7. La composiciˇ i altres processos de formaciˇ de mots

7.4.1 El truncament



acr˛nim
composiciˇ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciˇ
sigla
truncament

El truncament és un procediment d’abreviació que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat. Aquest procediment és més propi dels registres informals i no sol transcendir als registres formals.

a) La forma tradicional de truncament de mots no cultes consisteix a prendre la seqüència final del mot de base que inclou la síl·laba tònica i que pot ser, segons el cas, monosil·làbica (com Bet de Elisabet) o bisil·làbica (com Tomeu de Bartomeu, Fina de Josefina o Tòfol de Cristòfol). Aquest tipus de truncament és característic de la formació de noms propis usats amb caràcter afectuós o familiar i també de mots del llenguatge infantil (com metes de mametes).

Encara que en aquest tipus de truncament es produeix d’una manera habitual la pèrdua de les síl·labes de l’esquerra del mot de base (per exemple, la seqüència Agus de Agustina, en Tina), hi ha algun cas que conserva la consonant inicial (com Jep de Josep o Jana de Joana). En general, la forma truncada és una còpia de la part que s’ha pres del mot de base, que en certs casos és un diminutiu (com Met de Jaumet o Tona de Martona). Amb tot, hi ha truncaments que presenten formes idiosincràtiques, com Biel (de Gabriel), Laia (de Eulàlia), Coia (de Misericòrdia), Tuies (de Gertrudis) o Xim (de Joaquim). En algun cas, juntament amb el truncament, es produeix reduplicació de les consonants, com en Nono (de Noèlia) o en Noni (de Jeroni), de vegades amb l’addició d’una i final, com en Nani (de Joan).GIEC

En els parlars valencians, el truncament dels antropònims masculins pren en molts casos la terminació masculina o. Així, Cento (Vicent), Nelo (Manel), Ximo (Joaquim), Quelo (Miquel) o Melo (Ismael).

b) Més recentment, per influència forana, s’ha introduït la modalitat de truncament consistent a prendre la seqüència inicial del mot de base reduïda a una forma monosil·làbica (com Cris de Cristina), o bisil·làbica (com Montse o Muntsa de Montserrat o Mati de Matilde). Algunes d’aquestes formes prenen una i final (com Pili de Pilar) i altres formes prenen una a de femení (com Pura de Purificació, al costat de Puri).

Aquesta forma de truncament no s’aplica solament als noms de pila, sinó que pot afectar altres noms propis (com Capde de Capdevila, La Publi de La Publicitat o Barça de (Futbol Club) Barcelona) i noms comuns (com poli de policia) o adjectius (com tranqui de tranquil), i en aquests darrers casos es poden trobar formes truncades de tres síl·labes amb l’accent en la segona síl·laba (com indepe de independentista; cf. mani i manifa de manifestació).

Sovint la vocal final àtona no experimenta reducció vocàlica en els parlars que normalment redueixen [a], [e] i [o] àtones a [ə] i [u], com en Benja (de Benjamí), profe (de professor) o la Corpo (de Corporació (Catalana de Mitjans Audiovisuals)).GIEC

c) Un altre tipus de truncament és el que es produeix en alguns compostos cultes, en què s’elimina un dels constituents, normalment el segon. És el cas de paraules com micro (de micròfon), disco (de discoteca), foto (de fotografia), metro (de ferrocarril metropolità), moto (de motocicleta), tele (de televisió) o vídeo (de videocasset). El constituent que queda després del truncament pot existir autònomament, com en estèreo (de estereofònic) o zoo (de zoològic), però sovint es tracta de solucions que no solen transcendir als registres formals, com micro (de micròfon) o físio (de fisioterapeuta). En general, aquest tipus de truncament es fa a partir de noms per a crear altres noms i són pocs els casos d’adjectius: estèreo (de estereofònic), porno (de pornogràfic), entre d’altres.

Actualitzaciˇ: 04/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona