, quan tan va seguit de poc: Enguany ha plogut tan poc que el pantà quasi no té aigua.GIEC

b) El demostratiu tal indica una situació extrema des d’un punt de vista qualitatiu: Parlava de tal manera que quasi no podíem entendre el que deia; Deia tals mentides que ningú no se’l creia. Aquest demostratiu concorda en nombre amb el nom que modifica i es pot usar en combinació amb l’article indefinit. Amb aquest article, tots dos poden aparèixer anteposats al nom o bé es pot anteposar l’article i posposar el demostratiu: Deia {unes tals mentides / unes mentides tals} que ningú no se’l creia. Aquestes darreres construccions són poc usuals. És més habitual usar únicament l’article indefinit amb el mateix valor: Parlava d’una manera que quasi no podíem entendre el que deia; Deia unes mentides que ningú no se’l creia.

c) Quan es busca expressivitat, també és possible l’ús del quantificador cada: Trobes cada beneit pel món que te’n faries creus; Hi ha cada accident que sembla absurd i tot; Dius cada cosa que fa feredat.

En les interrogatives parcials, pot aportar el valor intensiu el mot interrogatiu, sigui el quantitatiu quant (i variants flexives) o els no quantitatius quin (i variants flexives) i què: Quant de pes has carregat que et fa mal l’esquena?; Quines coses t’ha promès que ja no ens vols contar res?; Què t’ha dit que t’has disgustat d’aquesta manera?

Paral·lelament, en les oracions exclamatives el valor intensiu s’associa al mot exclamatiu o ponderatiu, com ara com, que o si seguit de que: Com deu ser de lleig el dibuix, que no ens el vol ni ensenyar!; Que car que deu ser, que no se’l compra!; Si que diu mentides, que ja no el creu ningú!

Actualització: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona