6.4.2 Els prefixos de relació espacial



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

Els prefixos de relació espacial formen el grup més nombrós i poden aplicar-se a bases nominals (suboficial), verbals (entreveure) i adjectivals (superpoblat).GIEC

El significat de molts dels adjectius que contenen aquests prefixos no fa referència a la base adjectival a la qual s’adjunten, sinó a la base nominal de la qual prové la base adjectival o a un nom relacionat: endocranial (‘dins del crani’), extraterrestre (‘de fora la terra’), inframandibular (‘sota la mandíbula’), interdental (‘entre les dents’), intramuscular (‘dins els músculs’), subsaharià (‘del sud del Sàhara’), transoceànic (‘a l’altra banda de l’oceà, que travessa l’oceà’).

Aquests prefixos poden expressar valors espacials diversos, en l’eix vertical o horitzontal, quant a posició interna o externa, coincidència, contigüitat o lateralitat (i d’altres de pròxims a la relació espacial), com mostra el quadre 6.10. Bona part d’aquests prefixos també expressen valors temporals o de grau, i fins i tot altres de més específics, amb una relació indirecta amb el significat espacial originari. S’hi inclouen, entre parèntesis, les variants principals.

a) Per a indicar la posició superior, la llengua disposa dels prefixos sobre- i super-: sobreàtic, superposar. El prefix sobre- amb valor espacial s’adjunta a bases nominals (sobrecella, sobretaula) i verbals (sobresortir, sobrevolar). Amb bases adjectivals, el significat espacial és més abstracte i conflueix amb el de grau: sobreagut, sobrehumà, sobrenatural. El prefix super- s’adjunta majoritàriament a bases nominals, sovint de llenguatges d’especialitat (superíndex, superstrat), i només esporàdicament apareix amb bases verbals (superpoblar).

El prefix supra- s’adjunta només a bases provinents d’adjectius relacionals generalment d’origen culte i s’utilitza sobretot en llenguatges d’especialitat: supraglotal, suprarenal.

Pertanyent als llenguatges d’especialitat hi ha també el prefix epi-, que s’adjunta a bases nominals (epicentre, epidermis) i principalment a bases cultes (epígraf, epiteli).

b) Per a indicar la posició inferior, la llengua disposa dels prefixos sota- i sub-. El prefix sota- apareix adjuntat sobretot a bases nominals: sotabarba, sotateulada. Al seu torn, el prefix sub- s’adjunta a bases nominals i adjectivals per a formar paraules que sovint pertanyen a llenguatges d’especialitat: subaquàtic, subíndex. Són escassos els verbs formats amb sota- i sub- amb valor espacial: sotaescriure, subratllar.

Expressen també posició inferior els prefixos infra- i hipo-, que pertanyen bàsicament als llenguatges d’especialitat: en general, infra- s’adjunta a bases adjectivals (infraglòtic, inframandibular), i hipo-, a bases nominals (hipocentre, hipotàlem).

c) La posició anterior es pot expressar amb els prefixos ante-, avant- i pre-, que són poc productius amb aquest significat en comparació amb el valor temporal. El prefix pre- s’adjunta majoritàriament a bases adjectivals (predorsal, prelitoral), mentre que ante- i avant- s’adjunten majoritàriament a bases nominals (antecapella, avantbraç, avantllotja), tot i que trobem algun exemple de ante- amb bases adjectivals (antebraquial, antemural) i de tots dos amb bases verbals (anteposar i avantposar).

En alguns casos es donen parells amb aquests dos prefixos adjuntats a una mateixa base nominal, com antecambra i avantcambra o antesala i avantsala.

d) Per a indicar la localització i la direcció posterior, la llengua disposa de post- i rere-. El prefix post- s’adjunta a bases adjectivals (postlingual, posttònic) i a la base verbal posar en posposar, en què adopta la forma pos‑, i és poc productiu amb aquest significat espacial, especialment si es compara amb el significat temporal. El prefix rere- s’adjunta a bases nominals (rerecor, rereguarda) i té una productivitat molt baixa. Presenta la variant re- en recambra, recular, ressaga (o reressaga) o retaló.

Al costat del prefix rere- trobem el prefix retro-, que es combina majoritàriament amb bases nominals (retropilastra, retrovisor) i amb algunes bases verbals (retroalimentar, retrotransportar) i és propi dels llenguatges d’especialitat. Amb bases nominals que designen accions i amb bases verbals (retrodonació, retrovendre), aquest element pot aportar un valor acostat al de reversió que té el prefix des-.

e) Per a indicar les posicions interior i exterior, la llengua disposa de intra- i extra-, respectivament. En tots dos casos, s’adjunten a bases provinents d’adjectius relacionals i formen, al seu torn, adjectius també relacionals com intramuscular, intravenós, extraparlamentari o extraterrestre, si bé amb extra- també es documenta ocasionalment algun nom, com extraradi, o verb, com extravasar-se.

Al costat dels prefixos intra- i extra- hi ha endo- i exo-, que s’adjunten a bases nominals o adjectivals i són propis de llenguatges d’especialitat: endocranial, endometri; exoesquelet, exotèrmic.

f) La posició medial s’expressa amb els prefixos entre- i inter-. Tots dos prefixos es poden adjuntar a bases nominals (entrebiga, entrecella, interlínia, interlletra) i, amb menys freqüència, a bases verbals (entrecuixar, interposar), però només inter- es pot combinar amb adjectius (intercel·lular, interconfessional, interdental, interurbà).

g) La posició que designa coincidència o contigüitat s’expressa bàsicament amb el prefix con- (convilatà), que presenta les variants com- (compatriota), col- (col·lineal) i co- (coaxial, coplanari). Com mostren els exemples anteriors, aquest prefix (i les seves variants) s’adjunten a bases nominals (conciutadà) o adjectivals (col·lineal).

El prefix con- sol expressar una relació simètrica quan s’adjunta a bases verbals (coeditar, coexistir, concelebrar, conviure), però també pot tenir aquest valor amb algunes bases nominals (condeixeble, copropietari) i adjectivals (concèntric, cooficial).

Amb un valor espacial proper, el prefix contra- adjuntat a bases nominals (contraparet, contraportada) expressa superposició de l’element que designa el nom resultant a l’element que designa la base lèxica: una contraparet és una paret que es construeix recolzada a una altra; la contraportada és el revers de la portada. Sovint contra- afegeix el valor de subsidiarietat al de contigüitat, com en contrabarana, contracanal, contramoll o contratrinxera.

Pertanyent als llenguatges d’especialitat hi ha para-, que amb bases nominals expressa contigüitat o paral·lelisme: paratext, paratiroide.

h) El prefix ultra- expressa una localització més enllà de l’element de referència establert generalment per la base lèxica, que pot ser nominal (ultramar), adjectival (ultramuntà) i, més rarament, verbal (ultrapassar). Actualment aquest prefix no és productiu amb aquest significat espacial.

Amb un significat acostat hi ha meta-, que s’adjunta a bases nominals i adjectivals i és propi de llenguatges d’especialitat: metafísic, metallenguatge.

i) El prefix trans- s’adjunta a bases adjectivals amb un referent geogràfic i expressa la posició al costat oposat d’aquest referent geogràfic respecte de la persona que parla, el trajecte que el travessa de costat a costat o simetria o reciprocitat entre tots dos costats: l’adjectiu transoceànic indica posició en país transoceànic (‘que és a l’altre costat de l’oceà respecte al que es pren de referència’), trajecte en vol transoceànic (‘que travessa l’oceà, que va d’un costat de l’oceà a l’altre indistintament’) i simetria en acord transoceànic (‘que s’estableix entre dues o més parts d’un costat i l’altre de l’oceà’). Aquest prefix (i la seva variant tras-) també és present en alguns verbs que expressen moviment transversal o de transferència amb bases verbals provinents de verbs de moviment, com transcórrer o traspassar. El verb traspassar, per exemple, expressa transversalitat si el complement directe designa el trajecte recorregut (traspassar el carrer o la pell) o el que s’hi interposa (traspassar la frontera o les normes), i transferència si designa l’objecte transferit (traspassar diners o un negoci o un jugador o el poder).

L’oposat del prefix trans- quan marca posició (transalpí, transatlàntic) és el prefix cis- (cisalpí, cisatlàntic). Amb el significat de transversalitat també hi ha el prefix dia- (o di-), present en cultismes i mots de llenguatges d’especialitat: diacrònic, diadèrmic, diàlisi, dielèctric.

j) Els prefixos circum- i peri- expressen una posició al voltant de l’element de referència establert per la base lèxica i es combinen amb bases nominals (circumcentre, periesperit) i adjectivals (circumveí, periglacial). El prefix circum- també es troba amb bases verbals: circumnavegar, circumscriure. Es tracta de prefixos que no tenen ús més enllà dels llenguatges d’especialitat.

Actualitzaciˇ: 27/03/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona