7. La composiciķ i altres processos de formaciķ de mots

7.2.4 Els compostos verbals



acrōnim
composiciķ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciķ
sigla
truncament

Els compostos verbals constitueixen un tipus compositiu relativament limitat i actualment improductiu. La majoria dels compostos verbals contenen un constituent verbal situat a la dreta, que és el nucli morfològic del compost, el qual transmet la categoria, el significat bàsic i la conjugació, i una base nominal o adverbial a l’esquerra.

a) Els compostos verbals més nombrosos són els del tipus «nom + verb», en què la base nominal designa gairebé sempre una part del cos d’una persona o un animal i la verbal correspon majoritàriament a un verb transitiu que pot prendre com a argument intern la base nominal: camatrencar, capficar, corprendre, pernabatre, sangglaçar.

La base nominal adopta la forma del singular encara que designi parts del cos que es presenten en parells: alabatre (‘batre d’ales’), camatrencar (‘trencar la cama o totes dues’), pernabatre (‘batre les cames’), peucalcigar (‘trepitjar amb el peu o amb tots dos peus’), ullprendre (‘prendre amb els ulls, captivar amb la mirada’).

Hi ha casos en què la base nominal no s’interpreta com un argument de la base verbal sinó com un adjunt instrumental (peucalcigar, ullprendre) o locatiu (collportar).

b) L’altre grup de compostos verbals és del tipus «adverbi + verb». La base adverbial d’aquest tipus de compostos verbals pot ser un adverbi de grau, com menys en menysprear i menystenir, o un adverbi adjectival, com mal i car en malcriar, malgastar, carcomprar, cartenir i carvendre.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona