7. La composiciˇ i altres processos de formaciˇ de mots

7.2 La composició



acr˛nim
composiciˇ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciˇ
sigla
truncament

La composició és un procés de formació de mots nous (compostos) que consisteix a combinar dues o més bases lèxiques.GIEC És el cas del nom gratacel, que és un compost nominal format per la base verbal grata i la base nominal cel. Generalment, les bases lèxiques s’identifiquen amb mots independents de la llengua, com en l’exemple anterior.OIEC

La composició pot anar precedida d’un procés derivatiu i donar lloc a un compost a partir de bases lèxiques obtingudes per derivació, com en el cas de estiracordetes, format per la base verbal estira (del prefix es- i la base verbal tira) i la base nominal cordeta (de la base nominal cord i el sufix -eta). Així mateix, la composició pot precedir un procés derivatiu i donar com a resultat un derivat a partir d’una base composta, com en paraigüer, format combinant el sufix -er amb la base nominal paraigua (de la base verbal para i la base nominal aigua).

Al costat d’aquests compostos, hi ha altres mots, com aiguardent o maldecap, que també consten de més d’una base lèxica i que, per tant, tenen igualment caràcter compost. Però aquests altres compostos no es formen a partir de la combinació de bases lèxiques, sinó que provenen d’un sintagma (aigua ardent i mal de cap, respectivament) que s’ha lexicalitzat com un mot.

En certs casos, aquests compostos s’obtenen per l’addició d’un sufix a un sintagma: setmesó prové d’adjuntar el sufix adjectivador -ó/-ona al sintagma nominal set mesos i tocatardà prové d’adjuntar el sufix adjectivador -à/-ana al sintagma verbal tocar tard.

Els compostos presenten una sèrie de propietats relacionades amb la fonologia, la morfologia i la semàntica, que s’analitzen tot seguit.GIEC

a) Des del punt de vista fonològic, els compostos presenten l’accent de mot en la base de la dreta, mentre que l’accent de la base de l’esquerra es perd, sense que hi hagi, però, reducció vocàlica: lloctinent (ll[ͻ]ctin[é]nt), allioli ([a]lli[ͻ́]li). En els casos en què es produeix un contacte vocàlic entre les bases, aquest se sol resoldre d’una manera semblant a la de les seqüències de mots; per exemple, amb elisió en paraigua (de para i aigua), amb formació d’un diftong en francoitalià i amb manteniment del hiat en tallaungles.

A diferència del que ocorre en la sufixació, les bases de l’esquerra generalment es veuen afectades per fenòmens consonàntics que es donen a final de mot. En la base camin, per exemple, la n final es manté en el derivat caminal, però s’elideix en el mot simple camí i en el compost camí-raler.OIEC En molts parlars, en la base flor, la r final es manté en el derivat floral, però s’elideix en el mot simple flor i en el compost flordelisat. Amb tot, hi ha alguns compostos que no han experimentat aquests fenòmens i mantenen la nasal alveolar (vinagre), la r (clarobscur), etc.

b) Des del punt de vista de la morfologia flexiva, els compostos presenten flexió de mot a la dreta. Així, els noms para-sol i maldecap fan els plurals para-sols i maldecapsOIEC; els adjectius bocabadat i lliurepensador fan els femenins bocabadada i lliurepensadora; el verb corprendre fa el present d’indicatiu corprenc, corprens, etc.

Es diferencien, així, de les locucions, que presenten la flexió pròpia dels sintagmes lliures. Les locucions nominals mà de morter i clau anglesa, per exemple, fan el plural mans de morter i claus angleses, respectivament. Amb tot, hi ha casos en què s’observa una certa vacil·lació entre el tractament com a compost (figaflors, pellroges) i el tractament com a locució (figues flors, pells roges), si bé en els registres formals se solen adoptar els primers.

Són invariables quant al nombre els compostos nominals en què la base de la dreta té forma plural, com centpeus o parallamps: un centpeus i uns centpeus, el parallamps i els parallamps. En aquells casos en què s’usen com a adjectius també són invariables pel que fa al gènere, com ocorre amb llepafils: un nen llepafils i una nena llepafils.

Les bases lèxiques que no apareixen a la dreta del compost presenten una forma flexionada fixa, com mostren els constituents nominals cara i ferro en carallarg (amb la marca a típica del femení) i ferroparet (amb la marca o d’aquesta classe de noms masculins) o el constituent adjectival curt en curtcircuit (sense marca explícita, com ocorre en la forma masculina de la majoria d’adjectius).

En alguns tipus de compostos es dona la propietat de la recursivitat, com en eixugaparabrisa, en què la base verbal eixuga s’ha adjuntat al compost preexistent parabrisa, o en sud-sud-est, en què la base sud s’ha adjuntat a la base composta sud-est. La recursivitat es troba sobretot en els compostos amb bases cultes, propis del llenguatge tècnic. En són exemples electrocardiograma (format a partir de l’adjunció de la base electro a la base composta cardiograma o immunoquimioteràpia (format a partir de l’adjunció de la base immuno a la base composta quimioteràpia).

c) Des del punt de vista de la semàntica, el significat dels compostos sol ser deduïble del significat de les bases lèxiques i de la relació gramatical que s’estableix entre elles. El significat de barbablanc, per exemple, s’obté a partir del significat de barba i de blanc i del fet que blanc funciona com a nucli morfològic del compost: un home barbablanc és un home blanc de barba, que té la barba blanca. Hi ha molts compostos, però, en què el significat no es pot obtenir directament del significat de les bases lèxiques, encara que hi pugui estar relacionat metafòricament, com bocamoll (‘que diu fàcilment allò que caldria callar’), guarda-roba (‘lloc on es guarda la roba’) o cagadubtes (‘persona que dubta molt de tot’).

Actualitzaciˇ: 02/07/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona