6.3.4 La verbalització



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

La verbalització és un procés que permet formar verbs de la primera conjugació a partir de l’adjunció d’un sufix a una base lèxica en general nominal o adjectival, com en fumejar (de fum) i dificultar (de difícil).GIEC El quadre 6.6 recull i exemplifica els principals sufixos d’aquest tipus.

a) Els sufixos que s’adjunten a una base nominal són -ejar (martellejar), -ificar (mitificar), -itzar (alfabetitzar) i residualment -egar (pedregar).

— El sufix verbalitzador -ejar és el més productiu, raó per la qual es troba en manlleus adaptats (escamotejar, escanejar, xatejar). A més, pot formar verbs impersonals meteorològics del tipus de borrasquejar, calorejar, llostrejar, ponentejar o ventejar.GIEC

En certs casos es donen alternances entre un derivat amb el sufix -ejar i un derivat sense sufix. Unes vegades tenen significats diferents: planar expressa l’acció de volar amb les ales esteses i sense impulsar-se, mentre que planejar equival a aplanar i a planificar; capotejar significa moure el cap, i capotar, donar mitja volta de campana un vehicle. Altres vegades tots dos verbs són sinònims, com bloquejar/blocar, boicotejar/boicotar, boxejar/boxar, cablejar/cablar, flirtejar/flirtar, encara que en l’ús sol ser més habitual una de les dues formes.

— El sufix verbalitzador -ificar apareix sobretot amb bases nominals cultes llatines i forma verbs transitius o pronominals: corporificar, damnificar, fructificar, pacificar; gasificar-se, momificar-se.

— Els verbs obtinguts per adjunció del sufix -itzar a una base nominal no són tan nombrosos com els obtinguts a partir d’una base adjectival. En són exemples canalitzar, climatitzar, dogmatitzar, perioditzar, profetitzar i senyalitzar.

— El sufix verbalitzador -egar no és productiu i forma part de molt pocs verbs, com banyegar, llampegar, manegar, pedregar i sedegar, tot i que apareix en nombroses formacions parasintètiques, acompanyant els prefixos a- (abonyegar), en- (enfetgegar, empudegar) i es- (espitregar).

b) Els sufixos que s’adjunten a una base adjectival per a formar verbs són -ificar (simplificar), -itar (facilitar), -itzar (nacionalitzar) i -ejar (fosquejar). Els tres primers formen verbs d’acció, i l’últim, verbs que indiquen un estat o procés.

— El sufix -ificar apareix sobretot en verbs presos del llatí (dulcificar, mundificar, solidificar (i solidificar-se)) i és poc productiu.

— El sufix -itar s’adjunta a unes quantes bases adjectivals acabades en -il, -iç, -aç i -ble i forma verbs com debilitar, felicitar, capacitar i possibilitar.

— El sufix -itzar és el més productiu i el que imposa menys restriccions a les bases adjectivals amb què es combina: amenitzar, banalitzar, francesitzar, patentitzar, polititzar (i polititzar-se), solidaritzar (i solidaritzar-se).

— Amb el sufix -ejar es formen verbs que atribueixen una tendència a presentar la propietat expressada per la base adjectival: calbejar, coixejar, estretejar, primerejar, verdejar.

El sufix -ejar també permet formar verbs a partir d’alguna base adverbial (com ara sovint  sovintejar, tard  tardejar), o preposicional (en aquest darrer cas, de preposicions que poden ser usades intransitivament, com ara lluny  llunyejar), o a partir d’un quantitatiu (massa  massejar, poc  poquejar).

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona