7. La composiciķ i altres processos de formaciķ de mots

7.3.1 Classes de compostos cultes



acrōnim
composiciķ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciķ
sigla
truncament

Deixant de banda la classificació segons la procedència dels components, els compostos cultes també es poden classificar per la categoria del compost i per la relació coordinant o subordinant existent entre les seves bases lèxiques, com recull i exemplifica el quadre 7.3.Pel que fa a la categoria, els compostos cultes són generalment nominals o adjectivals, i més esporàdicament verbals.

a) Els compostos cultes nominals presenten habitualment una relació subordinant entre les bases lèxiques: la base de la dreta és el nucli, que és modificat per la de l’esquerra. De la relació entre el significat del compost nominal termòmetre (‘instrument de mesura de la temperatura’) i el de les bases es dedueix que la base de l’esquerra termo (‘temperatura’) modifica la de la dreta metre (‘instrument de mesura’), que és la que aporta el significat bàsic del compost. Més esporàdicament trobem compostos cultes nominals amb les bases coordinades, com en Euràsia o Indoxina.

b) Els compostos cultes adjectivals poden presentar una relació subordinant entre les bases lèxiques (electròfil) o, més freqüentment, una relació coordinant (francoprussià).

Entre els compostos d’estructura subordinant s’hi inclouen els formats per dues bases cultes, de les quals la de la dreta designa una part del cos (braquicèfal ‘curt de cap’, ciclòstom ‘rodó de boca’) o la part d’un tot, com ara d’una planta (planifoli ‘pla de fulla’). També s’hi inclouen els que presenten certes bases cultes a la dreta, com cola, fer, forme o morf: vitícola, petrolífer, campaniforme, antropomorf.

Pertanyen igualment a aquesta classe els formats per una base adjectival no culta a la dreta, com fotosensible, hidroelèctric o locomotor, en alguns casos modificada per una base no culta nominal a l’esquerra, com armipotent, drogoaddicte o vasoconstrictor.

Els compostos d’estructura coordinant presenten a la dreta una base adjectival no culta simple (angloindi, baltoeslau, serbocroat) o, més sovint, derivada (aeroespacial, angloamericà, boreoalpí, socioeconòmic, termonuclear). Les bases de l’esquerra poden ser cultes (hemoteràpia), no cultes (civicomilitar, fisicoquímic, indoirànic, russojaponès valencianobalear) o combinació de cultes i no cultes (sociopoliticocultural).

En general les bases no cultes de l’esquerra poden ser simples, com indo o russo, o derivades, com valenciano, fisico o civico, i en aquest darrer cas presenten majoritàriament el sufix -ic.

c) Els compostos cultes verbals presenten una base verbal no culta a la dreta que n’és el nucli (gravar en pirogravar) i una base a l’esquerra que equival, segons el cas, a un adjunt instrumental o de manera del verb de la base de la dreta (‘gravar amb foc’). Tanmateix, els compostos cultes verbals deriven, generalment, d’un altre compost culte nominal o adjectival. Per exemple, els verbs cronometrar i centrifugar són, respectivament, derivats per conversió dels compostos cultes nominal cronòmetre i adjectival centrífug; els verbs cloroformitzar i liofilitzar són, respectivament, derivats per sufixació dels compostos cultes nominal cloroform i adjectival liòfil.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona