6.3.6 La sufixació valorativa



afix derivatiu
base lèxica
conversió
derivació
prefix
sufix
sufix lèxic
sufix valoratiu

La sufixació valorativa consisteix en l’adjunció a una base lèxica d’un sufix que matisa el significat d’aquesta base lèxica, sense canviar la categoria del mot ni el significat bàsic. Així, caseta i casassa afegeixen a la base nominal una característica dimensional diminutiva i augmentativa, respectivament, però la categoria dels mots caseta i casassa és la mateixa que la del nom casa (nom femení). El quadre 6.7 recull i exemplifica els principals sufixos valoratius, incloent-hi, entre parèntesis, les variants principals que presenten.

a) Els sufixos augmentatius són -às/-assa, -ot/-ota, -arro/-arra i ‑íssim/‑issima. Els més habituals són -às/-assa i -ot/-ota, que es poden adjuntar tant a bases nominals (boca -  bocassa, - manota) com adjectivals, cas en què aporten una modificació de grau (bo - bonàs/bonassa ‘excessivament bo’, brut - brutot/brutota ‘que bruteja, bastant brut’). Més ocasionalment, apareixen amb altres bases: aviat - aviadot, lluny - llunyot. És menys productiu el sufix -arro/-arra, que s’adjunta sobretot a bases nominals: gos - gossarro, ungla - unglarra.

Els sufixos superlatius pertanyen a la classe dels augmentatius. Els adjectius, certs participis, certs adverbis i algunes preposicions intransitives poden formar el grau superlatiu d’una manera regular amb el sufix ‑íssim/‑íssima: rapidíssim/rapidíssima, cantadíssim/cantadíssima, tardíssim, llunyíssim.

En algun cas, el superlatiu en -íssim/-íssima coexisteix amb el superlatiu d’origen culte en -èrrim/-èrrima: pobríssim/pobríssima i paupèrrim/paupèrrima.

b) Els sufixos diminutius més habituals són -et/-eta i /-ona i es poden adjuntar productivament a bases nominals (dent- denteta, peu - peuet, animal - animaló, cara - carona) i adjectivals (bonic - boniquet/boniqueta, beneit - beneitó/beneitona). Molt ocasionalment es pot trobar el sufix -et/-eta amb certs adverbis (aviat - aviadet, de pressa - de presseta) i certes preposicions intransitives (a prop - a propet, lluny - llunyet). 

c) Els sufixos despectius més habituals són -astre/-astra (metge- metjastre/metjastra) i -ús (o -ussa) (carn - carnús, gent - gentussa).

d) Els principals sufixos intensius són -assar, -icar, -iscar, -issar, -onar, -ucar i -ussar. Aquests sufixos presenten valors associats a la intensitat o la modalitat de l’acció i s’adjunten a unes poques bases verbals de la primera conjugació, com en el cas de les parelles allargar- allargassar, plorar - ploricar, enamorar - enamoriscar-se, enllardar - enllardissar, empatxar - empatxonar, menjar - menjucar i cantar - cantussar. És freqüent que aquests sufixos vagin seguits del sufix valoratiu -ejar, que altera l’aspecte verbal del mot: dormir - dormisquejar, cantar - cantussejar.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona