6.2 La derivació



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

La derivació és un procés morfològic que consisteix a modificar una base lèxica per a formar un mot nou, generalment mitjançant l’adjunció d’un morfema denominat afix derivatiu. Tenint en compte la posició que ocupa l’afix respecte a la base lèxica, es distingeix la sufixació i la prefixació. Així, per exemple, els sufixos -or i -et s’adjunten, respectivament, a la dreta de les bases fresc i dit per a formar els mots frescor i ditet; semblantment, els prefixos des- i re- s’adjunten, respectivament, a l’esquerra de les bases ordre i fer per a formar els mots desordre i refer.GIEC

Hi ha casos en què un afix s’insereix entre una base i un sufix i no aporta cap significació específica al mot, o bé li aporta una significació de tipus valoratiu. En aquest cas, tradicionalment, s’ha parlat d’infixació i d’infixos. Tanmateix, es tracta de sufixos que van seguits d’un altre sufix i han quedat, doncs, fixats dins la paraula. És el cas, per exemple, del sufix -ol, que apareix en posició final i té significat diminutiu en estanyol o pujol i en posició medial en rajolí o ratolí, però no aporta cap matís a hortolà o casolà.

En algun cas, el nou mot es forma per prefixació i sufixació alhora i es parla aleshores de parasíntesi. És el que ocorre, per exemple, amb esdentegar, format afegint a la base dent el sufix -egar i el prefix es-, com mostra el fet que no existeixi el mot dentegar, només amb el sufix, ni el mot esdentar, només amb el prefix.

Al costat dels processos de derivació per adjunció d’afixos derivatius, hi ha processos de derivació que permeten formar mots sense la mediació d’un afix derivatiu, entre els quals destaca la conversió. Aquest procés morfològic permet la formació de mots a partir de bases lèxiques que existeixen com a mots independents simplement canviant-ne la categoria. Així, el verb retratar prové de la base nominal retrat sense que s’hi hagi adjuntat cap sufix: el mot resultant adopta les marques de flexió corresponents a la nova categoria si aquesta té flexió, com en el cas que estem comentant, que en la forma de l’infinitiu té la terminació -ar. De la mateixa manera podem formar el derivat nominal descans de la base descans del verb descansar o el verb alegrar de l’adjectiu alegre sense afegir-hi cap afix derivatiu, només la marca de flexió corresponent a l’infinitiu. El nou mot té, respecte a la base, un significat diferent, una categoria i unes propietats sintàctiques diferents i una flexió també diferent.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona