6.3.2 La nominalització



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

La nominalització és un procés que permet formar noms per sufixació lèxica a partir de bases nominals, adjectivals i verbals, com recull i exemplifica el quadre 6.4.GIEC S’hi inclouen, entre parèntesis, les variants principals.

a) Partint d’una base nominal, es poden formar noms que, a grans trets, pertanyen a les classes semàntiques següents:

— Noms d’oficis i activitats diverses (/-ana, -aire, -ari/-ària, -er/-era i -ista): milicià/miliciana, puntaire, bibliotecari/bibliotecària, fuster/fustera, dentista. Actualment, els més productius són -er/-era (bloguer/bloguera) i -ista (interiorista); en canvi, /-ana i -aire se solen associar amb oficis antics i manuals (manyà/manyana, barretinaire).

— Noms de plantes (-er o -era): roser, esparreguera.

— Noms col·lectius (-al, -all o -alla, -am, -ar, -ari o -ària, -at o -ada, -atge, -et o -eda, -ia o -eria, -osa i -um): personal, plomall, cosinalla, rocam, roserar, receptari, maquinàriadentat, nuvolada, moblatge, canyet, fageda, escolania, imatgeria, avellanosa, vacum.

— Noms d’objectes destinats a contenir o desar alguna cosa (-ari i -er o -era): reliquiari, clauer, llenyera.

— Noms d’establiments o locals on s’exerceix un ofici (-ia o -eria): rellotgeria, sastreria.

— Noms que designen un moviment, sistema o esport (-isme) i els noms dels seus seguidors, partidaris o membres (-ista): terrorisme i terrorista, intervencionisme i intervencionista, piragüisme i piragüista.

— Noms que designen qualitat, estat o condició o, segons el cas, títol i jurisdicció o forma d’organització (-at, -atge, -ia, -eria): comtat, mecenatge, pagesia, lladreria.

— Noms d’acció (-ada): animalada.

b) Partint d’una base adjectival, es poden formar les classes de noms següents:

— Noms que expressen la qualitat que s’atribueix a una persona o cosa, com -esa, -ia o -eria, -itat (i les variants -dat, -edat, -etat, -tat), -or i -ura (o -úria): feblesa, valentia, dolenteria, solidaritat, orfandat, netedat, vaguetat, caducitat, amargor, altura, foscúria. Actualment, el sufix més productiu és -itat.

El sufix -esa té una variant clàssica, -ea, que s’ha mantingut en una part important dels parlars valencians en paraules tradicionals, però que s’evita en els registres formals: brutesa o brutea, pobresa o pobrea, vellesa o vellea. L’elisió de la sibilant es fa extensiva a mots com peresa (perea), en els quals no intervé el sufix.

Així mateix, hi ha una sèrie de sufixos d’origen culte que també figuren en noms que expressen qualitat, com -ia àton (extravagància), -ícia (brutícia) i -ud (o -itud) (infinitud, promptitud). Aquests sufixos apareixen en un gran nombre de cultismes presos del llatí: eficàcia, elegància, ortodòxia, perfídia; perícia; decrepitud, ingratitud, licitud, rectitud, solitud.

A aquests sufixos s’hi pot afegir -, que es troba exclusivament en cultismes (propensió, tensió) i que està relacionat amb la forma -ció, que s’adjunta a bases verbals.

 — Noms de dimensions o magnituds (-ada i -ària): amplada, llargada; amplària, llargària.

— Noms que indiquen sistema, doctrina o ideologia (-isme) i els noms dels seus seguidors o partidaris (-ista): nacionalisme i nacionalista, socialisme i socialista, totalitarisme i totalitarista.

c) Partint d’una base verbal, es poden formar les classes de noms següents:

— Noms que designen l’acció i l’efecte expressats per la base verbal, com -all (o -alla), -atge, -ció, -dera (o -era), -dura (o -ura), -ell (o -ella), -ment, -nça, -or, -tori i -ori: escampall, troballa, dopatge, instal·lació, bufadera, bufera, torcedura, muntura, capgirell, tombarella, ensenyament, aliança, resplendor, interrogatori, casori. Els més productius són -ció i -ment, seguits a distància per -atge, que s’ha especialitzat en la formació de noms d’operacions tècniques (aterratge, buidatge). La resta de sufixos no són productius en l’actualitat.

La variant -menta de mots com enraonamenta és menys productiva i pròpia dels registres informals.

— Noms d’instruments, estris o objectes (-all o -alla, -dor o -dora i les variants -or i -ora, -ell i -et o -eta): topall, sonalla, colador, grapadora, cinyell, bolquet, escalfeta. Molts dels noms en -dor i en -or o -ora són també adjectius, com és el cas de encenedor, repetidor, transformador, compressor, extintor, emissora o impressora. Amb l’excepció del sufix ‑dor o -dora (que té la variant -or o -ora), els altres sufixos no són productius.

— Noms de lloc (-all, -dor o -dora, -ell o -ella, -er o -era i -ori -tori): trencall, rebedor, paridora, baterell, posella, degoter, passera, reservori, observatori.

— Noms que indiquen l’agent de l’acció expressada per la base verbal (-dor/-dora, -aire, -er/-era i -et o -eta): boxejador/boxejadora, caminaire, llogater/llogatera, esmolet, espieta. El més productiu és el sufix -dor/-dora, que té la variant d’origen culte -or/-ora que apareix, precedida de s o t, en un conjunt nombrós de mots, com compositor/compositora, escriptor/escriptora o professor/professora. Molts dels noms en -dor i -or són també adjectius: comprador, venedor, consumidor, corrector, successor.

— Noms que indiquen el resultat d’un procés expressat per un verb (-all o -alla, -dura, -et, -im): enfilall, deixalla, cosidura, xuclet, socarrim. Aquests sufixos no són productius actualment.

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona