6.3.3 L'adjectivació



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

L’adjectivació és un procés que permet formar adjectius per sufixació lèxica sobretot a partir de bases nominals, adjectivals i verbals.GIEC Els adjectius obtinguts per sufixació poden ser qualificatius, si designen qualitats, com panxut, pigat o verdós, o relacionals, si estableixen associacions temàtiques o classificacions, com parisenc, policíac o pulmonar. El quadre 6.5 mostra els principals sufixos lèxics adjectivadors.

a) Amb una base nominal es poden formar adjectius relacionals i qualificatius:

— Els adjectius relacionals es formen mitjançant prefixos com /-ana (luterà/luterana), -al (comarcal), -ar (laminar), -ari/-ària (suplementari/suplementària), -enc/-enca (estiuenc/estiuenca), -er/-era (carener/carenera), -ès/-esa (francès/francesa), -esc/-esca (carnavalesc/carnavalesca), -iu/-iva o -iu/-iua (festiu/festiva, geliu/geliua), -ívol/-ívola (senyorívol/senyorívola) i -ós/-osa (ferrós/ferrosa), entre d’altres. Es poden parafrasejar mitjançant la fórmula ‘relatiu o pertanyent a’, com ara papal (‘relatiu o pertanyent al papa’).

Els sufixos /-ana, -ià/-iana, -enc/-enca, -eny/-enya, -er/-era, -ès/-esa i /-ina també formen gentilicis sobre la base d’un topònim: andorrà/andorrana, iranià/iraniana, sabadellenc/sabadellenca, caribeny/caribenya, tarbener/tarbenera, berlinès/berlinesa, garrotxí/garrotxina.

Els sufixos ‑ià/‑iana i, menys freqüentment, ‑à/‑ana, ‑esc/‑esca, ‑í/‑ina, ‑ita i també el sufix àton -ic/-ica poden adjuntar-se a bases lèxiques provinents de noms propis de persona: fabrià/fabriana, copernicà/copernicana, dantesc/dantesca, isabelí/isabelina, adamita, platònic/platònica.

— Els adjectius qualificatius que expressen possessió es formen a partir dels sufixos -at/-ada (alat/alada), -enc/-enca (argilenc/argilenca), -ós/-osa (poderós/poderosa) i -ut/-uda (barbut/barbuda). Aquests adjectius es poden parafrasejar per ‘que té + nom’ o ‘dotat/proveït de + nom’, com ara sarnós (‘que té sarna’) o enginyós (‘dotat/proveït d’enginy’).

b) Partint d’una base adjectival, es poden formar adjectius qualificatius que expressen tendència amb els sufixos -enc/-enca (agrenc/agrenca), ‑ís/‑issa (malaltís/malaltissa) i -ós/-osa (asprós/asprosa).

c) Partint d’una base verbal, principalment de la primera conjugació, es poden formar adjectius de sentit actiu, o que expressen tendència a assolir un estat, o de sentit passiu.

— Els adjectius de sentit actiu es formen amb els sufixos -aire (cantaire), -dor/-dora (acollidor/acollidora), -er/-era (triganer/triganera), -ós/-osa (pudós/pudosa) i -tiu/-tiva (acreditatiu, acreditativa). Aquests adjectius es poden parafrasejar mitjançant la fórmula ‘que + verb’, com sobrer (‘que sobra’).

Els sufixos -dor/-dora, -tiu/-tiva i -tori/-tòria presenten les variants -or/-ora, -iu/-iva i -ori/-òria en cultismes (impulsor/impulsora, persuasiu/persuasiva, excretori/excretòria). Els sufixos -tiu/-tiva i -tori/-tòria (i les variants corresponents) apareixen sobretot en cultismes que pertanyen sovint a llenguatges d’especialitat.

— Un altre tipus d’adjectius de sentit actiu són els que expressen una certa tendència o propensió a assolir un determinat estat, que es formen amb els sufixos -dís/-dissa (enamoradís/enamoradissa) i -ós/-osa (estellós/estellosa). El sufix més freqüent per a aquest tipus d’adjectiu és ‑dís/-dissa.

— Els adjectius de sentit passiu es formen amb el sufix -ble (esperable) i amb el sufix -dor/-dora (passador/passadora) i es poden parafrasejar per ‘que pot ser + participi’ (com ara absorbible ‘que pot ser absorbit’) o ‘que es pot + verb’, (com collidor ‘que es pot collir’). Aquests adjectius generalment es formen sobre una base verbal transitiva.

Alguns adjectius que han arribat al català ja formats des del llatí tenen una base verbal no transitiva i, per tant, no tenen sentit passiu (estable, existible, perdurable, perible). Quan el sufix -ble apareix amb un verb com agradar, que no és transitiu, l’adjectiu tampoc no té sentit passiu (agradable). El sufix -ívol/-ívola també té un sentit proper al sufix -ble, però és molt poc productiu: mengívol/mengívola, planyívol/planyívola, avorrívol/avorrívola.

d) Hi ha sufixos que s’ajunten a bases lèxiques d’altres categories. Així, els sufixos /-ena (cinquè/cinquena) i -èsim/-èsima (centèsim/centèsima) permeten formar ordinals i numerals fraccionaris sobre bases numerals cardinals, llevat dels quatre primers, que tenen formes específiques (primer, segon, tercer, quart). També es creen adjectius a partir d’algunes preposicions que presenten un comportament proper al dels adverbis, com llunyà (de lluny), forà (de fora) o proper (de prop).

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona