7. La composiciķ i altres processos de formaciķ de mots

7.2.1 Classes de compostos



acrōnim
composiciķ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciķ
sigla
truncament

Els compostos es classifiquen atenent sobretot a la categoria lèxica dels seus constituents i del mot resultant; també poden classificar-se segons la relació sintàctica que s’estableix entre els constituents i segons quin element és el seu nucli morfològic.

a) Segons la categoria lèxica del mot resultant (nom, adjectiu o verb), es pot parlar de compostos nominals, adjectivals i verbals, i en la majoria de casos els seus constituents també pertanyen a aquestes categories (aiguaneu, agredolç, colltòrcer), encara que n’hi ha que contenen un adverbi (malgastar, menysprear). El quadre 7.2 resumeix i exemplifica la classificació dels compostos segons la categoria lèxica.

Els compostos provinents de la lexicalització d’un sintagma poden contenir també determinants (com el possessiu mon en monsenyor), quantificadors (com els numerals cent i mil en centpeus i milfulles, o els quantitatius poc i tot en pocavergonya i totpoderós), preposicions (com a, de i en en acompte, maldecap i semprenflor), pronoms (com me’n en menfotisme) o conjuncions (com i en allioli i vistiplau).

També es poden considerar compostos els quantificadors numerals formats per coordinació o juxtaposició de diferents numerals, especialment en el cas de les combinacions de desenes i unitats (vint-i-dos, trenta-quatre) i d’unitats i centenes (cinc-cents).

b) Segons la relació sintàctica que s’estableix entre les bases lèxiques, es distingeixen els compostos d’estructura coordinant i els compostos d’estructura subordinant. En un compost com aiguaneu, la relació és de coordinació i té el sentit additiu que trobem en aigua i neu. En canvi, en comptagotes la relació és subordinant, com la que s’estableix entre un verb (comptar) i el seu argument (gotes). Semblantment, en un cas com terraplè, la relació és de modificació i equivaldria a la que s’estableix en sintaxi en la seqüència ple de terra. La relació pot fer-se explícita, com en capipota, en què la conjunció de coordinació i explicita la coordinació entre les bases, o en maldecap, en què la preposició de explicita la relació de subordinació de cap respecte a mal.

c) Atenent al nucli morfològic, els compostos poden ser endocèntrics o exocèntrics. En els compostos endocèntrics, una de les bases lèxiques s’identifica amb el nucli i és, per tant, el constituent que determina la categoria lèxica del compost, el que aporta el significat bàsic i en delimita les propietats gramaticals. Per exemple, en el compost endocèntric camacurt el nucli és la base adjectival curt, la qual assigna al compost la categoria d’adjectiu, el seu significat bàsic ‘curt’, ja que camacurt té el significat de ‘curt de cames’, i la flexió completa de gènere i nombre (camacurt, camacurta, camacurts, camacurtes). En els compostos exocèntrics, en canvi, no hi ha cap element que es pugui identificar amb el nucli del compost i, per tant, que permeti delimitar les seves propietats categorials, semàntiques i gramaticals. El compost paraigua, per exemple, és un nom masculí i comptable que designa un determinat tipus d’objecte, però cap d’aquestes propietats no s’obté a partir de la base verbal para ni de la base nominal femenina no comptable aigua.

Els compostos que no provenen de la lexicalització d’un sintagma són majoritàriament endocèntrics i solen tenir com a nucli el constituent de la dreta. Fan excepció els compostos nominals del tipus «verb + nom», com el ja esmentat paraigua, que són exocèntrics. Els compostos provinents de la lexicalització d’un sintagma són exocèntrics, tant si els constituents estan subordinats (aiguardent, centpeus, maldecap, pocavergonya) com si estan coordinats (allioli, capicua, vaivé, vistiplau).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona