7. La composiciˇ i altres processos de formaciˇ de mots

7.4.3 La formació de sigles i de mots creuats



acr˛nim
composiciˇ
compost
compost culte
mot creuat
reduplicaciˇ
sigla
truncament

A partir de l’abreviació de dos mots o més es poden formar sigles, confegint-les amb les lletres inicials dels mots d’un sintagma, o mots creuats, amb fragments dels mots que es prenen com a base.

a) Les sigles són mots que resulten de l’abreviació del sintagma nominal que habitualment substitueixen. Aquesta abreviació es forma generalment amb les lletres inicials dels mots amb significat lèxic del sintagma: MNAC (de Museu Nacional d’Art de Catalunya), ONU (de Organització de les Nacions Unides), ETT (de empresa de treball temporal), ONG (de organització no governamental). MNAC i ONU equivalen a noms propis, i ETT i ONG, a noms comuns.

De vegades les sigles prenen les inicials dels components d’un mot complex, com en ADN (de àcid desoxiribonucleic), en què la d correspon a la base desoxiribo i la n a la base nucleic. Més esporàdicament, hi ha sigles que incorporen la inicial de mots del sintagma nominal que tenen un significat gramatical, com la conjunció i en CiU (de Convergència i Unió) o la preposició per en CPNL (de Consorci per a la Normalització Lingüística), o que contenen xifres, com el 3 de 3D (de (en) tres dimensions), o altres símbols, com el signe + en R+D (de recerca i desenvolupament).

En uns casos, la sigla es pronuncia habitualment com un mot (com ONU, pronunciada o.nu) i s’anomena acrònim. En altres casos, la sigla es pronuncia com la successió dels noms de les lletres que la formen (com TDT, pronunciada te.de.te). Hi ha acrònims que sovint es pronuncien inserint una vocal entre consonants, com en MNAC (me.nac), o que prenen més d’una lletra per mot, com en Bivaldi (de Bi(blioteca) Val(enciana) Di(gital)).

Els acrònims són habitualment polisil·làbics. En general, en lloc d’acrònims monosil·làbics trobem sigles pronunciades amb els noms de les lletres, com ONG (de organització no governamental, pronunciada o.e.na.ge) o ILP (de iniciativa legislativa popular, pronunciada i.e.la.pe). Els acrònims monosil·làbics existents solen tenir una síl·laba acabada en semivocal, com DIU (de dispositiu intrauterí), o en consonant OMS (de Organització Mundial de la Salut) o TIC (de tecnologies de la informació i la comunicació), però hi ha casos com PIB (de producte interior brut) que alternen les dues solucions possibles (pib i pe.i.be). D’altra banda, hi ha acrònims amb obertura habitualment semivocàlica, com UOC (de Universitat Oberta de Catalunya, [wɔ́k]), al costat d’acrònims en què el contacte vocàlic se sol resoldre en hiat, com en IES (de institut d’ensenyament secundari, [iés]).

La posició de l’accent en els acrònims sol estar condicionada per l’estructura fonològica: si acaba en vocal, la sigla és plana, com en OCU ([ɔ́]cu); altrament, la sigla és aguda, com en IVAM (de Institut Valencià d’Art Modern, pronunciat iv[á]m). En canvi, les sigles pronunciades com a successió de lletres tenen l’accent de mot en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment no redueixen les vocals àtones de les altres: DVD (de disc versàtil digital, pronunciat d[e].v[e].d[é]), ADF (de Agrupació de Defensa Forestal, pronunciat [a].d[e].[é].fa).

Les sigles prenen la categoria, el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen: així, diem el CAP (cf. el centre d’atenció primària), la TDT (cf. la televisió digital terrestre), els EUA (cf. els Estats Units d’Amèrica) i les PAU (cf. les proves d’accés a la universitat). Però també pot ser que el nucli del sintagma nominal no estigui representat en la sigla, com en la MAT (cf. (la línia elèctrica de) molt alta tensió). Les sigles que es formen a partir de sintagmes en singular i equivalen a noms propis no admeten el plural perquè designen entitats úniques (l’OMS). Tampoc no presenten marca de plural les sigles que es formen a partir de sintagmes en plural, malgrat que en aquest cas s’usen amb l’article en plural (els EUA, les PAU, les TIC). n Tradicionalment s’ha tendit a reflectir el plural en l’escriptura només en aquelles sigles que s’equiparen plenament als noms comuns i s’escriuen en minúscula: un ovni / uns ovnis, un elapé / uns elapés (però els CAP, les TDT). Actualment, però, també és habitual reflectir gràficament la marca de plural en les que s’escriuen en majúscula: el CAP / els CAPs, la TDT / les TDTs.

b) Els mots creuats es formen normalment a partir de l’encaix o fusió de dues o més bases segmentades. El significat del mot creuat sol equivaler al significat del sintagma del qual provenen les bases (per exemple, ofimàtica designa la informàtica per a oficina) o és la suma dels significats de les bases (per exemple, boirum designa una barreja de boira i fum).

A diferència del truncament, la segmentació de les bases no té en compte la integritat dels morfemes que les componen ni la seva estructura sil·làbica: en molts casos, les bases segmentades se superposen de manera que part de la síl·laba de l’una forma síl·laba amb part de la síl·laba de l’altra, com en crònut (de cr(oissant) i (d)ònut). A diferència de les sigles, les bases no formen necessàriament un sintagma i la seva segmentació no se sol limitar a la lletra inicial, com en informàtica (de informació automàtica).

El tipus més freqüent és el que es forma prenent el segment inicial de la primera paraula i el segment final de la segona: boirum (de boir(a) i (f)um), estagflació (de estag(nació) i (in)flació). Però també es pot donar el cas que només se segmenti la primera base, com en cantautor (de cant(ant) i autor) o frontenis (de fron(tó) i tenis), o que es prenguin els segments finals de les bases, com en Tísner (de (Ar)tís (Ge)ner).

En tant que prenen els segments inicials de les paraules, són casos propers als acrònims els mots creuats del tipus redox (de red(ucció) i ox(idació)) o mòdem (de l’anglès mo(dulator-)dem(odulator)). I també s’hi poden posar en relació mots que contenen una base segmentada combinada amb un prefix (com en preqüela o triquini, a partir de les bases (se)qüel(a) o (bi)quini).

Actualitzaciˇ: 25/01/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona