6.3 La sufixació



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

La sufixació és un procés de derivació que permet formar mots a partir de l’adjunció d’un afix derivatiu a la dreta d’una base lèxica.

a) La base lèxica pot ser categorialment nominal, com sal en saler; adjectival, com trist en tristesa, o verbal, com escamp en escampall. Més ocasionalment, aquesta base pot pertànyer a altres categories: pot ser adverbial, com sovint en sovintejar; preposicional, com lluny en llunyíssim; numeral, com sis en sisè, o quantitativa, com poc en poquet.

Les bases lèxiques no es veuen afectades pels fenòmens consonàntics de final de mot, de manera que, per exemple, es manté la n final de camin en caminal (cf. camí), la r de flor en floral o la d de mercad en mercadejar (cf. mercat).

És freqüent que hi hagi variants en la base, com pit- i pitr-, que apareixen, respectivament, en casos com pitam o pitet i pitram o pitrera. Sovint apareixen perquè conviuen variants cultes i no cultes d’una mateixa base, com, per exemple, làctic, lactosa o lactància, formats amb la base lact, que no existeix com a mot independent en català i que s’ha adoptat directament del llatí, i lleter, lletós o lleteria, formats amb la base llet, que sí que existeix com a mot independent.

b) El sufix és l’element que determina les propietats morfosintàctiques i el significat del mot resultant i estableix la posició de l’accent. El sufix ‑or, per exemple, s’adjunta a la base adjectival fresc, dona com a resultat un nom femení no comptable, aporta el significat de ‘qualitat de’, en aquest cas ‘qualitat de fresc’, i fixa l’accent en la síl·laba cor del mot frescor.GIEC

Un sufix pot anar seguit d’una vocal de suport, com en el cas de -ble, o de marques flexives, en casos com -ós/-osa i -íssim/-íssima. Per claredat expositiva, no utilitzarem el parèntesi que separa el sufix pròpiament d’altres marques.

En altres casos el sufix només matisa el significat que aporta la base lèxica. El sufix -et s’adjunta a la base nominal dit, fixa l’accent en la síl·laba tet del mot ditet i afegeix un matís valoratiu al significat de la base nominal dit; però el mot ditet és un nom masculí comptable com dit i designa la mateixa part del cos.

Els sufixos derivatius, a diferència de les bases lèxiques, es veuen afectats pels processos consonàntics en posició final de mot. Així, per exemple, s’elideix la n final del sufix -ció en un mot com fundació quan no va seguit de cap altre sufix o marca flexiva, que sí que es manifesta fonèticament en el plural fundacions o en l’adjectiu fundacional.

Com en el cas de les bases lèxiques, en els sufixos derivatius també és freqüent que hi hagi variants formals: el sufix -ble, per exemple, presenta la variant -bil quan va seguit d’un altre sufix, com es pot observar en estable, estabilitzar o amable, amabilitat.GIEC

La flexió és perifèrica respecte de la sufixació i, per tant, els sufixos s’adjunten a bases lèxiques i no pas a mots flexionats.GIEC Els mots sufixats a partir del mot taula, per exemple, es formen adjuntant sufixos a la base taul (tauleta, taulejar, taulell). Tanmateix, algunes bases presenten marques que en els derivats que provenen d’una base verbal corresponen a la vocal temàtica, i en els adverbis en -ment, al femení singular.

En el cas dels derivats que provenen d’una base verbal amb un sufix començat per consonant, les bases verbals presenten la vocal temàtica, que permet evitar seqüències de dues o més consonants (pescador, rebedor, regidor). En canvi, quan el sufix comença per vocal, no hi ha vocal temàtica: agradós, pudós, combatiu, estrenyor. En el cas dels adverbis en -ment, com altament, la base adjectival adopta la forma femenina (alta).

La vocal temàtica és a en les bases lèxiques corresponents als verbs de la primera conjugació i i en els de la tercera, tot i que entre aquestes darreres hi ha algun cas amb e (partença, esmunyedís). En les bases verbals de la segona conjugació alternen les vocals e i i: la vocal temàtica predominant és e (bevedor, venedor, fonedís, temença, torcedura), excepte amb els sufixos -ble (bevible, vendible) i -ció (aparició, perdició). Amb el sufix -ment, la vocal originàriament era i, la qual es manté en tots els parlars en certs mots (abatiment, venciment), però en altres mots es produeixen diferències entre parlars, com mostren les formes valencianes creiximent o naiximent, que s’eviten en els registres formals en favor de les més generals creixement i naixement.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona