6.4 La prefixació



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

La prefixació és un procediment de formació de mots que consisteix en l’adjunció d’un afix a l’esquerra d’una base lèxica. Aquest afix es denomina prefix. Així, el prefix in- s’adjunta a l’esquerra de la base crèdul per a formar el derivat incrèdul.

Les característiques principals de la prefixació són les següents:GIEC

a) En general, la base lèxica d’un prefix és nominal, com nom en renom; adjectival, com cert en incert, o verbal, com fer en desfer. En certs casos també pot ser adverbial, com en rebé; preposicional, com la preposició intransitiva prop en apropar; quantitativa, com poc en repoc, o interjectiva, com diantre en rediantre.

b) Els prefixos s’adjunten a una base lèxica sense modificar, generalment, la categoria gramatical d’aquesta base ni modificar-ne l’accent. Així, el nom ordre té l’accent en la síl·laba que conté la vocal o (or), i en el derivat desordre, que també és un nom, l’accent es manté.

Hi ha, però, alguns mots derivats que presenten una categoria diferent de la categoria de la base lèxica. A partir de l’adjectiu feble, per exemple, s’obté el derivat verbal afeblir.GIEC

c) Fonèticament, el contacte entre el prefix i la base lèxica se sol resoldre d’una manera semblant a la de les seqüències de mots quan els sons en contacte són vocàlics: el més habitual és pronunciar les dues vocals com una sola vocal quan són idèntiques (contraatacar, sobreentès, antiimperialista, prooxidant), fusió que en algun cas es reflecteix en l’escriptura (sotaiguar), o formar un diftong quan la segona és i o u (contraindicació, infrautilitzar), encara que es mantenen les dues vocals en hiat en casos com antiàcid i semieix.

En prefixos com bes-, des-, dis-, es-, ex-, sots-, sub- i trans-, la consonant final adopta la sonoritat de la consonant següent: és sorda seguida de consonant sorda (bescanviar [s], destapar [s], disconforme [s], escrostonar [s], exportar [ks], sotstinent [t͡s], subconjunt [p], transpirinenc [s]) i sonora seguida de consonant sonora (besnet [z], desdir [z], disgustar [z], esllomar [z], exmarit [ɡz], sotsdelegat [d͡z], subgènere [b], transmarí [z]). Si el so que segueix és una vocal, la consonant final del prefix generalment es realitza sorda si és una b (subàrea [p], suburbà [p]) o sonora si és una s o una x (besavi [z], desordre [z], disutilitat [z], examant [ɡz], sotsinspector [d͡z], transatlàntic [z]).

Com ocorre en qualsevol altre context morfològic, els prefixos con-, en- i in- canvien la n per una m quan van seguits de les consonants m, p o b: commoure, compenetrar-se, combinar; emmirallar, empadronar, embrutar; immadur, impossible, imbatible.

Els prefixos con- i in- presenten les variants col- i il­- quan s’adjunten a bases lèxiques que comencen per l (col·lateral, il·legible) i les variants co- i i- (escrites cor- i ir-) quan s’adjunten a bases lèxiques començades per r (corrompre, irreal, irrompre). La forma co- també apareix amb bases començades per vocal (coautor, coedició, coordenada; cf. cononcle) i alterna amb con- davant altres consonants (cf. comare i concelebrar, copilot i condeixeble, cosinus i consoci).

d) Com també ocorre en la sufixació, un significat determinat es pot expressar mitjançant prefixos diferents i un prefix pot tenir significats diversos; per exemple, el prefix re- tant pot tenir significat iteratiu (repicar, retocar) com intensificador (recompensar, ressonar), i aquest darrer significat és compartit per altres prefixos com super- (superabundant, superdotat), hiper- (hiperactiu, hipersensible) o arxi- (arximilionari, arxisatisfet).

e) Des del punt de vista combinatori, alguns prefixos admeten una certa recursivitat: antiantigen, postpostmodernitat, rerebuscat. També n’hi ha que poden aparèixer coordinats generalment en llenguatges d’especialitat: per les artèries intra- i extracranials, en figures bi- o tridimensionals.OIEC

f) Certs prefixos poden incidir sobre més d’una paraula, en concret sobre locucions nominals o sintagmes nominals sense especificador. Així, anti- incideix sobre la base crisi en gabinet anticrisi (‘contra la crisi’) i també incideix sobre el sintagma privatització de la sanitat pública en una concentració d’activistes anti-privatització de la sanitat pública (‘contra la privatització de la sanitat pública’). En aquest darrer cas el prefix s’adjunta al sintagma amb un guionet.OIEC

A més de anti- poden presentar aquest comportament prefixos com ex-, pre-, pro- o post-, entre d’altres: Investiguen dos ex-directors generals per una estafa; Té diversos hematomes post-traumatisme cranial.

Semànticament, els prefixos aporten al nou mot un significat que matisa el de la base lèxica, que és la que proporciona el significat fonamental del mot derivat. El quadre 6.8 recull i exemplifica les diferents classes de prefixos, que s’expliquen en els apartats següents, classificant-los segons significats generals, que de vegades reflecteixen plenament i de vegades d’una manera més o menys indirecta. S’hi inclouen, entre parèntesis, les variants principals.

Actualitzaciˇ: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona