6.1 Introducció



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

El lèxic s’alimenta i s’actualitza mitjançant processos diversos, que o bé permeten assignar nous significats a formes existents sense variar-ne l’estructura ni les propietats gramaticals bàsiques (com el nom ratolí ‘mamífer rosegador’, que ha pres el significat de ‘dispositiu informàtic’) o bé donen lloc a noves formes per mitjà de mecanismes morfològics (com els adjectius rítmic o arrítmic respecte a ritme) o amb lexicalitzacions (com el nom maldecap, format a partir del sintagma mal de cap) o gramaticalitzacions (com el quantificador negatiu cap, format a partir del nom cap).GIEC

La formació de mots a partir de processos morfològics es realitza a través de la derivació i de la composició, i menys habitualment a través d’altres processos, com el truncament, la reduplicació o la formació de sigles i mots creuats. El quadre 6.1 recull i exemplifica els diferents processos de formació de mots.

En aquest capítol ens ocupem de la derivació. La derivació pot ser per sufixació (de actiu, activista), per prefixació (de dir, contradir) o per conversió (de l’adjectiu noble, el nom noble), amb afixos en el cas de la sufixació i la prefixació i sense afixos derivatius en el cas de la conversió.

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona