7. La composiciˇ i altres processos de formaciˇ de mots

7.2.2 Els compostos nominals



acr˛nim
composiciˇ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciˇ
sigla
truncament

Els compostos nominals es formen bàsicament combinant una base verbal amb una de nominal (passapuré) o dues bases nominals (ferroaliatge).GIEC Els compostos nominals que provenen de la lexicalització d’un sintagma nominal presenten altres combinacions, com ara dos noms enllaçats per la preposició de o per la conjunció i (maldecap, coliflor), un nom i un adjectiu (terraplè) o dos verbs (pica-pica).

a) Els compostos nominals del tipus «verb + nom» són la classe més nombrosa i productiva, tal com demostren formes de creació relativament recent com ara alçavidres, cercatalents o tallafoc. Pel que fa al significat, el compost designa típicament un agent (escura-xemeneies, guardabosc, picaplets) o un instrument (matamosques, picamatalassos, trencanous) i, més ocasionalment, un lloc (guardamobles, rentamans, reposacaps).

Les bases verbals d’aquests compostos solen pertànyer a la primera conjugació i es caracteritzen, en general, pel fet de correspondre a verbs transitius agentius, mentre que les bases nominals corresponen al seu argument intern, com en contacontes, portaequipatge i rentaplats.

Les bases nominals poden adoptar la forma del singular o del plural: quan la base nominal correspon a un nom no comptable, va en singular (llevaneu, parafang, paraigua); altrament, va en plural (comptagotes, espantaocells, marcapassos, tocadiscos). Normalment adopta el singular amb noms que designen una entitat que pot ser considerada única (cel, món, sol: gratacel, rodamon, para-sol), amb noms que designen parts del cos (cama, coll, nas: lligacama, alçacoll, pinçanàs), tot i que d’aquests darrers també se’n troben en plural si el nom designa una part del cos doble o múltiple (rentamans, estiracabells), i quan la base nominal estableix una relació de part a tot amb el nom compost (cobrellit, picaporta).

Les bases nominals no comptables en plural afavoreixen una interpretació comptable: penja-robes (cf. guarda-roba), tastavins, trencaaigües, ventafocs.

Les característiques flexives del compost són independents de les del seu constituent nominal. Si bé tornaboda o trencafila són noms femenins com boda o fila, compostos com passamà, picaporta o tallagespa són noms masculins, encara que , porta i gespa siguin femenins. De la mateixa manera, per bé que els constituents nominals de cagadubtes, obrecartes o trencanous figurin en plural, els compostos admeten el singular i el plural, si bé són morfològicament invariables: Aquest home és un cagadubtes; Aquests homes són uns cagadubtes. Pel que fa al gènere, aquests compostos nominals són majoritàriament masculins, llevat dels que designen persones, que són masculins o femenins segons si la persona designada és un home o una dona: un/una cercatalents, un/una rodamon, un/una somiatruites.

b) Els compostos del tipus «nom + nom» solen tenir el nucli a l’esquerra (filferro). Amb menys freqüència, tenen el nucli a la dreta (ferrocarril, terratinent) o tenen bases coordinades (compravenda). Entre els compostos amb el nucli a l’esquerra, destaquen aquells en què la base de la dreta modifica el significat de la de l’esquerra restringint-lo: aiguamans, aigua-ros, airecel, bocamàniga, canyamel, capvespre, filferro, mareperla, mestrescola o voravia. Entre els que tenen el nucli a la dreta, destaquen els que incorporen un antic participi present: aiguavessant, casatinent, causahavent, comptedant, drethavent, firandant, lloctinent, missacantant, poderdant, terratinent, vianant.

Hi ha un grup més reduït de compostos del tipus «nom + nom» amb les bases coordinades: centredreta, centreesquerra, compravenda, espaitemps, nord-est, salpebre. En la majoria de casos, el significat d’aquest compost es pot explicitar mitjançant paràfrasis en què els constituents del compost apareixen coordinats: el salpebre, per exemple, és un ‘adob de sal i pebre’, i el centreesquerra, una ‘tendència política que assumeix alhora alguns conceptes del centre i de l’esquerra’.

Hi ha també altres compostos formats per un sintagma nominal lexicalitzat, corresponent a un nom complementat per un sintagma preposicional (culdellàntia, cul-de-sac, fumdeterra, glopdeneu, maldecap, marededeu, usdefruit) o a dos noms coordinats amb la conjunció i (allioli, allipebre, capicausa, capicua, capimoca, capipota, caps-i-puntes, colibròquil, coliflor, colinap, napicol, paiformatge, plats-i-olles, vetesifils). Aquests mots compostos s’escriuen generalment aglutinats (maldecap) i sense guionet, tret dels casos de compostos patrimonials en què el primer component (o eventualment el segon) acaba en vocal i el segon (o eventualment el tercer) comença en r, s o x (busca-raons, cul-de-sac, para-xocs).OIEC

c) Hi ha compostos nominals formats per un sintagma nominal lexicalitzat, corresponent a un nom modificat per un adjectiu. En uns casos, el nom és a l’esquerra («nom + adjectiu»): aiguafort, aiguamarina, aiguardent, cavallfort, cucafera, framenor, horabaixa, pasdoble, salfumant, sostremort, terranova, terraprim, vinagre. I en altres casos, el nom apareix a la dreta («adjectiu + nom»): altaveu, baixamar, belladona, bellaombra, bonaventura, clucull, curtcircuit, gentilhome, malnom, plenamar, santbernat, socialdemocràcia. De vegades el compost s’ha format amb l’addició d’un sufix lèxic: aiguabeneitera, ferroveller, franctirador, frontpopulista, lliurepensador.

Una part dels compostos nominals amb la base nominal a l’esquerra provenen de la lexicalització de compostos formats per un nom i un adjectiu del tipus galtaplè (capgròs, pellroja, pit-roig) i del tipus lletraferit (aiguacuit, aiguamoll, celobert, pedraplè, terrabuit, terraplè).

Es poden relacionar amb aquest grup els compostos que corresponen a un nom modificat per un quantificador numeral (centpeus, cincnervis, milfulles, tresavi; Duesaigües, Setcases) o quantitatiu (migdia, migtemps, mitjanit, pocavergonya, totestiu), o bé per un nom i un possessiu (madona, monsenyor, nostramo).

d) Els compostos nominals del tipus «verb + verb» estan formats per la repetició d’una mateixa base verbal i són anàlegs als compostos reduplicatius: passa-passa, pica-pica. En alguns casos tenen valor adverbial (tira-tira) o presenten sufixos lèxics a les bases (pengim-penjam). Altres vegades els compostos estan formats per la successió de formes verbals del mateix camp semàntic o fins i tot sinònimes o quasisinònimes (alçaprem, picabaralla, sucamulla; a correcuita, a matadegolla). Entre els casos d’aquest darrer grup es poden incloure noms com giravolt o salvaguarda, que deriven per conversió dels verbs corresponents giravoltar i salvaguardar. Són propers als noms d’aquest grup els compostos de dues bases verbals, majoritàriament de sentits oposats entre elles, que solen anar enllaçades per la conjunció i: entra-i-surt, estira-i-arronsa o estira-i-amolla, vaivé.

Actualitzaciˇ: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona