6.3.1 Classes de sufixos



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

Els sufixos es poden classificar atenent a criteris fonològics o bé a criteris sintàctics i semàntics.

a) Segons un criteri fonològic es parla de sufixos tònics, que són majoritaris, i de sufixos derivatius àtons, els quals solen ser preaccentuats.

— Els sufixos tònics, com ara -ós/-osa i -íssim/-íssima, exigeixen que l’accent recaigui sobre la síl·laba que conté la vocal del sufix o, en el cas que tingui més d’una vocal, sobre la síl·laba que conté la vocal tònica; així, la base perill té l’accent en la síl·laba rill i els derivats perillós i perillosíssim el traslladen al sufix.

— Els sufixos àtons no tenen accent. La majoria són preaccentuats, és a dir, són afixos àtons que exigeixen que l’accent recaigui en la síl·laba immediatament anterior al sufix, tal com es pot veure en casos com adulteri, atòmic o purpuri, derivats de adúlter, àtom i púrpura, respectivament.

Si aquesta síl·laba conté una e o una o, exigeixen que sigui oberta ([ɛ] o [ɔ]), cosa que es pot observar en les alternances vocàliques de quim[é]ra - quim[ɛ́]ric o fara[ó] - fara[ɔ́]nic.

Quan se succeeixen diversos sufixos, l’accent recau sobre l’últim si és tònic (perill - perillós - perillosíssim) o sobre la síl·laba immediatament precedent a l’últim si és àton (cèl·lula - cel·lulosa - cel·lulòsic).

b) Des del punt de vista sintàctic i semàntic, els sufixos derivatius es classifiquen en sufixos lèxics i sufixos valoratius, com mostra el quadre 6.2.

— Els sufixos lèxics imposen al mot resultant la categoria lèxica i la classe semàntica i, doncs, podem distingir els sufixos nominalitzadors, que donen com a resultat un nom (com -atge en maquillatge); els sufixos adjectivadors, que donen com a resultat un adjectiu (com -ar en polar); els sufixos verbalitzadors, que donen com a resultat un verb (com -itzar en fertilitzar), i el sufix adverbialitzador -ment, que dona com a resultat un adverbi (educadament).

La sufixació lèxica és un dels procediments més productius per a la formació de mots. Tanmateix, no tots els sufixos lèxics són igualment productius, entenent per productivitat l’existència d’un nombre elevat de mots que presenten el sufix i la capacitat de crear paraules noves.GIEC

El quadre 6.3 recull i exemplifica els sufixos lèxics més freqüents, incloent-hi, entre parèntesis, les variants principals que presenten.

— Els sufixos valoratius serveixen per a matisar el significat de la base lèxica a la qual s’adjunten, afegint-hi una característica dimensional (com l’augmentatiu -ot en peuot i el diminutiu -et en peuet), o bé una valoració de caràcter subjectiu despectiva (com -astre en politicastre) o intensiva (com -ucar en tallucar).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona